L’entitat comparteix la indignació per la crisi de l’habitatge, però adverteix que la mobilització arriba a divuit dies de les eleccions espanyoles i pot ser capitalitzada pels partits que han governat l’Estat
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet públic el seu posicionament davant la vaga general de l’11 de novembre. L’entitat demana a qui vulgui secundar-la que ho faci des d’espais de mobilització independentista i penjant senyeres i estelades al balcó per denunciar els partits que sostenen el “règim monàrquic del 78”. El posicionament també l’adopta l’assemblea territorial de Ripollet.
Una vaga amb data electoral
L’aturada, de 24 hores, s’ha convocat arreu de l’Estat en protesta per la situació de l’habitatge. La impulsen CCOO, UGT, CGT, la IAC, CO.BAS i el Sindicat de Llogateres de Catalunya, acompanyats per la PAH i Coshac. Les eleccions són el diumenge 29, i la vaga cau dos dies abans que arrenqui la campanya electoral.
Aquest calendari és precisament el que preocupa l’ANC. L’entitat afirma que comparteix la “indignació dels milers de persones” que sortiran al carrer, però recorda que la convocatòria també l’impulsen sindicats “d’obediència espanyola”. Segons el comunicat, corre el risc de quedar “capitalitzada pels mateixos que han governat l’Estat” mentre la crisi s’agreujava. El text defineix la mobilització com una resposta a un problema “escandalós, real i molt punyent”, però emmarcada en un context polític espanyol que els independentistes volen “superar”.
El relat de l’ANC: de 1985 a 2026
El comunicat xifra el dèficit d’habitatge assequible a Catalunya en uns 500.000 habitatges. Situa l’origen dels mals del lloguer en el Decret Boyer de 1985, durant el primer govern socialista, que va liberalitzar els preus. Després repassa el recorregut recent: PSOE i Unides Podem van pactar un acord de govern que prometia frenar les pujades abusives del lloguer. El Parlament va aprovar la Llei 11/2020, pionera en la contenció de rendes. El PP la va recórrer i el Govern central, format per PSOE i Unides Podem, també hi va presentar un recurs. El 2022 el Tribunal Constitucional (TC) en va anul·lar el nucli, al·legant que la matèria és competència de l’Estat. La llei estatal d’habitatge va deixar fora del topall els lloguers de temporada i d’habitacions.
Segons l’ANC, per aquesta escletxa es va escapar una part enorme del mercat: a Barcelona, gairebé quatre de cada deu pisos anunciats ja eren de temporada. La Llei 11/2025 va estendre el topall a aquests contractes des del gener, i l’ha tornat a portar al TC.
L’entitat qüestiona també els decrets recents del Govern central per prorrogar contractes, regular el lloguer de temporada i aturar desnonaments. Els aprova, diu, “la legislatura esgotada” i després de gairebé set anys, i es pregunta si són “simples interessos partidistes per preparar el terreny electoral”.
La conclusió de l’ANC és que, mentre el dret a l’habitatge dependrà d’Espanya i de les sentències d’un tribunal que, segons l’entitat, rebutja sistemàticament les lleis catalanes, “cap solució serà estable”. Cada avenç del Parlament seria anul·lat i cada promesa de Madrid quedaria “en res”. Per això reclama que la reivindicació sigui “inequívoca”: un habitatge digne que només es podrà garantir amb un estat propi. El comunicat acaba amb el lema “Per un habitatge digne, independència!”.
Una convocatòria amb lectures diverses
La vaga neix de l’allau de protestes contra l’encariment de l’habitatge i els desnonaments. Va agafar embranzida després de la mort de Maricarmen, la dona desnonada a Madrid que, segons els convocants, va tornar a encendre el moviment per l’habitatge. També hi han donat suport organitzacions com la plataforma Trens Dignes, que reivindica mobilitat digna i igualtat territorial a les Terres de l’Ebre. La Intersindical, per la seva banda, convoca la vaga per defensar salaris dignes, habitatge assequible, serveis públics i sobirania. Això mostra que dins del mateix moviment sindical hi ha sensibilitats que connecten la lluita per l’habitatge amb la qüestió nacional, i d’altres que la plantegen en clau estrictament social i laboral.
