La Rambla Sant Jordi de Ripollet va ser, aquest diumenge 15 de novembre, l’escenari de la 3a Fira de les Economies Transformadores, una jornada organitzada per la comunalitat Populus Labora i Ripollet Impulsa, de l’Ajuntament de Ripollet. L’edició d’enguany ha posat el focus en la migració, la diversitat i l’antiracisme, amb una programació pensada i protagonitzada per persones migrants i per entitats de Ripollet i Barcelona.
Un mercat de consum conscient
El cor de la fira va ser el mercat d’alternatives de consum conscient, que va reunir una trentena de paradistes d’artesania, alimentació i tèxtil, amb projectes liderats per persones migrants. Els visitants van poder tastar productes africans, llatinoamericans i de proximitat, i hi van trobar productes de menstruació sostenible, costura sostenible, art tèxtil i llibres antiracistes.
La programació va començar a les 10.30 h amb la benvinguda i es va allargar fins a les 14 h. La petita infància va gaudir del contacontes musicat La granota Tiddalick, a càrrec de Marta Cruz, i d’un espai de joc amb la Xarxa Primera Infància i La Gresca. Al mateix recinte del mercat es va fer un taller de brodat antiracista amb Cora Mejunje Textil, i la llibreria La Repunantinha va proposar llegir relats antiracistes en companyia.


La música i la dansa van tenir un paper destacat: va actuar Fragments Joves, el concert de cúmbia protesta de Kumbia Kaos, que va tancar la jornada. Però abans del concert de cúmbia protesta, les Tumberas en Barcelona, un col·lectiu de dones Xilenes reivindicatives i lluitadores, va oferir una colla de coreografies al carrer, des de Rizal fins a la fira, a la Rambla Sant Jordi.
Un manifest col·lectiu
A la una del migdia es va llegir un manifest de la mà d’Acollim Ripollet Cerdanyola, Acció Antifeixista Ripollenca (ARA) i Xarxa Palestina Ripollet. Segons els organitzadors, la fira va voler ser un espai per trobar-se, compartir i conèixer més iniciatives transformadores del municipi i dels voltants.

Les economies comunitàries: quan el veïnat treballa en comú
Les economies comunitàries són projectes que neixen de l’activitat col·lectiva d’un grup de persones que s’uneixen per assolir un objectiu comú. Es tracten d’iniciatives sense ànim de lucre que depenen, sobretot, de l’activisme i la implicació de les persones que hi participen.
La participació és voluntària, tot i que dins de cada projecte pot haver-hi nivells diversos de dedicació i implicació. Cadascú aporta el que pot, segons el seu temps i les seves capacitats.
Una de les característiques més distintives d’aquest model és que l’accés a béns i serveis no sempre implica un intercanvi econòmic directe. En molts casos, els serveis són gratuïts o es basen en la reciprocitat: s’ofereix i es rep dins de la comunitat.
Governança horitzontal i autònoma
Les normes de funcionament les defineix el mateix col·lectiu, que gestiona el projecte de manera autònoma. El model de governança i la presa de decisions es fonamenten en una democràcia participativa i horitzontal, on cada veu compta.
L’efecte d’aquestes iniciatives es nota en l’entorn social, cultural i ambiental on s’implanten. Ajuden a enfortir els vincles socials, promouen la solidaritat entre els membres i contribueixen a l’arrelament territorial i al benestar col·lectiu.
En definitiva, les economies comunitàries són una manera de treballar en comú que es recolza en tres pilars: l’autogestió, la solidaritat i la col·laboració.
Arreu del món, i també a escala local, existeixen exemples que mostren que aquest model funciona. Quines en coneixes? A quines t’agradaria sumar-te?

La Comunalitat Populus Labora
Populus Labora és la Comunalitat de Ripollet, un projecte d’Economia Social i Solidària que vol enfortir el territori a través del suport mutu, les xarxes veïnals, la cooperació, l’autoorganització i l’ocupació. Forma part del programa Comunalitats Urbanes del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, que dinamitza les xarxes d’economies locals des de la perspectiva del dret a la ciutat i de l’economia social i solidària, amb especial atenció a les persones en situació de vulnerabilitat.



