IniciActualitatLa cara B de Hollywood: censura i caça de bruixes al cinema...

La cara B de Hollywood: censura i caça de bruixes al cinema americà amb Rosa Gutiérrez

Des de l’Aula d’Extensió Universitària es repassa, amb nombroses referències visuals, l’evolució de la censura a Hollywood entre 1934 i 1968

La historiadora, crítica d’art i cinema Rosa Gutiérrez va oferir aquesta setmana, al Teatre Auditori, una ponència detallada sobre la «cara B» de Hollywood, il·lustrada amb nombroses referències visuals, centrada en l’evolució de la censura al cinema americà des dels inicis del codi Hays fins a la caça de bruixes de McCarthy.

Una conferència prou atractiva i amena, que va satisfer els més de cent espectadors, va servir per descobrir el rerefons polí   tic que sempre acompanya aquest àmbit professional i artístic, que mou tants diners, interessos i poder, principalment amb la intenció d’incidir en la moral de la societat d’aquell temps, tant la nord-americana com la de la resta del planeta.

l’Esplendor de Hollywood

Als anys vint, Hollywood era el centre mundial de producció cinematogràfica, amb uns 50 milions d’espectadors setmanals. El 1922 es va estructurar la indústria i el 1929 es va celebrar la primera cerimònia dels Oscars a l’hotel Roosevelt. El sistema es basava en dos pilars. D’una banda, el Studio System, un oligopoli de les grans companyies (MGM, Paramount, 20th Century Fox, Warner Bros, RKO i Universal), que posseïen les sales i controlaven el poder econòmic mitjançant pràctiques abusives com el block booking i el blind booking. De l’altra, el System Star, que promocionava actors i actrius com a estrelles (Mary Pickford, Douglas Fairbanks, Lillian Gish) i els obligava per contracte a alimentar la premsa amb romanços, passats fantàstics i escàndols, sovint inventats.

De l’escàndol a l’autocensura

L’escàndol de Roscoe «Fatty» Arbuckle (1921), acusat de violació i homicidi, va arruïnar la seva carrera tot i ser declarat innocent, i va marcar l’inici d’un moviment pro-censura liderat per grups religiosos i conservadors i clubs de dones. Acusaven el cinema de ser una «escola de vici i crim» i van recórrer als boicots i a l’amenaça d’una censura federal. Els productors van reaccionar creant, el 1922, una associació pròpia que practicava l’autocensura, de la qual va sorgir el codi de William Hays (1930). Els primers anys, però, la Gran Depressió i el deute generat per la transició al cinema sonor van fer que la censura fos més laxa.

L’època pre-code (1927-1934)

Gutiérrez va posar èmfasi en aquest període, de normes confuses, en què van aflorar les flappers, dones emancipades que fumaven, bevien i desafiaven els costums, amb icones com Clara Bow, Jean Harlow, Betty Boop i, sobretot, Mae West, el «malson» dels censors, a qui van perseguir el 1934. També van triomfar les comèdies d’alcova, com La viuda alegre de Lubitsch, i el cinema de gàngsters (Enemigo público, Scarface), en què els protagonistes acabaven morint per imposició de la censura.

L’Oficina Hays (1934-1954)

El 1934 es va crear l’Oficina del Codi de Producció, amb més mà dura: els guions s’hi havien d’enviar i només s’estrenaven les pel·lícules amb el certificat PCA. El codi s’articulava en tres àmbits:

Sexe: prohibició de nus, sexe explícit i «desviacions sexuals» com l’homosexualitat; vigilància de l’adulteri i la prostitució i defensa del matrimoni i la família (Carita de ángel, Amor en venta, Anna Karenina, Fatalidad).

Violència: prohibició de crims sanguinaris, tràfic de drogues, enaltiment dels criminals i corrupció policial, per afirmar que «qui la fa la paga». Malgrat això, es van produir moltes pel·lícules de gàngsters (La ley del hampa, La carretera al infierno).

Política i societat: calia evitar temes compromesos i respectar les institucions, tot i que algunes obres van aconseguir esquivar-ho (Las uvas de la ira, Furia de Fritz Lang).

La caça de bruixes (1947-1957)

Després del codi Hays, el maccarthisme va portar el Comitè d’Activitats Antiamericanes, destinat a «netejar» les activitats subversives o comunistes. Les llistes negres vetaven els professionals per treballar a Hollywood, i molts abandonaven l’ofici si no es retractaven i juraven davant un tribunal que no eren comunistes, cosa que implicava delatar companys. Entre els primers inclosos hi havia Dalton Trumbo i John Howard. Alguns van marxar del país (Chaplin, Rossen), Welles es va autoexiliar i altres van treballar sota una «tapadora», signant amb un altre nom, com Trumbo a Vacaciones en Roma o Carl Foreman a El puente sobre el río Kwai. Hi va haver col·laboradors de la croada anticomunista, com Gary Cooper, Walt Disney i Ronald Reagan, però també resistència, representada pel Comitè de la Primera Esmena (Lauren Bacall, Humphrey Bogart, Gene Kelly).

A partir de 1947 va començar el declivi de l’Studio System, i de la caça de bruixes només es va poder parlar obertament quan va acabar, als anys setanta. Gutiérrez va concloure que la censura va ser una evidència al llarg de dues dècades, però que no va ser una iniciativa del govern.

Historiadora, crítica d’art i cinema

Rosa Gutiérrez Herranz és historiadora i crítica d’art i cinema, i imparteix Història de l’Art i del Cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona. Col·labora cada any amb la Filmoteca de Catalunya en els cicles Aula de Cinema i Per Amor a les Arts. La seva recerca se centra en els estudis de cultura visual i ha publicat, entre altres, el llibre De Escipió a Berlusconi. Una història de Itàlia en 50 pel·lícules (2019).

Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran Ripollet: https://aularipollet.org

RELATED ARTICLES

Els més llegits