A la Revista Digital de Ripollet oferim alguna recomanació literària que acostuma a oscil·lar entre novetat i best-seller. Però hi ha una altra tradició, més silenciosa i igualment necessària: la dels llibres que no caduquen. Assajos que, lluny de limitar-se a narrar cronologies, intenten explicar les arrels profundes d’una societat. En aquest terreny, dues obres continuen sent punts de referència imprescindibles.
La primera és Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens Vives. Publicada a mitjan segle XX, és molt més que un llibre d’història: és una interpretació del caràcter col·lectiu català. Vicens Vives s’allunya del relat lineal per explorar com la geografia, l’economia o la condició de terra de frontera han modelat una manera de ser marcada pel contrast entre el seny i la rauxa. El resultat és gairebé una psicoanàlisi del país que, dècades després, continua interpel·lant lectors i historiadors.
En paral·lel, l’obra de Pierre Vilar ofereix una mirada igualment profunda, però amb un altre enfocament. A Història d’Espanya, Vilar construeix una explicació d’Espanya basada en les estructures: economia, relacions de poder i dinàmiques socials. El llibre, breu però dens, es va convertir en una referència del segle XX i va circular amb dificultats durant el franquisme. La seva virtut no és només analítica: Vilar escriu amb una claredat i una elegància que el situen més enllà de l’acadèmia estricta.
fmwripollet.cat
