L’inici de l’estiu astronòmic a l’hemisferi nord, com sempre, té lloc en el moment en què la Terra passa pel punt de la seva òrbita en què el Sol arriba a la seva màxima declinació nord en el seu moviment aparent al cel. Aquest 2026 ha arribat a les deu del matí i vint-i-cinc minuts.
El dia del solstici d’estiu és el dia amb més hores de llum solar, donant-se el dia més llarg de l’any i la nit més curta. A més, l’astre rei es veu en la seva posició més al nord de l’equador celeste, amb la seva elevació màxima sobre l’horitzó al migdia en punts al nord del tròpic de Càncer, i descriu, per tant, el seu arc més llarg en el cel. Quan comença l’estiu a l’hemisferi nord de la Terra, a l’hemisferi sud arribarà l’hivern.
Durant l’estiu, la durada del dia arriba al seu màxim i la de les nits al seu mínim. A Ripollet, el dia durarà unes 15 hores i 10 minuts, a comparar amb les 9 hores i 10 minuts del solstici d’hivern que constitueixen el dia més curt. Aquesta diferència s’incrementa a mesura que ens acostem als pols i disminueix cap a l’Equador. Després del solstici d’estiu, encara que els dies siguin llargs, cada dia es fa fosc una mica més aviat.
Afeli
Al voltant del dilluns, 6 de juliol es produirà l’instant en què la Terra es trobarà més lluny del Sol de tot l’any, anomenat afeli. Quan això passi, la distància del nostre planeta al Sol serà de més de 152 milions de quilòmetres, és a dir, uns 5 milions de km més que en el moment de menor distància (periheli), que té lloc al gener.
