A Ripollet passen moltes més coses de les que sovint som capaços de veure. Entitats, equipaments, associacions, clubs, centres educatius, comerços, administracions i col·lectius diversos organitzen cada setmana activitats culturals, esportives, formatives, comunitàries, comercials o de lleure. El problema no és només, doncs, si hi ha prou activitat. També és com ens n’assabentem.
Avui la informació ens arriba fragmentada. Una part és al web municipal, una altra a les xarxes socials, als perfils de les entitats, en cartells, butlletins, grups de missatgeria o mitjans locals. Hi ha activitats que tenen una bona difusió i d’altres que gairebé només coneix el públic habitual de l’entitat que les organitza.
Això té una conseqüència paradoxal: podem viure en una ciutat activa i, al mateix temps, tenir la sensació que no hi passa gaire res.
Ens falta un lloc on poder saber què passa a Ripollet.
No simplement una agenda amb una successió de cartells ordenats per data. Caldria una eina que permetés reunir i estructurar la informació que generen els diferents agents de la ciutat i consultar-la d’acord amb les necessitats de cadascú.
Una família podria voler saber què pot fer amb infants dissabte a la tarda. Una persona gran podria buscar activitats al seu barri. Algú podria voler saber quines exposicions es poden visitar aquesta setmana, quines activitats són gratuïtes, quines requereixen inscripció o quines disposen de determinades mesures d’accessibilitat. També hauríem de poder consultar què passa en un equipament concret o descobrir les activitats d’una entitat que no coneixíem.
La diferència és important. No es tracta només de publicar informació, sinó de convertir-la en informació cercable, relacionable i útil.
I això permetria una altra cosa que avui és molt difícil: mirar la ciutat en conjunt.
Si disposem de la informació ben estructurada, podem saber no només què passarà demà, sinó també què ha passat durant l’any. Podem detectar quins equipaments concentren més activitat, quins dies hi ha una oferta excessiva i quins queden buits, quins barris tenen menys programació o a quins públics s’adrecen les activitats. L’agenda deixa aleshores de ser només una cartellera i es converteix també en una eina per conèixer la ciutat.
Aquesta mirada pot ser útil per a la ciutadania, però també per a les entitats i per als responsables de programar activitats. Conèixer millor el conjunt de l’oferta pot ajudar a evitar coincidències innecessàries, detectar mancances, buscar complementarietats i prendre decisions amb més informació.
Hi ha encara un altre aspecte important. Una eina d’aquest tipus no hauria de limitar-se a reproduir la programació municipal. Ripollet és molt més que el seu Ajuntament. La vida de la ciutat és el resultat de l’activitat de molts actors diferents. Si volem disposar d’una imatge real del que passa al municipi, tots ells hi han de poder ser presents.
Per això caldria pensar-la com una infraestructura compartida d’informació local: amb criteris comuns, dades fiables i capacitat per incorporar informació procedent de fonts diverses.
La tecnologia actual permet anar, a més, molt més enllà de les antigues agendes digitals. Un sistema ben construït pot entendre dates, recurrències, horaris, espais, públics, matèries o condicions d’accés i permetre consultes molt més naturals. La qüestió, però, no és disposar de més tecnologia. És fer més fàcil trobar allò que ens interessa i descobrir allò que no sabíem que existia.
Una ciutat també es construeix fent visibles les coses que hi passen.
Ripollet té activitat, equipaments, entitats i persones capaces de generar-la. El que ens falta és una eina que ens permeti veure-ho tot plegat.
I potser, quan siguem capaços de veure millor què passa a Ripollet, descobrirem que la ciutat és força més rica i activa del que ens pensàvem.
Josep Maria Vinyes
