Els professionals sanitaris informen a la rambla de Sant Jordi, davant del Centre Cultural, sobre els riscos d’un consum que consideren “molt banalitzat”
Amb motiu del Dia Mundial Sense Alcohol, que se celebra avui diumenge 15 de novembre, “Com menys alcohol, millor”, el CAP de Ripollet ha sortit al carrer aquest divendres 13 de novembre, en una jornada impulsada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i que té com a objectiu sensibilitzar la població sobre els perjudicis i riscos associats al consum de begudes alcohòliques i promoure hàbits de vida saludables.
Per aquesta raó, els ambulatoris de Ripollet van instal·lar un estand informatiu a la rambla de Sant Jordi, davant del Centre Cultural. Allà, el nutricionista del CAP Centre, Pinetons i Farigola, José Cano, ens va explicar quin és l’objectiu d’una jornada pensada per fer conscient la ciutadania dels riscos de l’alcohol.
Què esteu fent avui aquí?
José Cano .- Una petita intervenció, perquè el 15 de novembre és el Dia Mundial Sense Alcohol. Estem informant sobre el consum d’alcohol, que està molt banalitzat. Es beu bastant més del que s’acostuma a dir i volem conscienciar de totes les problemàtiques que implica. L’alcohol és un tòxic que comporta molts riscos per a la salut, i molta gent no n’és conscient: interacciona amb medicaments, incrementa el risc cardiovascular i el de càncers com el de còlon.
Hi ha qui diu que una cervesa no fa mal a ningú.
J.C.- Però si te’n prens una cada dia, el consum es dispara. De fet, nosaltres diem que el consum hauria de ser zero. Sembla molt extremista, molt talibà, com dic jo, però la realitat és que com menys en prenguem, millor. Una cosa és que un dia puntual prenguis alguna cosa, i una altra és fer-ho cada dia. A més, volem fomentar altres hàbits: alimentaris, d’activitat física i de benestar en general.
Esteu parlant de l’alcohol al Mediterrani. No ho teniu fàcil.
J. C.- No, és difícil, perquè tenim una cultura molt lligada al vi. Fa uns anys, els estudis sobre la dieta mediterrània deien que una copa de vi al dia era meravellosa per a la salut, però els estudis més nous revelen que realment no aporta gaire benefici. I és cert que està molt integrat en els hàbits socials: a Nadal brindem amb cava, quedem amb els amics i acabem prenent una cervesa. El problema no és el consum esporàdic, sinó les persones que beuen cada dinar i cada sopar, de forma regular, sense ser-ne conscients.
Es pot incloure l’alcohol de manera sana a la dieta?
J. C.- Insisteixo que hauria de ser zero, però si s’ha de fer de la manera més segura, que sigui molt esporàdicament: un cap de setmana, una copa de vi puntual. I que tampoc sigui en grans quantitats. Hi ha gent, com els joves, que diu que entre setmana no beu, però arriba el cap de setmana i es fan un fart de beure que accelera tot el consum. Podríem parlar fins i tot d’alcoholisme de cap de setmana. També comentem el tema del tabac, que és igualment una problemàtica.
Hi ha alcohols pitjors i millors?
J. C.- No tant. Hi ha begudes amb més o menys graduació, però al final el que determina la quantitat d’alcohol és el volum. Un xarrup d’una beguda forta pot tenir la mateixa quantitat d’alcohol que un cubata o una cervesa. I no és el mateix un quinto que una mitjana: la mitjana, tot i tenir la mateixa graduació, porta molt més alcohol.
A Ripollet som molt de beure?
J. C.- No sabria dir-ho exactament, i no és un tema exclusiu de Ripollet. És molt cultural i molt estès a tota la població mediterrània; ho podríem dir de tot Catalunya. Sí que hem detectat que cada cop hi ha més consciència, especialment entre les dones, a partir de certa edat, que redueixen molt el consum, i això s’agraeix. Però encara hi ha molta feina a fer: moltes activitats promouen hàbits tòxics sense voler. Un corre bars, per exemple, promociona el consum d’alcohol. Caldria vigilar més aquest tipus d’activitats, sobretot pel que fa als joves, que és on hem de començar a treballar perquè ho vegin com una cosa esporàdica.
Els gremis de vinaters i cervesers no estaran massa d’acord amb el que dieu.
J. C.- Suposo que no, però és normal. Potser ens hem d’adaptar i canviar aquest model, perquè és una necessitat de salut. No és una càrrega contra el gremi, sinó entendre que el consum ha de ser esporàdic i puntual, no regular. I potser val més la pena invertir en un producte de més qualitat, una mica més car, i prendre’l puntualment, que no pas en un producte més econòmic i de menys qualitat, que pot ser més problemàtic.
I què en penses dels productes 0,0? Són aconsellables? No tenen alcohol, però potser porten massa conservants, edulcorants o fins i tot massa sucre.
És un bon matís. El problema de les begudes alcohòliques és l’alcohol, de manera que les cerveses 0,0, per exemple les torrades, són una alternativa força bona quan et ve de gust una cervesa. Com tot, cal revisar els ingredients: que siguin productes de qualitat i sense sucres afegits. Si algú vol prendre’n una cada dia, tampoc em moriré. Tot i això, sempre recomanem que l’aigua sigui la beguda per excel·lència.
Estava a punt de proposar-te de celebrar-ho tot plegat amb una copa, però veig que no és el moment.
J. C.- Una cervesa 0,0, si de cas!
