Mario Bauzá va néixer a l’Havana, el 28 d’abril de 1911 i ens va deixar a Nova York, l’11 de juliol de 1993. Mario Bauzá va ser un músic, director d’orquestra, compositor i arranjador cubà considerat una de les figures fonamentals del jazz afrocubà i de la fusió entre la música cubana i el jazz nord-americà. La seva influència va ser decisiva en el desenvolupament del latin-jazz modern.
Des de molt jove va mostrar un talent extraordinari per a la música. Va estudiar clarinet al Conservatori Municipal de l’Havana i ja actuava professionalment durant la seva adolescència. A finals dels anys vint es va traslladar als Estats Units, primer com a membre d’orquestres cubanes itinerants i després establint-se definitivament a Nova York, ciutat que es convertiria en el centre de la seva carrera artística.
Durant els anys trenta va treballar amb importants figures del jazz, especialment amb el bateria i director d’orquestra Chick Webb. Bauzá va ser qui va recomanar una jove cantant anomenada Ella Fitzgerald perquè s’incorporés a l’orquestra de Webb, fet que marcaria l’inici de la carrera de Fitzgerald.
Poc després va entrar a formar part de l’orquestra de Cab Calloway com a trompetista i arranjador. En aquell entorn va aprofundir en el llenguatge del swing i va establir contacte amb músics de l’escena jazzística novaiorquesa, inclòs Dizzy Gillespie, amb qui compartia l’interès per les arrels africanes del ritme.
L’any 1940 va cofundar l’orquestra Machito and His Afro-Cubans juntament amb el seu cunyat, el cantant Machito. Aquesta formació va revolucionar la música popular incorporant estructures harmòniques del jazz big band amb ritmes afrocubans tradicionals. Bauzá actuava com a director musical i principal arranjador del grup.
Una de les seves aportacions més importants va ser la composició “Tanga” (1943), considerada per molts historiadors la primera peça autèntica de jazz afrocubà. La combinació d’improvisació jazzística, seccions de metalls pròpies del swing i patrons rítmics cubans va establir un model que influiria profundament en generacions posteriors.
Durant les dècades següents, Bauzá va esdevenir un pont cultural entre músics cubans i jazzistes afroamericans. Va contribuir a introduir ritmes cubans dins el bebop i, al mateix temps, va portar sofisticació jazzística a la música llatina de ball. La seva feina va obrir camí per a artistes com Tito Puente, Chano Pozo, Mongo Santamaría o Arturo Sandoval.
Malgrat la seva enorme influència, durant molts anys no va rebre el mateix reconeixement popular que altres figures del latin-jazz. A partir dels anys setanta i vuitanta, però, la seva figura va ser reivindicada com a pioner essencial del gènere. En els darrers anys de vida va tornar a enregistrar i actuar amb gran prestigi internacional.
Mario Bauzá és recordat avui com un arquitecte de la trobada entre dues grans tradicions musicals: el jazz afroamericà i la música afrocubana. Sense la seva aportació, el desenvolupament del jazz llatí del segle XX hauria estat profundament diferent.
fmwripollet.cat
