Els títols de crèdit són la porta d’entrada a les pel·lícules. Durant dècades eren una successió d’elegants rètols amb els noms dels principals membres de l’equip artístic i tècnic. Però des de fa ja uns quants anys, aquesta tendència s’ha anat perdent. Ara és més habitual que una pel·lícula comenci gairebé sense cap mena d’informació o, el que per mi és encara pitjor, que els títols apareguin en paral·lel a la mateixa acció de la trama, amb la qual cosa l’espectador ha de prestar atenció a dues coses diferents (o tres, si a més a més, el film està en versió original subtitulada). I també cada cop més sovint, els títols, de forma ben detallada, s’inclouen al final del film, amb una durada que pot superar els cinc minuts, i que en pel·lícules de superherois o similars, acostumen a incloure alguna escena que pot avançar acció d’un futur film, i que la majoria d’espectadors es perden, perquè ja han marxat.
Però entre aquella primera etapa de títols elegants i l’actual, hi va haver un feliç parèntesi d’uns 40 anys, en què va brillar el nom de Saul Bass, el gran mestre renovador dels títols de crèdit.
Saul Bass (1920-1996) va ser un dissenyador gràfic que va començar a treballar en la indústria del cinema com a creador d’anuncis publicitaris en la dècada de 1940. Després passaria a dissenyar cartells de films, principalment pel director Otto Preminger; que va quedar tan impressionat pel cartell del seu film Carmen Jones (1954) que li va demanar que fes també la seqüència dels títols de crèdit inicials; un treball visual basat en una rosa i la música de Bizet, que va tornar a impressionar a Preminger, que va treballar amb Bass durant la resta de la seva carrera amb una dotzena de films més.
Bass va ser un revolucionari que considerava que els títols de crèdit devien motivar ja a l’espectador a entrar al film, donant alguna pista sobre el contingut de la trama i incitant la curiositat del públic. I va utilitzar tota mena de tècniques, des de fragments animats, a muntatge d’imatges, ús de figures geomètriques o del color, tipografies, textures, o elements simbòlics relacionats amb la trama. I d’aquesta manera es va fer un lloc en la indústria, i cineastes com Robert Aldrich, Stanley Kubrick, Alfred Hitchcock, Billy Wilder; Stanley Kramer o Martin Scorsese, van utilitzar els seus serveis. Incloure títols de crèdit de Saul Bass potser feia més cara la producció del film, però també donava un prestigi afegit al film, de tal manera que alguna vegada, es destacava que els seus títols de crèdit eren el millor d’algunes pel·lícules.
En alguna ocasió, Bass es va involucrar més en la concepció del film. Així per exemple, se’l considera el dissenyador de tota l’escena de l’assassinat en la dutxa de Janet Leigh, en Psicosis, d’Alfred Hitchcock, cineasta amb el qual Bass va col·laborar en tres obres mestres dels anys cinquanta.
Saul Bass, primer sol, i després amb la seva segona esposa, Elaine Bass, va ampliar la seva creativitat dissenyant nombrosos cartells de pel·lícules; logotips corporatius de moltes empreses nord-americanes (United Airlines, Bell, Geffen Records, etc.) o dissenys d’establiments com benzineres, tal com va demostrar en aquella meravellosa classe magistral que va oferir en el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges el 1994. I també va ser cineasta, autor de diversos curtmetratges (pel primer, Why Man Creates (1969) va ser premiat amb l’Oscar, També va dirigir un curiós llargmetratge de ciència-ficció: Phase IV (Sucesos en la cuarta fase, 1974) sobre unes formigues que amenacen la humanitat.
Doncs bé, aquesta personalitat tant talentosa com desconeguda, serà recordada en la sessió de NITS DE MÚSICA del pròxim dijous 11 de juny, on s’oferiran 25 dels seus títols de crèdit. La sessió inclourà 9 dels que va crear per Otto Preminger (El hombre del brazo de oro, El cardenal, Anatomia de un asesinato, etc.), els tres films de Hitchcock(Vértigo, Con la muerte en los talones i Psicosis) i tres dels que fa dissenyar per Scorsese (El cabo del miedo, Casino i La edad de la inocencia). I entremig meravelles com les creades per La vuelta al mundo en 80 dias; Espartaco. El mundoestá loco, loco, loco o Hollywood, Hollywood. I un plus extra serà escoltar les bandes sonores que acompanyen els títols, amb mestres compositors com Elmer Bernstein, Bernard Herrmann; Alex North o Ernest Gold, entre molts d’altres.
Saul Bass va ser font d’inspiració per altres creadors similars que el van seguir, com Maurice Binder, autor dels títols de crèdit dels primers films de la saga James Bond, o els títols que es van crear per tota la sèrie de films de La Pantera Rosa, i altres cineastes, com Spielberg, li han fet homenatges (per exemple, amb els títols de Atrápame si puedes, 2002) així com ha influït en els títols de sèries de televisió (Mad Men, Juego de tronos, etc.), i en creadors contemporanis com Kyle Cooper o Imaginary Forces, que malgrat tot, treballen poquíssim i essencialment per la televisió.
Pero Saul Bass va ser el pioner. Us animo que vingueu a descobrir un artista únic i molt desconegut.
Joana Raja/Crítica de cinema
NITS DE MÚSICA:
SAUL BASS
Dissenyador gràfic i Mestre dels títols de crèdit pel cinema.
Amb Lluís López i Joana Raja
DIJOUS 11 DE JUNY, AL TEATRE AUDITORI DE RIPOLLET, a partir de les 19 hores.
Entrada gratuïta.
