Ressaca de diumenge! Un matí per anar arrossegant els excessos festius de dissabte, però despertar-se amb cultura popular catalana ho cura tot.
El Bestiari Popular es presenta els diumenges al matí de FM amb diverses colles d’arreu que, capitanejades pels Diables de Ripollet, el Poll Foll i La Brahma, van passejar els seus tòtems de foc des de les pistes de l’ESBAR i per la rambla de Sant Esteve i Sant Jordi fins al Centre Cultural.
Un cop més, el foc, la cultura mediterrània i la tradició es van fer lloc en el programa festiu de Ripollet. La raó és que el foc és un dels quatre elements cosmogònics segons les tradicions antigues que, juntament amb l’aire, l’aigua i la terra, són capaços de crear-ho tot, combinats degudament. És un element complex: per una banda, és devastador i per l’altra és purificador, ens dona llum i escalf i ens permet d’ingerir els aliments cuits.
Però els efectes del foc són molt beneficiosos. De fet, les primeres comunitats humanes es van estructurar al voltant del foc, que va esdevenir un element central. Aviat va guanyar importància en la quotidianitat, però també en la dimensió festiva, on multiplica els efectes i la potencialitat i adquireix connotacions màgiques i grans continguts simbòlics.
El calendari inclou molts moments ignis. En els solsticis solen haver-hi dies en què el foc és protagonista absolut, com ara les fogueres de Sant Joan i els foguerons de Sant Antoni. La litúrgia també el té present, per exemple a la vetlla pasqual i a la festa de la Candelera. Finalment, la presència del foc destaca en les actuacions de diables i bèsties, especialment en els correfocs de les festes majors.
A les 10 del matí, la festa va comptar amb la participació de diverses colles de foc i gegants: Drac Joan dels Diables de Can Sant Joan de Montcada; La Martineta, de l’Associació de la Colla Bèstia de Foc La Martineta de Cerdanyola; El Drac Baró, del Grup de Foc de Nou Barris; La Simanya, de l’Associació de Gegants de Sant Llorenç Savall i La Diabólica, de la Colla La Diabólica de Morvedre, de la localitat valenciana de Sagunt.
La Cercavila es va fer fins al Parc dels Mestres, amb l’acompanyament de la Colla de Trabucaires de Ripollet.
I a les 12.45 h es va fer el Ball de lluïment a les pistes de l’ESBAR.
L’altra banda de la Rambla, a la zona de Can Mas i el carrer Serra de Ter, va acollir la Plantada i la desfilada de gegants i capgrossos, que va començar a tres quarts de dotze del migdia.
L’acte ha comptat amb la participació de diverses entitats locals: la Penya del Barça i l’avi del club; la colla de Gitanes de Ripollet, que va lluir les seves característiques coreografies; i els Grallers i la Xaranga de Berga, que han omplert de música aquest tram de la Rambla amb les seves versions musicals.
La jornada va estar, en definitiva, una celebració de la tradició catalana, amb la implicació de colles locals que han convidat el veïnat a sumar-se al recorregut fins a la ballada de lluïment que va posar el punt final a l’acte a la Plaça Pere Quart.
Balleu, balleu, maleïts!
El vespre de diumenge és quan la festa ja comença a decaure una mica i la gent que ens visita d’arreu de la comarca comença a desaparèixer per raons òbvies: dilluns cal tornar a la feina i molta gent ja no hi és per a més festes.
Tot i això, les sardanes i el concert de Festa Major s’han encarregat de posar la sonoritat a aquest diumenge a la tarda, mantenint viu l’ambient fins ben entrada la nit.
El plat fort de la nit de diumenge, sense cap dubte, han estat els concerts de Festa Major amb Al·lèrgiques al Pol·len i Doctor Prats. Els de Terrassa van obrir els concerts amb la seva força habitual, escalfant l’ambient de cara al colofó de la vetllada.
La mateixa formació musical que a la tarda va oferir la ballada de sardanes, el concert de FM, ens va oferir també el ball de nit a la plaça Pere Quart. Estem parlant d’una orquestra que juntament amb la Maravella, aglutinen la majoria dels concerts i balls de les Festes Majors de Catalunya: La Cobla Orquestra La Bisbal.
Cada temporada fan feina incansablement per oferir noves i emocionants propostes. En l’àmbit de la cobla, són pioners en la diversitat d’espectacles que presenten: des de les tradicionals ballades de sardanes, els aplecs i els concerts de cobla, fins a les propostes més innovadores com «La Serenata.cat«, «Cançons de la nostra terra» i «La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya», sense oblidar altres espectacles que els han precedit, com «La Prima Cobla» o «La Banda del País Petit».
Pel que fa a la seva faceta d’orquestra de festa major, aposten decididament per una posada en escena moderna i un repertori actualitzat que renovem cada any. En aquesta línia, han creat un nou espectacle per arribar a nous públics i mercats: «Verbena’m», dins del sector dels grups de versions.
La Principal de la Bisbal és considerada, ara com ara, la primera cobla dels Països Catalans, sobirana indiscutible de places i aplecs, i una de les nostres institucions més prestigioses. Precisament per aquesta gran anomenada, la seva presència a les sales de concerts, aplecs i festes majors de més entitat és indispensable.
Jovent, tresor meravellós!
Doctor Prats va actuar aquest diumenge 30 d’agost a la nit, a les 22:00 h, al parc del Brollador, en una nova cita amb la música catalana d’estiu.
El grup, format a Terrassa, va néixer a finals del 2014 com un projecte pensat inicialment per ser només virtual, abans de convertir-se en una de les bandes més destacades de l’escena catalana actual. Alguns dels seus membres ja havien coincidit anteriorment a Kayo Malayo.
Una trajectòria en constant ascens
El mateix 2014 van publicar el seu primer disc, Patates amb peix, i el debut damunt els escenaris va arribar l’11 d’abril de 2015 a la sala Faktoria d’Arts de Terrassa. Un any més tard, el 2016, van llançar el seu segon treball, Aham Sigah, presentat a la sala Bikini, que els va portar a actuar en escenaris tan rellevants com el Clownia, l’Acampada Jove o les festes de La Mercè de Barcelona.
El 2017 van fer el salt internacional, amb actuacions a França, Hongria i el Japó, sense deixar de banda els grans festivals catalans com el Canet Rock o el BioRitme. Aquell any, però, la gira va viure un episodi marcat per la situació política: el concert previst el 4 d’octubre a la Sala Apolo de Barcelona es va haver de cancel·lar arran dels fets de l’1 d’octubre, i finalment la gira es va tancar el 30 d’octubre a les fires de Sant Narcís de Girona.
La banda també ha rebut reconeixement crític: el videoclip de la cançó «Caminem lluny», centrat en la temàtica de l’assetjament escolar, va guanyar un premi Enderrock al millor videoclip. A més, el seu senzill «Tu fas» va ser la cançó en català més radiada a Catalunya entre el novembre de 2018 i el febrer de 2019, segons les llistes oficials d’APECA.
Amb aquest bagatge, l’actuació de Ripollet d’aquest passat diumenge va suposar una nova oportunitat per gaudir en directe d’un dels grups amb més projecció de la música catalana dels darrers anys.
Al marge de la valoració musical, l’esdeveniment hauria d’obrir el debat: per què els concerts de música en espanyol solen programar-se en dissabte a la nit -quan l’endemà és festiu i hi ha més predisposició a sortir- mentre que els concerts de música en català es reserven sovint per a la nit de diumenge, una franja que dificulta l’assistència massiva. Aquesta pauta respon a decisions de l’organització municipal, actualment liderada per l’alcalde Tirado, psc-PSOE, o bé a la manera com ERC de Ripollet gestiona la negociació d’aquests aspectes amb l’ajuntament?
