Que algú m’expliqui això de La Prèvia de la Festa Major. Entenc per «prèvia» un tastet, un obrir boca, un escalfament…una mica de festa per encarar tot allò que està per venir. Però en realitat és un sarau de 8 h que s’acaba a les 4 de la matinada d’un divendres laborable i amb un nivell de decibels digne d’inspecció. Si li sumem una hora més de crits, rialles i «jarana» dels centenars de persones que s’hi apleguen, doncs se’ns fan les 5 de la matinada. Sé que La Prèvia no és res nou d’aquest any, però suposo que sumada a l’Espai Jove que fa 4 anys que patim els veïns de Pinetons, ha estat la gota que ha fet vessar el got. Perquè l’Espai Jove Ginesta es mereix una reflexió.
Hores d’ara potser estàs pensant que sóc la típica veïna amargada a la que no li agrada la Festa Major i té ganes de tocar els nassos. Doncs lamento dir-te que la cosa no va per aquí.
He viscut i gaudit totes les festes majors de la meva vida, les he treballat, les he promogut i he convidat als amics a viure-les perquè n’hi ha per sentir-se orgullosa. Ara podem reobrir l’etern debat sobre la convivència, les limitacions que tenim d’espai…i si no, que els hi preguntin als veïns del centre o els que estan a tocar del Pavelló o de l’Anselm Clavé. També vaig viure durant molts anys al barri del Pont Vell i feia meves les Festes de la Tardor, amb un escenari a peu de balcó. Viure en determinades zones implica tenir certa cintura i ser resilient. Això ho entenc perfectament.
Però el tema que et comento no va per aquí. Perquè això de l’Espai Jove és una altra cosa.
No és una orquestra, no és una banda de jazz, no és un concert… És una discoteca a l’aire lliure. Una discoteca a l’aire lliure tres nits seguides (aquest any quatre si li sumem La Prèvia). I cada dia fins les 3/4 de la matinada + la propina de temps de la gent que es queda allargant la festa pel seu compte.
Per això plantejo la necessitat de trobar l’equilibri entre el dret a la festa i el dret al descans. Perquè ha de ser possible aquest equilibri. I aquest equilibri ara mateix no existeix.
Podem fer de més i de menys la nit de divendres i dissabte, ser més comprensius, acceptar que és el que toca, però no podem fer bo el “tot s’hi val”. I menys les matinades prèvies a dies laborables. Això inclou la nit de diumenge a dilluns. Perquè, tot i que dilluns sigui festiu aquí, la realitat ens diu que la immensa majoria treballem fora de la vila. A més, no estem parlant només de persones treballadores, sino de persones en general. Persones grans, persones malaltes, criatures, bebès.
Perquè l’argument aquest de «si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell» no em serveix. No tinc perquè participar d’un acte que no m’atrau. Al contrari, personalment crec que és un dels que té menys encant, perquè en general son DJ’s (PD’s que se’n diuen ara) que punxen la mateixa música que es pot trobar a qualsevol discoteca. Però entenc que és una oferta atractiva per un perfil determinat de població. Ho respecto.
Però tornem a l’origen del debat.
Buscar l’equilibri.
- Equilibri no és música a tot drap fins les 3/4 de la matinada en un espai rodejat de vivendes que acaben fent un mur acústic (es fan controls de nivell de decibels?).
- Equilibri no és suportar centenars de joves acampats fent botellón durant un parell d’hores després de la festa (podem obrir el debat també si aquest és el model d’oci que volem fomentar amb la nostra FM).
- Equilibri no és tenir la majoria d’activitats nocturnes concentrades en un mateix barri (Parc del Brollador, Espai Jove al Ginesta, recinte Firal…).
- Equilibri no és generar una oferta massiva en un sol espai i de manera recurrent per una generació jove que no va sobrada de civisme (perdoneu, però algú ho havia de dir!).
S’ha de poder trobar aquest equilibri.
Perquè no serveix de res tancar la finestra i abaixar la persiana. Els vidres tremolen igual.
Perquè encara menys si no tens aire condicionat, un luxe per a moltes famílies.
Perquè no tothom té una segona residència per fugir del barri, una expressió que cada vegada se sent més entre els veïns.
És una pena.
Que no ens passi com a Gràcia o a Sants.
Controlem horaris.
Controlem els fluxos i concentracions de gent.
Analitzem quin tipus d’oci volem per la nostra FM.
I, sobretot, pensem en una festa per gaudir-la tots.
PD 1: Una abraçada als veïns del brollador, que també pateixen una situació similar.
PD: Acabo aquest escrit després de la segona nit de mal dormir. Avui, amb migranya. Ens en queden dues. Que tingueu una bona Festa Major.
