L’espectacle de David Pintó i Joan Valentí “Nan” ha recuperat al Teatre Auditori del Mercat Vell la memòria de les dones que van plantar cara al feixisme
El Teatre Auditori del Mercat Vell ha acollit aquest dimecres, 4 de novembre, a les 18 h, “Dones del 36”, una proposta escènica signada per David Pintó i Joan Valentí, amb la feina actoral d’en “Nan” ique posa el focus en una part de la nostra història sovint relegada a un segon pla: la de les dones que van resistir el feixisme durant la Guerra Civil i el franquisme. En Joan Valentí ha fet ús d’una escenografia molt simple, però que ha servit com a crossa per a narrar la història, que també anava assistida per material audiovisual.
L’obra és un homenatge a aquelles dones valentes i compromeses que van lluitar per defensar les llibertats i els drets conquerits durant la Segona República. El text recorre els diferents escenaris de la seva resistència: les que van combatre al front de guerra i a la rereguarda, les que van sobreviure als camps de concentració i a les presons franquistes, i les que van mantenir viva la flama de la lluita des de la clandestinitat. Els seus relats, plens de coratge, dignitat i compromís, desfilen sobre l’escenari amb la voluntat de reivindicar unes veus que, com subratlla la proposta, “mereixen ser recordades”.
Dones com: Tomasa Cuevas, Anita Garbín, Trinidad Gallego, Marina Ginestà, Salaria Kea, Matilde Landa, Mercedes Núñez, Conxa Pérez, Justa Freire, Carme Claramunt, les 5 milicianes sanitàries, Las Trece Rosas… “Que els seus noms no s’esborrin de la història”.
Un escenari «ple de sabates»
El monòleg l’interpreta Joan Valentí Cortés, “Nan”, que arrenca el relat presentant-se com un venedor de sabates, com si fos un sabater del 36. A partir d’aquí desplega un homenatge a dones reals, anomenades amb nom i cognoms: una miliciana, una mestra, i també les Tretze Roses. A mesura que pronuncia el nom de cadascuna i ens explica la història, treu unes sabates i les deixa a l’escenari, un gest simbòlic que dona forma a la peça.
El resultat és un final colpidor: la part davantera de l’escenari queda plena de sabates que representen aquestes dones, mentre l’intèrpret en diu els noms perquè no s’esborrin de la història.
L’espectacle també té una part marcadament pedagògica. Valentí explica què va ser la Guerra Civil i quan va començar, però també el context previ, des del 1923 fins al 1939, amb els protagonistes del cop i de la dictadura: els generals, Franco, Sanjurjo, la Falange, i el naixement dels partits. Ho fa de manera ferma i detallada, un plantejament que el fa especialment adequat per portar-lo als instituts.
Al llarg de l’hora i vint minuts que dura el monòleg, l’actor interpreta també diverses cançons, entre les quals “Per a la llibertat”, de Joan Manuel Serrat, i altres temes vinculats a dones força oblidades.
El públic, que va omplir mitja sala, va acomiadar l’obra dempeus i amb una llarga ovació. Un espectacle molt recomanable, perquè recorda, com defensa el mateix Nan, que aquestes dones no es poden oblidar: formen part de la història del nostre país.
Un espectacle per tots aquells joves adolescents que pensen que “amb Franco es vivia millor”.
