La Setmana Internacional dels Arxius és una de les cites més destacades per als professionals de la gestió documental i la memòria històrica. Coincidint amb aquesta celebració, conversem amb Casto Sorli, responsable de l’Arxiu Municipal de Ripollet, per conèixer millor la tasca que s’hi desenvolupa, la riquesa documental del municipi i la relació de l’arxiu amb altres equipaments culturals de la ciutat. Casto Sorli també ha aprofitat aquesta entrevista per acomiadar-se de Ripollet. Aquesta setmana deixa el seu lloc a l’Arxiu i marxa cap a la seva terra al Maestrat, a Castelló.
Què representa la Setmana dels Arxius?
Principalment, és una oportunitat per donar a conèixer la feina que es fa als arxius. Durant aquests dies, administracions i institucions organitzen activitats pedagògiques i divulgatives perquè la ciutadania pugui descobrir els fons documentals que custodien. L’objectiu és obrir portes i apropar els arxius a la societat. D’alguna manera, és la gran setmana de promoció dels arxius.
Aquest any Ripollet no ha organitzat cap activitat específica. Què podria oferir l’Arxiu Municipal en una celebració com aquesta?
En altres ocasions hem organitzat activitats pròpies, però sobretot col·laborem amb iniciatives impulsades per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, administracions de les quals formem part com a arxiu municipal integrat. A Ripollet també ens coincideix habitualment amb la setmana del Corpus, que és una celebració molt important per a la ciutat. Sovint hem prioritzat la difusió de l’arxiu dins d’aquest marc més ampli, col·laborant amb les activitats relacionades amb el patrimoni i la memòria històrica.
Quina relació manté l’arxiu amb el Centre d’Interpretació del Patrimoni (CIP Molí d’en Rata)?
La relació és molt estreta i constant. Col·laborem habitualment en diferents projectes. Durant el Corpus, per exemple, hem obert les portes de l’arxiu amb visites guiades o hem participat en exposicions. També hem treballat conjuntament en iniciatives de divulgació històrica sobre l’evolució de Ripollet, mostrant el pas d’una societat eminentment agrícola cap a l’actual municipi industrial i de serveis.
En altres ocasions és el CIP qui dona suport a activitats organitzades des de l’arxiu. Un exemple és la Jornada d’Arxius, que va celebrar la seva primera edició recentment i que està previst que tingui continuïtat els dies 23 i 24 d’octubre amb una segona edició.
L’Arxiu Municipal conserva una gran quantitat de documentació històrica. Sorprèn en un municipi relativament petit com Ripollet?
«Ripollet disposa d’una documentació molt abundant dels segles XVIII i XIX«
L’extensió del municipi no té cap relació directa amb el volum documental que es conserva. De fet, Ripollet disposa d’una documentació molt abundant dels segles XVIII i XIX. El patrimoni documental és important i, en alguns aspectes, pot sorprendre.
A més, durant els darrers anys s’ha produït un fenomen molt positiu: moltes persones, entitats i empreses han decidit dipositar els seus fons documentals a l’arxiu municipal. Aquesta col·laboració permet garantir-ne una millor conservació i, sobretot, facilita que aquesta documentació estigui disponible per a tota la ciutadania.
Quan els documents romanen exclusivament en mans particulars, hi ha el risc que es perdin amb el pas del temps. L’administració pública té precisament la responsabilitat de preservar aquest patrimoni i posar-lo a disposició de tothom.
Potser existeix la percepció que Ripollet, com no ha estat mai capital comarcal ni cap judicial, genera menys documentació històrica. És així?
No necessàriament. Més enllà de les institucions, cal tenir en compte el teixit associatiu, empresarial i familiar del municipi. Només la relació d’entitats de Ripollet supera el centenar, i cadascuna genera documentació que forma part de la història col·lectiva. Algunes d’aquestes entitats tenen més de cent anys d’història.
Aquest patrimoni és molt valuós i, afortunadament, cada vegada hi ha més consciència sobre la necessitat de conservar-lo.
No ets de Ripollet. Quan hi vas arribar, et va sorprendre la vitalitat associativa de la ciutat?
Sí, molt. A mesura que anava coneixent la realitat del municipi, vaig descobrir una gran implicació de les entitats i de moltes persones en la preservació de la cultura i la història local. És una ciutat amb un teixit associatiu molt viu i amb un fort arrelament a la seva memòria col·lectiva. És una de les coses que més m’ha sorprès durant tots aquests anys.
«L’accés a la documentació que conserva l’Arxiu Municipal és universal«
Qualsevol veí o veïna pot accedir a l’Arxiu Municipal?
Sí. L’accés a la documentació que conserva l’Arxiu Municipal és universal. Qualsevol persona té dret a consultar la informació, tot i que hi ha algunes limitacions derivades de la legislació sobre protecció de dades o de la protecció de drets personals i d’honor. Però, en termes generals, l’accés és obert a tothom.
A diferència del que passava anys enrere, quan la consulta quedava pràcticament reservada a investigadors, avui qualsevol ciutadà pot sol·licitar informació o consultar documentació.
Com s’ha de fer aquesta consulta?
Hi ha diferents vies. Es pot presentar una instància formal, però habitualment les persones contacten amb nosaltres per correu electrònic, per telèfon o presencialment. Això sí, cal demanar cita.
Aquesta primera presa de contacte és útil perquè sovint la persona no sap exactament què busca o desconeix quina documentació existeix. A través de la conversa podem orientar-la i ajudar-la a concretar la seva consulta.
De quina magnitud estem parlant quan ens referim al volum documental de l’arxiu?
Actualment, l’arxiu conserva al voltant de 14.000 capses normalitzades de documentació. Cal tenir en compte que, tècnicament, gestionem dues grans fases documentals: la documentació administrativa en ús i el fons històric.
A més, no tota aquesta documentació és de conservació permanent. Una part està pendent de processos d’avaluació documental que determinaran si s’ha de conservar o eliminar d’acord amb la normativa vigent.
I encara hi ha documentació que no ha ingressat definitivament a l’arxiu perquè continua als diferents departaments municipals fins que finalitzen els terminis establerts de gestió administrativa.
Quina és la documentació més rellevant o més consultada que conserva l’arxiu?
És difícil destacar-ne una sola perquè el volum i la varietat són molt grans. Entre les sèries més importants hi ha les actes dels plens municipals, que es conserven des del segle XIX. A través d’elles es pot seguir tota l’evolució política i administrativa de la ciutat.
També són molt consultats els padrons municipals. Gràcies a aquesta documentació es pot reconstruir la trajectòria de moltes famílies, saber quan una persona va arribar a Ripollet, on vivia o quan es va traslladar a un altre municipi.
D’altra banda, hi ha una gran demanda de documentació relacionada amb activitats econòmiques i llicències. Molts tècnics municipals o professionals necessiten consultar expedients d’activitats comercials, obertures i tancaments de negocis.
Les llicències d’obres constitueixen també una font documental molt important. Conservem expedients des dels primers anys del segle XX, i són consultats habitualment per particulars, arquitectes o enginyers que necessiten informació sobre edificis i habitatges.
I ara sí, deixem l’arxivística per parlar de tu. Després de gairebé set anys, deixes Ripollet.
Sí. Han estat aproximadament sis anys i vuit mesos, una etapa molt important tant professionalment com personalment.
Marxo molt agraït d’haver pogut formar part d’aquesta ciutat. D’alguna manera, jo també he estat un dels molts emigrants que han arribat a Ripollet al llarg de la seva història. Durant aquest temps he tingut l’oportunitat de conèixer moltes persones, moltes entitats i una part molt significativa de la vida associativa local.
La teva vinculació amb Ripollet ha anat més enllà de la feina estrictament administrativa i d’arxiu.
Sí, probablement forma part de la meva manera d’entendre la professió. No m’he limitat a venir, fer la feina i marxar. He intentat conèixer les entitats, les persones i les activitats que formen part de la realitat de Ripollet.
Aquesta relació fa que la feina sigui molt més enriquidora. Els arxius no són només documentació; darrere dels documents hi ha persones, històries i col·lectius. Quan estableixes aquests vincles, la tasca professional esdevé també una experiència humana molt més intensa i gratificant.
«Un dels fets històrics que més em va impactar va ser la riuada de 1962. De seguida vaig entendre que es tractava d’un esdeveniment que havia marcat profundament la ciutat i que encara forma part de la identitat de moltes famílies«
Hi ha alguna cosa de Ripollet que no t’hagi agradat?
No m’ho he plantejat mai en aquests termes. Sempre he intentat fixar-me en els aspectes més atractius i interessants de la ciutat.
Una de les imatges que més m’han marcat és la de travessar el riu i contemplar l’entorn. Pot semblar una cosa senzilla, però observar la silueta de la Mola, el Turó de Montcada o el campanar de Ripollet m’ha ajudat a entendre millor el territori i la seva història.
A més, gràcies a la documentació de l’arxiu he pogut conèixer episodis que han deixat una empremta profunda en la memòria col·lectiva. Un dels que més em va impactar va ser la riuada de 1962. De seguida vaig entendre que es tractava d’un esdeveniment que havia marcat profundament la ciutat i que encara forma part de la identitat de moltes famílies. I el que sí que ha pogut constatar és que existeix un teixit associatiu i cultural molt viu, amb una identitat pròpia molt marcada.
I ara què? Aquest divendres acaba la teva etapa a Ripollet. Quin serà el següent pas?
Ara mateix s’obre una nova etapa. Hi ha alguns projectes sobre la taula i algunes opcions professionals que encara estan en procés de concretar-se.
És un moment de canvi. Canvien les rutines, les distàncies i també els objectius personals. De moment toca tancar aquesta etapa i començar-ne una altra.
No sembla gaire disposat a donar més detalls.
(Riu.) Encara hi ha coses per definir. Però sí, hi ha projectes en marxa.
Ara mateix el més important és assumir que deixo una ciutat amb la qual he establert una relació molt especial. Després ja veurem què ens porta el futur. Mai no se sap si algun dia es pot tornar.
Marxes lluny o et quedes a prop?
Marxo cap a la meva terra d’origen, al Maestrat, entre Castelló i València.
«Han estat sis anys i vuit mesos intensos, tant des del punt de vista professional com personal«
Després de gairebé set anys, quin record t’emportes de Ripollet?
Molt positiu. Han estat sis anys i vuit mesos intensos, tant des del punt de vista professional com personal.
He tingut la sort de treballar amb moltes entitats, de conèixer moltes persones i de participar, encara que fos modestament, en la vida cultural i patrimonial de la ciutat. Aquest és probablement el record més valuós que m’enduc.
Per acabar, algun agraïment?
Sí. Vull agrair especialment el tracte rebut per part de Ripollet Ràdio. Ja havíem coincidit en altres ocasions i sempre he trobat una gran predisposició per difondre la història, el patrimoni i la memòria de la ciutat.
També voldria tenir un record per a l’Associació Ràdio Ripollet i per a totes les persones vinculades als mitjans de comunicació locals, que contribueixen a preservar i explicar la història quotidiana del municipi.
Casto Sorli posa així punt final a gairebé set anys al capdavant de l’Arxiu Municipal de Ripollet. Ara emprèn un nou camí de retorn al Maestrat, però deixa enrere una empremta que continuarà present entre documents, fotografies i memòria col·lectiva.
Revista Digital de Ripollet
