El barri de Can Mas, per no tenir, ni tan sols té el seu parc en condicions, una situació que els veïns i veïnes han denunciat en nombroses ocasions
Soc veí del barri i, tot i que les meves obligacions i compromisos no em permeten gaudir habitualment d’aquest espai, em preocupa, com a veí, la situació en què es troba un espai públic que hauria d’estar en condicions dignes per a tothom.
Les fonts inundables del parc Primer de Maig són avui un reflex de la deixadesa municipal: sense aigua, sorra al fons i restes de fulles dels arbres i arbustos del voltant. Qui hi passeja veu un espai que hauria de ser orgull del barri i que, en canvi, transmet abandonament.
Aquest estiu, les fonts no han funcionat. Just quan la calor s’intensifica i les famílies busquen un racó fresc, l’aigua ha estat absent. I quan per fi hi ha aigua, no és neta. Fa l’efecte que ningú no passa a vigilar, a netejar ni a mantenir allò que es va construir per gaudir-ne.
No és un fet aïllat. El deteriorament del parc és general, i els veïns fa temps que ho denuncien. L’oposició també ho ha dit, i amb raó. Un parc no es degrada en un dia: es degrada quan s’ajorna el manteniment, quan es retalla en allò que no fa soroll i quan es prioritzen els anuncis per sobre de la feina quotidiana. S’inaugura, però no es fa el manteniment.
El govern municipal, format pel PSC-PSOE i ERC, té la responsabilitat de garantir que els espais públics estiguin en condicions dignes. El veïnat no demana grans obres ni inversions faraòniques. Demana el que és bàsic: fonts que funcionin, aigua neta, jardineria cuidada i una neteja regular. Això és gestionar bé el dia a dia, i és el que la ciutadania paga amb els seus impostos.
Un parc és un lloc de trobada, de joc i de descans. Quan es descuida, els primers que en pateixen les conseqüències són els infants, la gent gran i les persones que no tenen altre espai verd on refugiar-se a l’estiu.
Alcalde i regidors: el Primer de Maig mereix més que promeses. Necessita un pla de manteniment clar, un calendari de neteja i comptes de què s’ha fet i què no. Els veïns ho han vist i ho han dit. Més política i menys propaganda. Ara toca actuar.
