Clark Terry va néixer el 14 de desembre de 1920 a Saint Louis (Missouri) i va morir el 21 de febrer de 2015 a Pine Bluff (Arkansas). Va ser trompetista i fiscornista de jazz.
Joventut. Va créixer en una família nombrosa i amb pocs recursos. De petit es va construir un instrument amb una mànega i un embut. Va tocar en bandes locals de Saint Louis i, durant la Segona Guerra Mundial, va servir a la Marina dels Estats Units, on va dirigir una banda militar a Great Lakes (Illinois).
Anys quaranta. Després de la guerra va tocar amb les orquestres de George Hudson i Charlie Barnet. El 1948 va entrar a la banda de Count Basie. Entre el 1951–1959, va ser membre de l’orquestra de Duke Ellington, on va fer de solista.
Als anys seixanta i setanta va entrar a l’orquestra del programa The Tonight Show de la NBC, i va ser el primer músic afroamericà de la plantilla. Va codirigir un quintet amb el trombonista Bob Brookmeyer i, més endavant, va formar la seva pròpia big band, Clark Terry’s Big Bad Band. Va tocar i gravar amb músics com Thelonious Monk, Oscar Peterson, Dizzy Gillespie i Quincy Jones.
Terry tocava tant la trompeta com el fiscorn. També cantava amb un estil d’escat humorístic, anomenat “mumbles”.
Es va dedicar a la docència donantclasses i clínics de jazz durant dècades. Va ser mentor de Quincy Jones i va influir Miles Davis. A la vellesa va ensenyar el pianista Justin Kauflin, la relació dels quals apareix al documental Keep on Keepin’ On (2014).
Clark Terry el varen nomenarNEA Jazz Master el 1991 i va rebre un Grammy a la trajectòria el 2010.
Els seus últims anys de vida els va passar patint una diabetis i va perdre la vista i li van amputar les cames, com també li va passar a la gran Ella Fitzgerald. Va morir als 94 anys.
