Els veïns pressionen l’alcalde Tirado per la inseguretat: “Ell ha de collar a dalt, nosaltres no podem”
Els impulsors del moviment de protesta veïnal, sorgit arran de diversos episodis de violència i robatoris, així com la violació d’una dona al carrer de Tarragona, van mantenir una reunió amb l’alcalde, Luis Tirado i també amb comandaments dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana per analitzar la situació de seguretat a Ripollet. Una reunió que es va fer a la sala de plens de l’Ajuntament.
En acabar la trobada, els portaveus del moviment veïnal van valorar l’assemblea com «una trobada per entendre’ns». En declaracions a la Revista Digital de Ripollet, van explicar que el consistori s’ha compromès, en part, a augmentar la dotació de la Guàrdia Urbana, tot i que reconeixen que aquesta mesura no tindrà efectes a curt termini.
Aquesta és la valoració que fan els representants dels veïns i veïnes que, al llarg de les darreres setmanes, s’han concentrat davant del pavelló i s’han manifestat pels carrers de Ripollet per reclamar més seguretat.
“No se’n poden reclamar més”
La demanda del grup de veïns és més policia al carrer per intentar aturar l’augment dels actes delictius a la nostra localitat tot admetent que, vistes les limitacions per a reclamar més agents, la situació continuarà igual per ara. Tot i això, creuen que han aconseguit fer entendre al primer edil que hi ha por. “Nosaltres collem a ell, perquè és ell qui ha de collar a dalt”, resumeixen.
El principal escull és el temps. Els nous agents hauran de passar per l’escola de policia de Mollet i fer-hi el curs, un procés de nou o deu mesos. “No es pot esperar”, admeten, i reconeixen alhora que, segons explicava l’alcalde, aquest no té més efectius a la seva mà. Els Mossos d’Esquadra, per la seva banda, també sol·licitaran més efectius, una competència que no depèn de l’Ajuntament.
Por contra xifres
Segons la portaveu, durant la reunió l’alcalde va repetir diverses vegades que la inquietud dels veïns és “simplement una sensació”, potser no real i els veïns i veïnes defensen que “la por no es pot mesurar amb xifres”, i creuen que finalment han convençut l’alcalde que, a més de les dades, també hi ha un sentiment de por de la gent, que cal atendre.
Davant la limitació dels 48 agents -màxim que marca la llei per a una localitat com Ripollet- plantegen que potser n’hi hauria de fer falta “55 o 60” si els actuals no cobreixen les necessitats del municipi, afirmen.
Una crida a la unió política
Entenen que el problema ve “de les lleis superiors” i reclamen que els polítics de tots els colors s’uneixin per exigir millores en seguretat, civisme i cultura, “perquè la societat està molt dividida, que si esquerra, que si dreta”. Preguntats per si es refereix a una unió entre representants de diferents ajuntaments afectats, ho confirma. Si la situació empitjorés, tornaríem a demanar cita, però no només a l’alcalde, sinó a tots els regidors: “Aquí no val que un sigui l’oposició i l’altre el que mana. Tots són culpables per no unir-se”, fent referència a les diferències polítiques que es donen en situacions com aquestes.
No a les patrulles ciutadanes
L’opció de les patrulles veïnals també es va posar sobre la taula. El moviment ciutadà hi està en contra i diu que “han frenat iniciatives en aquest sentit en diverses ocasions”. Els portaveus, però, reconeixen que “hi ha molta gent que ho veu com una possibilitat”. Afegeixen que, “entenem la frustració, la ràbia i la inseguretat de la gent”, diuen.
Segons el grup veïnal, a Ripollet “tothom es coneix” i es detecta fàcilment qui ha arribat de nou i qui comet els delictes. Per això pensen que part dels veïns voldrien “sortir a buscar aquestes persones i prendre les seves pròpies mesures”. El moviment considera que aquesta via agreujaria el problema: “Hi haurà més violència i els nostres veïns s’acabaran guanyant un problema per voler recuperar una seguretat assumint el patrullatge, una responsabilitat que no els pertoca i no han d’assumir”.
“Ens han titllat d’ultradreta”
La portaveu rebutja les etiquetes polítiques. “Ens han titllat d’ultradreta i no ho som. Jo no he votat mai ningú”, assegura. Afirma que diversos partits han intentat contactar-hii que ho han rebutjat sempre: “Això és del poble i per al poble”. Denuncien que avui, “si demanes qualsevol cosa coherent, et titllen d’ultradreta”, quan “estem demanant seguretat”.
Sobre l’origen dels delinqüents, el col·lectiu sosté que “mai s’ha assenyalat cap col·lectiu” a les concentracions, però afegeix que, “molts dels autors pertanyen a una determinada ètnia”, un fet que atribueixen només, a informacions que els haurien arribat. Advertits que aquesta afirmació racial és “molt perillosa”. Tot seguit va matisar que també n’hi ha de dolents “al nostre bàndol” i que el problema és global, segons el seu entendre.
Una mà estesa a tothom
Defensen que cal que tothom hi participi. “És un moviment veïnal”, perquè “a tots ens roben” i “no ens demanen DNI, ni nacionalitat, ni de quin partit som quan ens violenten”.
Sobre com s’organitzarien si la situació empitjorés, admeten que no ho saben bé del tot. Deixen a l’aire una pregunta final: “Per què no ens unim tots -ciutadania, entitats i partits polítics- i reclamem tots junts als de més amunt?”.
