“La década de los 80: Fathers, Sons, Harrison and Blanchard”, un retrat del nou jazz de Nova Orleans
La década de los 80: Fathers, Sons, Harrison and Blanchard, editat a Catalunya dins de la col·lecció Mestres del Jazzde Discos CBS, és una peça que documenta un dels moments més importants del jazz contemporani: el renaixement del jazz acústic durant la dècada dels vuitanta i l’aparició d’una nova generació de músics de Nova Orleans.
L’edició, fabricada per Tecnodisco i vinculada a les col·leccions de Planeta Agostini, forma part d’una sèrie dedicada als grans noms del jazz. Aquesta entrega posa el focus en el llegat de la família Marsalis i en els músics que van donar continuïtat a una tradició basada en el bebop i el hard bop.
El títol del disc fa referència al projecte Fathers & Sons, enregistrat originalment l’any 1982 per Wynton Marsalis per a CBS/Columbia, una obra amb un fort component simbòlic: reunia el trompetista Wynton Marsalis amb el seu pare, el pianista i pedagog Ellis Marsalis, i el seu germà Branford Marsalis, saxofonista. L’àlbum representava la transmissió del llegat jazzístic entre generacions i reivindicava el valor de la tradició dins del jazz modern.
A la selecció de Maestros del Jazz, però, la mirada s’amplia cap a dos joves músics formats sota la influència d’Ellis Marsalis: Terence Blanchard, a la trompeta, i Donald Harrison, al saxo alt. Tots dos van formar part de la vibrant escena musical de Nova Orleans als anys vuitanta i es van convertir en representants d’una nova fornada de jazzistes afroamericans que recuperaven l’essència del jazz acústic.
El repertori inclou peces com “Twelve’s It”, “A Joy Forever”, “Nostalgic Impressions” i “Futuristic”, temes vinculats a l’univers musical de Fathers & Sons i a aquella etapa de renovació del jazz. A la cara B d’aquest vinil que hem punxat per vosaltres s’hi poden trobar temes com “Slam”, “Grace of God”, “Duk’s Revence”, “Forbidden Dreams”, o “Neocassicism”.Les sessions originals corresponen principalment a l’any 1982, tot i que l’edició dins la col·lecció se situa a finals dels anys vuitanta, el 1987 concretament.
Més enllà del seu valor musical, aquest LP té un especial interès com a peça de col·leccionisme perquè immortalitza el moment en què el jazz modern va recuperar les seves arrels després del domini de les fusions dels anys setanta. A través de músics com Wynton i Branford Marsalis, Terence Blanchard i Donald Harrison, el disc mostra el relleu generacional que va revitalitzar el llenguatge del jazz tradicional modern als anys vuitanta.
Maestros del Jazz – La década de los 80: Fathers, Sons, Harrison and Blanchard és, en definitiva, el testimoni d’una època en què la tradició i la innovació van tornar a trobar-se, amb Nova Orleans com un dels grans centres creatius del jazz contemporani.
