Ripollet va viure aquest 23 de juny una de les celebracions més emblemàtiques de la cultura catalana amb una edició especialment participativa de la Flama del Canigó, que va reunir entitats, col·lectius i centenars de veïns i veïnes en una jornada marcada per la cultura popular, la cohesió social i el sentiment de comunitat.
L’organització de l’acte va anar a càrrec de Sardanistes de Ripollet, que, amb la col·laboració d’altres entitats del municipi, va preparar un programa pensat per transformar l’arribada de la flama en una gran manifestació de participació ciutadana i identitat col·lectiva.
La Flama del Canigó, símbol de continuïtat cultural i germanor entre els territoris de parla catalana, va arribar a Ripollet procedent del massís del Canigó, als Pirineus, per encendre la foguera de Sant Joan i iniciar una de les nits més celebrades del calendari festiu català.
Entre les novetats més destacades d’aquesta edició hi va haver la presentació d’una nova imatge gràfica de la Flama del Canigó a Ripollet, creada amb la col·laboració de Joan Serrat. Els organitzadors esperen que aquesta identitat visual es consolidi com a símbol representatiu de les futures edicions.
També es va estrenar el lema “Som i serem”, inspirat en un dels versos més coneguts de La Santa Espina, una de les sardanes més representatives del patrimoni cultural català. Precisament, la celebració es va cloure amb una ballada col·lectiva d’aquesta peça emblemàtica.
Una cercavila inèdita pels carrers de la ciutat
La principal novetat de l’edició d’enguany ha estat la celebració d’una gran cercavila popular de gairebé dos quilòmetres, que va transportar la flama des del barri del Pont Vell fins a les antigues pistes de l’ESBAR.
La flama va arribar a Ripollet a les cinc de la tarda i, a partir de dos quarts de sis, la comitiva va iniciar el recorregut des de la plaça Emma Maleras. El trajecte va travessar diversos espais emblemàtics del municipi, especialment els carrers del nucli antic, amb l’objectiu d’apropar la celebració al conjunt de la ciutadania.
Durant el recorregut, la flama es va transmetre de mà en mà a través del quinqué que la custodia. Les diferents entitats participants van assumir els relleus en un gest carregat de simbolisme que representa la transmissió de les tradicions i el compromís col·lectiu amb la preservació de la cultura catalana.
Una vintena de col·lectius implicats
L’organització va voler que la celebració reflectís la diversitat social i associativa de Ripollet. Per aquest motiu, prop d’una vintena de col·lectius van participar en el transport simbòlic de la flama.
Entre les entitats presents hi havia La Gresca, el Comitè de Dones, la Plataforma d’Afectades per Abusos, la Xarxa Palestina, Acollim Ripollet, Sonreír es Vivir, Dones per la Discapacitat de Ripollet, la Plataforma d’Entitats i representants de les comunitats educatives dels centres escolars del municipi, entre d’altres.
També hi van prendre part les principals entitats de cultura popular de la ciutat, com les Bruixes de Ripollet, els Diables de Ripollet, la Colla de Gitanes, els Gegants de Ripollet, els Grallers, els Trabucaires i la Societat Coral El Vallès.
L’acte va comptar igualment amb la col·laboració de la parròquia de Sant Esteve, que va contribuir a la celebració amb un repic especial de campanes durant el pas de la comitiva.
Lectura del manifest i relleu organitzatiu
La jornada va culminar cap a les set de la tarda a les antigues pistes de l’ESBAR amb la lectura del manifest de la Flama del Canigó, l’encesa del foc de Sant Joan i diverses actuacions festives.
Un dels moments més significatius va ser el relleu organitzatiu entre Sardanistes de Ripollet i la Societat Coral El Vallès, que assumirà l’organització de la celebració l’any 2027, coincidint amb el 150è aniversari de l’entitat coral.
La celebració va reunir més de 200 participants directes, als quals es van anar sumant nombrosos veïns i veïnes al llarg del recorregut i durant l’acte de cloenda a la rambla de Sant Esteve.
Aquesta ha estat la tercera edició de la Flama del Canigó des de la recuperació de la celebració a Ripollet, una cita que any rere any continua reivindicant la tradició, la cultura popular i la participació ciutadana com a eines per mantenir viva una de les expressions més arrelades de la identitat catalana.
