Del pitjor arbitratge davant el Salou a la resistència amb un sol canvi davant el Barberà, en dos partits al Pavelló Joan Creus
Els dos últims partits del Club Handbol Ripollet a la Tercera Catalana Sènior Masculina, tots dos al Pavelló Joan Creus, han deixat escenaris molt diferents. En tots dos, l’equip va perdre i va arrossegar baixes i desgast físic. El que els va separar va ser l’actuació arbitral, que en pocs dies va oscil·lar entre allò que els locals consideren un arbitratge molt qüestionable i una direcció exemplar.
La creu: un arbitratge que va condicionar el partit davant el Salou (28-56)
El Salou va exhibir joventut i velocitat en les transicions i va imposar una superioritat clara. Des del Ripollet, però, asseguren que el criteri del col·legiat els va impedir competir en igualtat de condicions.
Segons la versió local, l’àrbitre va respondre amb molta duresa a les protestes pels contactes i les infraccions rivals. El balanç va ser una pluja de targetes grogues, un degoteig constant d’exclusions de dos minuts i una expulsió directa amb targeta vermella.
El Ripollet també denuncia permissivitat amb el Salou. Segons l’equip local, el col·legiat va validar fins a 14 gols en contraatacs en què els extrems visitants envaïen el camp contrari després d’un gol, abans que la pilota creués el cercle central. Davant les queixes, l’àrbitre es va limitar a respondre que “no ho veia”.
Tot plegat va deixar el Ripollet en inferioritat numèrica durant bona part del matx. Va jugar amb només quatre jugadors a la pista durant més de vuit minuts i va acabar el partit amb tres sobre el parquet. En els compassos finals el marcador es va eixamplar, i el club considera que la distància hauria estat molt menor amb un arbitratge digne.
La cara:
Coratge sense banqueta i una bona actuació arbitral davant el Barberà (31-40)
Aquest dilluns 9 de novembre, es va jugar el partit contra l’Handbol Barberà, ajornat setmanes enrere per les pluges. El Ripollet hi arribava en una situació crítica: quatre baixes importants i una plantilla tan curta que només va poder fer un únic canvi en tot el partit.
Al davant tenia un Barberà amb una plantilla àmplia que podia refrescar l’equip constantment. Malgrat la diferència d’efectius, els locals van plantar cara amb orgull. Durant tres quartes parts del partit van aguantar el ritme visitant i van mantenir la diferència en només quatre o cinc gols.
En el tram final, la manca de rotacions i el cansament acumulat van passar factura. El Barberà va aprofitar la frescor per sentenciar el xoc i va marxar fins als nou gols de diferència que van fixar el 31-40 definitiu.
Aquesta vegada, però, el Ripollet va tenir paraules d’elogi per a l’estament arbitral. La direcció va ser molt bona, va mantenir un criteri just i va deixar que el protagonisme fos del joc i de l’esforç dels jugadors. Res a veure, segons el club, amb el que va viure contra el Salou.
Dos partits, dues lectures
Dues derrotes que, vistes des del Ripollet, no van pesar igual. Contra el Salou va quedar la sensació d’haver estat superats també per les decisions arbitrals. Contra el Barberà, malgrat el marcador, queda l’orgull d’un equip que va competir fins que les forces li ho van permetre, amb un arbitratge que va estar a l’altura.
