Després de la celebració del Corpus, la Revista Digital de Ripollet va conversar una estona amb mossèn Josep Gassó, rector de la Parròquia de Sant Esteve de Ripollet
Ripollet – El Corpus Christi (en llatí, ‘cos de Crist’) és una festivitat de l’Església catòlica destinada a venerar l’eucaristia. Se celebra el dijous següent a l’octava de Pentecosta i constitueix una de les celebracions més antigues i arrelades del calendari litúrgic.
D’origen medieval, va ser instituïda pel papa Urbà IV l’any 1262 amb l’objectiu de venerar públicament el sagrament de l’eucaristia i reforçar la doctrina del cos de Crist davant les corrents que la qüestionaven. La celebració es va expandir per tota la cristiandat a partir de 1316, gràcies a una butlla del papa Joan XXII, i amb el pas dels segles es va consolidar arreu d’Europa.
Encara avui, més de sis-cents anys després, el Corpus continua sent un esdeveniment religiós, social, cultural i festiu de gran transcendència.
A Ripollet, durant les darreres dècades s’ha impulsat la recuperació d’aquesta festa històrica, especialment a través de tres de les seves manifestacions més emblemàtiques: l’ou com balla, les catifes florals i la processó de Corpus.
L’ou com balla, una tradició única al món
Una de les expressions més singulars de la festivitat és l’ou com balla. La tradició consisteix a fer ballar un ou buit sobre el raig d’aigua d’una font ornamentada amb flors i plantes.
Aquest costum ha generat nombroses interpretacions. Alguns estudiosos l’associen amb la representació de l’eucaristia durant el moment de l’elevació, mentre que d’altres hi veuen símbols vinculats a la fertilitat, la plenitud i el cicle de la vida. També hi ha qui defensa que es tracta simplement d’un joc popular heretat de l’edat mitjana.
Sigui quin sigui el seu origen, el que és indiscutible és que Catalunya és actualment l’únic lloc del món on es manté viva aquesta tradició, que ja es documentava l’any 1440 a diferents llocs del país, Barcelona, per exemple i que forma part de l’imaginari col·lectiu del país.
La processó, patrimoni cultural de la ciutat
La processó de Corpus és considerada l’antecedent dels actuals seguicis i cercaviles de moltes festes majors. Durant segles va ser la principal festa ciutadana i va esdevenir l’origen de nombrosos elements de la cultura popular catalana, com ara els gegants, els capgrossos, el bestiari festiu i diverses danses tradicionals.
Un exemple viu d’aquest llegat és La Patum de Berga, una de les manifestacions festives més representatives del patrimoni cultural català.
El retorn de les catifes florals
Una altra de les manifestacions característiques del Corpus són les catifes de flors, autèntiques obres d’art efímeres creades amb pètals i materials vegetals. Històricament, aquestes composicions decoraven els carrers per on passava la processó.
En els darrers anys, Ripollet ha experimentat una recuperació notable d’aquesta tradició, gràcies a la implicació de nombroses entitats veïnals i culturals. Aquest any, la vila ha lluït diverses catifes florals fruit del treball conjunt d’associacions i col·lectius locals.
Les campanes, el so de la celebració
La celebració també es veu reforçada per la presència del so de les campanes, que contribueixen a anunciar la festa i a enriquir el paisatge sonor de la vila amb els seus repics tradicionals.
Amb una combinació única de religió, cultura popular, patrimoni i participació ciutadana, el Corpus Christi continua sent una de les celebracions més representatives de la història i la identitat de Ripollet, tant pel que fa a la creença cristiana com a la preservació de la tradició popular.
L’entrevista
Després de les celebracions del diumenge 7 de juny,vàrem parlar uns minuts amb mossèn Josep Gassó, rector de la Parròquia de Sant Esteve.
Revista Digital de Ripollet
