Les entitats alerten que el municipi veí rebrà una quarta part dels 26 centres que projecta la Generalitat, amb un consum de fins a 427 MW per al conjunt de tots els centres projectats a Cerdanyola i un ús d’aigua per refrigerar encara sense determinar
La Plataforma d’entitats de la Campanya contra els grans centres de dades a Catalunya s’ha concentrat aquest dissabte, 7 de novembre, a dos quarts de dotze del migdia, a la plaça de l’Ajuntament de Cerdanyola, per a protestar contra aquesta instal·lació. El municipi és un dels més afectats pel pla de la Generalitat, ja que acollirà entre sis i set dels vint-i-sis centres projectats. Es tracta d’instal·lacions de gran capacitat d’emmagatzematge amb un consum de fins a 427 MW d’energia elèctrica i un consum d’aigua de refrigeració indeterminat, sense que se n’hagi definit l’origen.
Amb la jornada, les entitats han fet una crida a la ciutadania, les institucions i els moviments socials perquè s’impliquin en el debat sobre el futur digital dels territoris i defensin un model tecnològic que posi la vida, els recursos comuns i l’interès col·lectiu al centre.
Transparència sobre els impactes
Els convocants exigeixen transparència sobre els impactes d’aquestes infraestructures en aigua, energia, ocupació del sòl i medi ambient. Amb aquest objectiu, es mobilitzen amb iniciatives que qüestionen el desplegament accelerat de grans infraestructures digitals arreu del món i reivindiquen un model que respecti els límits ecològics, els drets de la ciutadania i la sobirania dels territoris.
Els grans centres de dades donen suport a l’expansió dels serveis digitals, la intel·ligència artificial i la computació al núvol. Impliquen un consum molt elevat d’electricitat i, en molts casos, d’aigua per refrigerar els equips. Segons les entitats, també poden generar una forta pressió sobre les xarxes elèctriques, el sòl i els recursos naturals, especialment en territoris que ja pateixen episodis de sequera i tensions energètiques.
Les entitats impulsores també destaquen que, contràriament al que sosté l’administració, aquestes instal·lacions generen pocs llocs de treball, principalment de seguretat, manteniment i neteja, ja que la majoria de les tasques es fan a distància.
Un debat públic sobre el model digital
Les entitats signants consideren imprescindible obrir un debat públic sobre quin model digital volem i qui se’n beneficia realment. Asseguren que la transició digital no pot convertir-se en una excusa per accelerar la depredació energètica i territorial, ni per posar els recursos comuns al servei dels interessos de grans corporacions tecnològiques.
En un context d’emergència climàtica i de creixent desigualtat en l’accés als recursos, afirmen que no es pot acceptar que el creixement il·limitat de les infraestructures digitals es presenti com un progrés inevitable. Reclamen saber quines dades s’hi emmagatzemen, per a quins usos, qui controla aquestes infraestructures i qui n’assumeix els costos ambientals i socials.
L’organització remarca que no s’oposa a la tecnologia ni a la innovació, sinó a un model digital que privatitza els beneficis i socialitza els costos ambientals, energètics i territorials. Defensen una digitalització democràtica, justa i compatible amb els límits del planeta, i recorden que existeixen alternatives sostenibles.
