La Sala Elisa Arimany de la Biblioteca Central de Cerdanyola presenta l’exposició fotogràfica «Chefchaouen, mirades en blau», una mostra dedicada a la coneguda ciutat blava del Marroc.
La mostra es podrà visitar del 2 al 30 de setembre de 2026. Per donar-li el tret de sortida, la biblioteca ha organitzat un acte d’inauguració aquest divendres 18 de setembre, a les 18.30 h, obert a tothom que ha volgut conèixer la proposta i compartir-la amb l’autor. Ha estat el cas dels regidors Antonio Otero, de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Cerdanyola, i Roger Bayó, de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística de l’Ajuntament de Ripollet, que també han participat en aquesta inauguració juntament amb Jesús Botaro, el fotògraf que va organitzar l’expedició al Marroc el mes de febrer amb 14 components d’AFOCER, que alhora són els autors de les obres que s’exposen a la Sala Elisa Arimany.
L’exposició convida a descobrir Chefchaouen a través de la mirada dels seus autors, amb els blaus que han fet famosos els seus carrers i racons.
L’exposició es podrà veure fins al 30 de setembre de 2026 a la Sala Elisa Arimany de la Biblioteca Central de Cerdanyola.
Chefchaouen
Xauen (Chefchaouen en francès) és un municipi del nord-oest del Marroc, als contraforts del Rif, prop de Tetuan. És la capital de la província homònima i té uns 35.709 habitants, xifra del 2004.
El nom vol dir «les Banyes» en rifeny, pels dos pics que es veuen des de la ciutat. La forma «Xauen» és la que fan servir els documents del protectorat espanyol, mentre que «Chauen» ve del francès.
Va ser fundada el 1471 per protegir la zona dels portuguesos i els castellans. Els primers pobladors van ser sobretot exiliats de l’Àndalus, musulmans i jueus, i per això la medina s’assembla a un poble andalús, amb carrerons irregulars i cases emblanquinades, sovint amb tons blaus. La història antiga està lligada a la família dels Banu Rashid, entre els quals destaca Mulay Ibrahim (1490-1539), conegut per la seva valentia contra els portuguesos d’Asila. Els Banu Rashid van fugir de la ciutat el 1562, assetjada pels sadites, i després Xauen va perdre importància.
Durant segles va ser una ciutat sagrada, vetada als estrangers, cosa que n’ha preservat l’aspecte medieval. El primer cristià que hi va entrar va ser Charles de Foucauld (1883). Les tropes espanyoles hi van arribar el 1920, quan tenia una important població jueva sefardita que parlava judeoespanyol. Va ser una base militar important i va quedar sota la República del Rif (1922-1926). Després els espanyols la van reconquerir i la van conservar fins al final del protectorat, el 1956, quan s’hi va arriar l’última bandera espanyola. Per això molts habitants encara parlen espanyol.
Avui és un centre turístic rellevant, que atrau immigrants d’altres zones del Marroc, sobretot del sud, i conserva les muralles amb 11 portes.
Les fotografies dels carrers de Chefchaouen no pertanyen a l’exposició
