Una trentena de persones i la plataforma BuSOS van participar en la xerrada celebrada a l’Arxiu Municipal sota el títol: “Moure’ns no hauria de ser un problema”
Decidim Ripollet va organitzar dijous a la tarda, a l’Arxiu Municipal, la trobada Moure’ns no hauria de ser un problema, dedicada a l’estat del transport públic a la ciutat i a l’entorn metropolità. Hi van assistir una trentena de persones, entre elles membres de la plataforma BuSOS, que fa temps que s’organitza per reclamar un servei d’autobús millor.
Un tema que afecta tothom
L’acte el va obrir Josep Maria Osuna, exalcalde i candidat de Decidim a l’alcaldia a les municipals del maig del 2027, i que va presentar el transport públic com una de les qüestions que més afecten la ciutadania: serveix per anar a treballar o a estudiar, accedir a serveis bàsics, anar a l’hospital o fer vida social. Osuna va recordar que el 2015, quan Decidim va arribar al govern municipal, va voler donar impuls a la regidoria de Mobilitat i Transport, que segons ell havia estat relegada fins llavors, i va destacar el pla de mobilitat urbana 2017-2023, que va fer una diagnosi dels hàbits de mobilitat locals. Va lamentar que Ripollet fa tres anys que no té cap pla vigent.
Osuna va subratllar que Ripollet és una de les ciutats més poblades de Catalunya sense estació ferroviària, una anomalia que fa que mai no es pugui resoldre tot només amb autobusos. Va deixar clar que l’objectiu de la trobada no era fer una llista de greuges, sinó escoltar els assistents i definir prioritats i vies per aconseguir-les. Va resumir la seva idea amb una frase: l’Ajuntament ha de fer la vida més fàcil a la gent. Va admetre que les competències compartides amb altres administracions compliquen la tasca, però va defensar que amb ganes, rigor i feina es poden aconseguir millores, també en qüestions que depenen de l’Ajuntament, com la informació i la comunicació.
La diagnosi d’Adam Bonnin
El ponent de la xerrada, Adam Bonnin, professor de Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona i expert en urbanisme i mobilitat urbana, va situar el cas de Ripollet en el context territorial. Va començar amb un mapa de principis del segle XX que planificava una xarxa ferroviària per tot Catalunya, també cap a Ripollet, i el va contraposar amb la xarxa real de 2026: segregada i amb buits importants, un dels quals és Ripollet. Si no s’ha prioritzat el ferrocarril, va assenyalar, s’han prioritzat altres coses: carreteres, vies d’alta capacitat, desdoblaments i variants. Va recordar com, el mateix dia que va defensar la línia orbital ferroviària a la Comissió de Territori del Parlament, s’aprovava el pressupost per al Quart Cinturó.
Bonnin va definir la mobilitat sostenible a partir de tres pilars: l’accessibilitat universal als llocs de mobilitat obligada(feina i estudis), l’autocontenció, és a dir, la màxima proximitat entre residència i activitat, i l’activitat. Sense això, va advertir, no es compleixen els fonaments del model sostenible. Per a un bon transport públic col·lectiu, va enumerar com a requisits la informació, la fiabilitat, la puntualitat, la velocitat comercial competitiva amb el cotxe, l’optimització de parades, l’accessibilitat i la integració i intermodalitat amb la resta de la xarxa. Hi va afegir factors transversals com la salut, l’energia, el temps (la mobilitat ja no es mesura en quilòmetres) i la seguretat, i va mencionar l’accident de Fogars de Montclús.
Competències i plans sense compromís
Sobre el marc legal, Bonnin va explicar que el transport públic de viatgers és competència municipal i que els municipis de més de 50.000 habitants estan obligats a tenir transport urbà. Ripollet, amb gairebé 40.000, s’hi acosta. Tanmateix, a Ripollet no hi ha servei d’autobús urbà. Les línies que hi passen depenen avui de la Generalitat, que té les competències en transport interurbà, Rodalies i Ferrocarrils, mentre que l’Àrea Metropolitana de Barcelona coordina el metro, el bus metropolità i la integració tarifària. Bonnin va recordar que fa més de cinc anys que es reclama el traspàs a l’AMB de línies com l’E4.
El ponent va criticar l’“amalgama” de plans que esmenten Ripollet sense concretar-hi res: el pla director de mobilitat metropolità (del qual va ser redactor en l’edició 2013-2018), el pla d’infraestructures de transport de Catalunya, el pla de Rodalies o el pla director urbanístic metropolità, que anuncia millores de bus sense detallar-les. Segons Bonnin, cap d’aquests plans es farà realitat sense compromís polític i pressupost, i va posar d’exemple una estació de Renfe a Sabadell promesa fa unes dècades.
Problemes de l’autobús
Bonnin va resumir els problemes principals de la xarxa d’autobusos de Ripollet: la saturació de vehicles en hora punta, que va comprovar personalment en una visita a la ciutat i va qualificar de “drama”, i unes freqüències insuficientsper cobrir la demanda. També va apuntar que la desconfiança en Rodalies està fent créixer exponencialment l’ús de les línies exprés, que col·lapsen, i que afegir-hi més autobusos no serveix si després queden aturats a l’autopista. Va insistir que hi ha coses possibles que es poden fer.
Representants de la Plataforma BuS.O.S. de Ripollet, l’agrupació de veïns i veïnes usuaris del transport public, especialment l’autobus, també van dir la seva a la xerrada tot subscrivint el que Bonnin havia exposat en la seva ponència. Les queixes i la desesperació dels viatgers està arribant al limit. Calen solucions i així ho exigeixen a les institucions.
La plataforma ha convocat una reunió oberta a totes les persones usuàries de l’autobús per analitzar la situació del transport públic. La trobada tindrà lloc dimecres 18 de novembre, a les 19.30 hores, al Centre Cívic del Parc Primer de Maig de Ripollet.
