The Brecker Brothers van ser un grup nord-americà de jazz fusió format pels germans Randy Brecker (trompeta i fiscorn, nascut el 1945) i Michael Brecker (saxo tenor, 1949-2007), tots dos originaris de Filadèlfia, a Pennsilvània. Durant els anys setanta, es van convertir en una de les formacions més influents i respectades del jazz-funk i del jazz fusió.
Els dos germans van créixer en un ambient familiar molt vinculat a la música. El seu pare, Bob Brecker, era advocat i pianista de jazz aficionat, i els va transmetre l’interès per aquest estil musical. Randy va estudiar a la Universitat d’Indiana, mentre que Michael també hi va passar breument abans de traslladar-se a Nova York el 1970.
Abans de formar el seu propi grup, tots dos ja s’havien fet un nom en el món del jazz i eren músics molt sol·licitats. Randy havia tocat amb formacions i artistes com Blood, Sweat & Tears, Horace Silver i Art Blakey. També va formar part del grup Dreams, on posteriorment es va incorporar Michael. Aquest últim va destacar ben aviat com un saxofonista de gran nivell, amb una tècnica i una sonoritat pròpies que acabarien influint en tota una generació de músics.
El 1975 van publicar el seu primer àlbum, The Brecker Bros., amb el segell Arista. El disc incloïa Sneakin’ Up Behind You, una de les peces que es convertiria en un clàssic del funk-jazz.
Després d’aquest primer treball, van publicar diversos discos: Back to Back (1976). Don’t Stop the Music (1977). Heavy Metal Be-Bop (1978), probablement el seu treball més emblemàtic, que inclou el tema East River. Detente (1980). Straphangin’ (1981).
La música dels Brecker Brothers combinava la força dels instruments de vent del funk amb les harmonies i la improvisació pròpies del jazz. El seu estil es caracteritzava pels ritmes ballables, els riffs contundents i els solos instrumentals de gran virtuosisme.
Durant aquesta etapa van treballar amb músics com David Sanborn, Steve Gadd, Don Grolnick i Will Lee. També van ser habituals als estudis de gravació de Nova York, on van participar en discos d’artistes de diferents estils, com Frank Zappa, James Taylor, Paul Simon, Bruce Springsteen i Parliament.
El grup es va dissoldre el 1982 i cadascun dels germans va continuar la seva trajectòria musical. Michael Brecker va desenvolupar una destacada carrera en solitari, que li va proporcionar un gran reconeixement internacional i diversos premis Grammy. Per la seva banda, Randy va continuar treballant com a trompetista i compositor, sovint en col·laboració amb la seva esposa, la saxofonista Ada Rovatti.
El 1992, els dos germans van tornar a reunir-se per publicar Return of the Brecker Brothers, un disc que va tenir una bona acollida i va obtenir diverses nominacions als Grammy.
La reunió va tenir continuïtat amb Out of the Loop (1994), que va guanyar el Grammy al millor àlbum de jazz contemporani. Més endavant, el 2007, van publicar Some Skunk Funk, un enregistrament en directe amb la WDR Big Band.
Michael Brecker va morir el 13 de gener de 2007, als 57 anys, a causa d’una leucèmia associada a una síndrome mielodisplàstica. La seva mort va representar una gran pèrdua per al món del jazz.
Els Brecker Brothers van deixar una empremta important en la història de la música contemporània. La seva aportació va consistir a fusionar jazz, funk i rock amb una combinació de rigor musical, energia i virtuosisme. El seu treball també va influir en nombrosos instrumentistes de vent i en la manera d’incorporar i arranjar les seccions de metalls dins la música popular.
Avui, el seu repertori continua sent una referència del jazz fusió i del funk instrumental, i els seus enregistraments mantenen la força i la vigència que els van convertir en una de les formacions més representatives del gènere.
