El farmacèutic repassa quaranta anys de professió, defensa la sanitat pública i s’acomiada d’un poble que estima per marxar a Valls, prop de la família
Josep Maria Selva Martí, titular de la farmàcia familiar, és una veu coneguda al poble. El seu pare hi va arribar el 1948 i hi va exercir fins al 1984; ell, llicenciat el 1980, n’ha agafat el relleu. Recorda que, en plena postguerra, el seu pare anava a comprar antibiòtics d’estraperlo al port de Barcelona i fiava als veïns: «la gent humil i treballadora sempre pagava».
Selva defensa que els farmacèutics són un col·lectiu privilegiat, perquè no es pot obrir una farmàcia on es vulgui, però lamenta que no defensin prou aquest privilegi i que la gent els vegi com a botiguers malgrat tenir una carrera sanitària exigent. Alerta de l’arribada, il·legal però coneguda, de petites cadenes de farmàcies, i creu que Ripollet té prou oficinesper cobrir les necessitats del poble.
Sobre la sanitat, és contundent: fa quinze anys era una cosa fora de sèrie i s’ha anat degradant. Denuncia les guàrdies de 24 hores dels metges joves, la fuga de talent a l’estranger i el recurs forçós a la privada, i afirma que la salut i l’educació no són un negoci.
De Ripollet, on viu des del 1984, n’elogia el nucli urbà, la vida associativa i l’esperit de poble, tot i els 39.000 habitants. Critica Rodalies i reclama més freqüència d’autobusos i, si pogués, el metro; i atribueix la brutícia a un problema d’educació i civisme.
L’entrevista es tanca amb el seu fill, jugador d’hoquei fitxat pel Barça, a qui només van exigir una condició: estudiar. Ara, la parella marxarà a Valls, on viuen els fills i els nets.
