La realitat urbana de Ripollet queda novament retratada en les darreres dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Segons la distribució de la població catalana a 1 de gener de 2025, elaborada a partir d’una malla de 32.915 cel·les d’un quilòmetre quadrat que cobreixen tot el territori, el municipi figura entre les localitats del Vallès Occidental amb una concentració de població més elevada.
L’estudi, que té per objectiu descriure el contínuum urbà-rural de Catalunya segons criteris de densitat, grandària poblacional i contigüitat, confirma que el Vallès Occidental és la segona comarca de Catalunya amb més població resident en centres urbans d’alta densitat (81,1%), només per darrere del Barcelonès (99,57%) i per davant del Gironès (72,02%).
En aquest escenari, Ripollet destaca amb un 97,07% de la seva població vivint en cel·les considerades d’alta densitat. Es tracta d’espais amb almenys 1.500 habitants per quilòmetre quadrat que formen part d’àrees urbanes amb una població agregada superior als 50.000 residents. La xifra situa el municipi al mateix nivell que altres ciutats fortament urbanitzades de l’entorn metropolità com Sabadell (97,87%), Barberà del Vallès (99,97%), Montcada i Reixac (94,16%), Sant Cugat del Vallès (92,72%) o Cerdanyola del Vallès (91,44%).
La dada reforça una realitat coneguda pels veïns: Ripollet és un municipi de dimensions reduïdes però amb una elevada concentració de població. Una situació que comparteix amb altres localitats properes, però que troba el seu exemple més extrem a Badia del Vallès, on el 100% dels residents viuen en entorns densament poblats. Amb més de 13.000 habitants concentrats en menys d’un quilòmetre quadrat, Badia representa la màxima expressió d’aquest model urbà.
Dues realitats dins una mateixa comarca
Les dades de l’Idescat també dibuixen una clara frontera interna al Vallès Occidental. A l’oest i al sud de la comarca, més a prop del Barcelonès, predominen els municipis on la major part de la població viu en centres urbans d’alta densitat. És el cas de Ripollet i de la majoria de ciutats de l’eix metropolità.
En canvi, a mesura que s’avança cap a l’est, apareixen municipis amb una ocupació del territori molt diferent. Castellar del Vallès (94,49%), Sentmenat (91,45%), Polinyà (93,42%), Palau-solità i Plegamans (94,78%) o Santa Perpètua de Mogoda (99,38%) concentren la major part dels seus habitants en zones classificades com a aglomeracions urbanes de densitat moderada.
La diferència no és només demogràfica sinó també territorial. Castellar del Vallès disposa de 45 quilòmetres quadrats de superfície, més que Sabadell, que en té 37,5, malgrat que la capital vallesana concentra una població molt superior. La comparació il·lustra les diferents formes d’ocupació del territori que conviuen dins la mateixa comarca. Ripollet només disposa de 4,3 quilòmetres quadrats.
A l’extrem oposat hi ha municipis com Sant Llorenç Savall i Gallifa, on el 100% dels residents viuen en cel·les considerades rurals o de baixa densitat, amb menys de 300 habitants per quilòmetre quadrat.
Només l’1,7% dels habitants del Vallès Occidental resideixen en espais rurals, una dada que confirma el caràcter eminentment urbà d’una comarca on municipis com Ripollet exemplifiquen la concentració residencial pròpia de les grans àrees metropolitanes catalanes.
