El Mercat Vell acull diumenge la cita musical impulsada per la Societat Coral El Vallès
Ripollet viurà el 15 de novembre una vetllada dedicada a la memòria d’un dels grans referents musicals de Catalunya. El Teatre Auditori acollirà, a partir de les 18:30 h, el concert Recordant Pau Casals, organitzat per la Societat Coral El Vallès (SCV).
L’acte reunirà sobre l’escenari diverses formacions de l’entitat, que oferiran un recorregut musical en record del violoncel·lista, compositor i director d’orquestra, convertit en símbol de pau i de compromís amb la cultura catalana arreu del món.
Hi participaran la Coral Infantil, el Cor Contratempo, Veus del Vallès, la Coral Tradicional i la Banda de la SCV. Aquesta diversitat de veus i generacions permetrà combinar el treball dels cors més joves amb el de les agrupacions més veteranes de la casa, i sumar-hi la sonoritat instrumental de la banda.
Amb aquesta proposta, la Societat Coral El Vallès continua apostant per una programació que treu profit del patrimoni musical del país i la implicació de l’entitat amb la vida cultural de Ripollet. La cita és una bona oportunitat perquè famílies i aficionats a la música comparteixin una tarda d’homenatge a la figura del mestre.
Les entrades les trobareu a 5€ a Vivetix.
“I am a Catalan”
Pau Casals i Defilló va néixer el 1876 al Vendrell, en un país que encara no sabia que d’allà sortiria un dels compositors més destacats de la música del segle XX. Violoncel·lista, director d’orquestra i compositor, va ser alhora un geni de l’art i un home de conviccions inviolables: va estimar la música tant com la pau, la democràcia i la dignitat de les persones.
Amb l’arc a la mà, va fer cantar el violoncel com ningú no ho havia fet abans. Li va donar una agilitat i una llibertat que fins llavors semblaven impossibles, i els músics de tot el món van aprendre a tocar-lo seguint el seu exemple. Va tornar a la vida les Suites per a violoncel sol de Bach, unes partitures oblidades que ell va escoltar, estudiar i enregistrar fins a fer-les obres mestres universals.
Creia que la música havia de pertànyer a tothom. Per això va fundar l’Orquestra Pau Casals (1920) i l’Associació Obrera de Concerts (1925), i va portar la gran música a la classe treballadora de Barcelona, que la va fer seva.
El 1939, quan la Segona República va caure i va començar la dictadura franquista, va haver de marxar. Va trobar refugi a Prada de Conflent i, més tard, a Puerto Rico. Va fer del silenci la seva protesta més eloqüent: va negar-se a tocar en els països que reconeixien el règim de Franco. D’aquell exili, en va fer una música callada però ferma, i El cant dels ocells, la melodia que tant estimava, va esdevenir el seu himne de llibertat i un símbol de pau arreu del món.
El món li va retre homenatge amb la Medalla Presidencial de la Llibertat (1963), que va rebre de mans de John F. Kennedy, i amb la Medalla de la Pau de les Nacions Unides (1971). Aquell dia, davant de l’ONU, va dir amb orgull “I am a Catalan” i va estrenar l’Himne a les Nacions Unides.
Avui, la Fundació Pau Casals continua fent sonar el seu esperit a través de projectes educatius, acadèmics i premis musicals internacionals, perquè la seva música i el seu ideal de pau no deixin d’escoltar-se.
