Un dia que, aquest any, ha vist modificat un dels actes més importants, no només de la jornada, sinó de tota la festa: el pregó de Festa Major. Enguany s’ha celebrat en divendres i no en dissabte, com és habitual. La doctora Navas tenia guàrdia dissabte i, per aquest motiu, l’acte es va avançar a divendres, a les set de la tarda.
No sembla una mala opció si, definitivament, es vol traslladar l’inici de la Festa Major a aquest dia de la setmana. De fet, en part seria lògic consolidar aquest canvi dins del programa. Potser seria bo oficialitzar divendres com a festiu local i deixar dilluns fora de la Festa Major.
Un altre detall que segur que no va passar desapercebut va ser la intervenció de l’alcalde Tirado abans del pregó de l’Elisabeth. Si el regidor Bayó va mantenir un to polític moderat en el seu discurs, l’alcalde Tirado, en canvi, es va excedir -i molt- amb un parlament extremadament electoralista, molt electoralista. Massa autocomplaença, massa insistència a dir que a Ripollet les coses van bé i que els totxos i les obres ho solucionaran tot. En definitiva, una sensació de «que buenos que somos los del psc-PSOE«, que va resultar, com a mínim, excessiva, molt excessiva.
Tot comença
Començar una Festa Major sempre comporta una certa dosi d’incertesa. El temps acompanyarà? Les activitats es desenvoluparan sense incidències? La ciutadania respondrà a les propostes programades? Són preguntes habituals abans de l’inici d’una festa que aspira a convertir els carrers en espais de trobada, convivència i celebració col·lectiva.
Amb la voluntat d’arrencar amb força, aquest divendres, el Baixa Barrils es va presentar en societat i va demostrar el seu potencial per consolidar-se. La proposta, organitzada per l’Esplai l’Estel, va irrompre amb energia en l’inici de la Festa Major i va deixar bones sensacions entre els participants.
No sembla fàcil fer rodar una d’aquestes botes.
Com una sabana africana
Entre els barrils i la gent, van aparèixer a la rambla, tres girafes que, amb les seves formes singulars i els seus moviments sorprenents, van captar de seguida l’atenció dels assistents i van aportar un toc exòtic i inesperat a la festa.
Les tres figures, que es movien entre el públic, van aconseguir sorprendre i, alhora, relaxar l’ambient festiu durant la tarda de divendres, convertint-se en una de les imatges més curioses i comentades de la jornada per la seva originalitat.
Les paraules
El pregó de Festa Major, l’acte que marca oficialment l’inici de les celebracions, ha tingut enguany una protagonista d’excepció: la doctora Elisabeth Navas, ripolletenca i professional vinculada al món de la medicina i dels trasplantaments d’òrgans, des de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.
La doctora Navas, que durant la seva joventut no tenia gens clar que acabaria dedicant la seva vida a l’àmbit de la salut, va aprofitar el pregó per fer un emotiu recorregut vital pels seus anys a Ripollet. Entre els records, hi van tenir un paper destacat la seva família i els seus amics, molts dels quals eren presents entre el públic.
El seu relat també va servir per transportar els assistents al Ripollet dels anys vuitanta, una època de records i referències compartides: els Estudios Nobel, el Clip, la moda dels cabells crepats i les caçadores de cuir i una banda sonora marcada per la música New Romantic, el metal i un moviment pop que semblava abraçar-ho tot.
Amb un pregó personal i carregat de memòria, Elisabet Navas va reivindicar així els seus orígens i el vincle amb un Ripollet que forma part indissociable de la seva trajectòria vital.
Després del Pregó, vàrem demanar-li a l’Elisabeth que ens digués que li havia semblat tot plegat:
La Banda, i quina Banda!
Aquesta mateixa tarda de divendres, el pati del Centre Cultural va tornar a acollir el tradicional concert protagonitzat per la Banda de Música de la SCV i la Coral, dues de les formacions vinculades a l’entitat local amb més tradició.
La cita va tenir un significat especial per a la Coral de la SCV, que l’any vinent celebrarà els seus 150 anys d’història, una fita destacada per a una entitat profundament arrelada al municipi. La seva llarga trajectòria ha estat reconeguda amb guardons tan rellevants com la Creu de Sant Jordi, un reconeixement a la seva contribució a la vida cultural i associativa.
Sota la direcció de Jordi Giménez Puig, van oferir un repertori centrat en conegudes bandes sonores cinematogràfiques. El programa va connectar amb el nombrós públic que va omplir el Pati del Centre Cultural i que va poder recordar algunes de les escenes i produccions més emblemàtiques del cinema a través de la seva música.
El públic va sortir satisfet després de gaudir d’un concert festiu, proper i carregat de records cinematogràfics, que va tornar a confirmar l’èxit d’una de les cites musicals de la Festa Major.
I els petits ho cremen tot!
El correfoc petit, protagonitzat per la canalla dels Diables de Ripollet, va omplir la rambla de llum, pólvora i soroll per satisfer les ganes de córrer sota el foc dels banyuts més joves de la colla de Ripollet.
Aquestes petites criatures sortides de l’avern ja comencen de ben petits a carregar de pólvora les seves maces i a recórrer els carrers, mantenint viva una tradició profundament arrelada a Catalunya, gairebé incrustada en l’ADN de les celebracions festives i mediterrànies de casa nostra.
Amb les maces enceses, les espurnes al cel i el ritme dels tabals, el correfoc infantil va tornar a convertir divendres al vespre en una explosió de festa, omplint els carrers de la nostra Festa Major de màgia, energia i tradició, molta tradició.
L’Alternativa!
El Xiringo del Cop també va obrir les portes del seu espai al parc Gassó Vargas, amb una programació festiva de marcat caràcter alternatiu, reivindicatiu i compromès amb les causes socials.
L’espai es converteix cada Festa Major en un punt de trobada de veïns i veïnes, molts dels quals coincideixen habitualment en diferents reivindicacions i moviments socials i veïnals. Un espai per retrobar-se, compartir inquietuds i fer comunitat, en un ambient distès i reivindicatiu. Sens dubte, un xiringuito on val la pena aturar-se, fer una cervesa i conversar amb alguna persona coneguda i on la música gens comercial es dona cita.
Cante i guitarra
El flamenc també va tenir el seu espai en el programa de Festa Major, en aquesta ocasió a la plaça Joan Abad. La vetllada va reunir un repertori compartit pel cantaor Lolo de Jerez, la cantaora Melchora Ortega i Juan Gabarre, acompanyats pel cos de ball de l’Escola d’Irene Aguilar i les guitarres d’Eduardo Sánchez i Alfredo Lagos.
L’acte, organitzat per la Peña Flamenca La Macarena, va oferir un viatge a les arrels, als records de la terra, els costums i la cultura. Una manera de mantenir viu un llegat que, a hores d’ara, encara és lluny per a molts, però que es fa més proper a través d’esdeveniments musicals com aquest, que també trobem a la Festa Major de Ripollet.
Ripollet Rock Festival! Rock i motos
I per tancar aquest divendres de Festa Major, va arribar una nova edició de la Ripollet Rock Festival, que enguany ha celebrat la seva XXXIII edició amb un cartell d’allò més atractiu i una aposta per la diversitat dins del metal i el rock. Cinc bandes, cinc estils i una mateixa passió per la música en directe en una nit que intensa.
El gran nom del cartell van ser els Rhapsody of Fire, referents del power metal simfònic. La banda italiana va portar a Ripollet el seu característic univers de fantasia, amb grans cors, velocitat instrumental i composicions èpiques que converteixen cada cançó en una autèntica batalla musical.
Des d’un registre molt més fosc van actuar els Crematory, formació alemanya amb més de tres dècades de trajectòria. El seu so, que combina metal gòtic, atmosferes industrials i una contundència rítmica marca de la casa, van oferir una actuació intensa i carregada de personalitat.
El vessant més melòdic del festival va anar a càrrec de Serious Black, una banda amb una vinculació especial amb el Ripollet Rock. El seu retorn al festival va arribar amb una proposta plena d’himnes corejables i energia, ingredients que acostumen a generar una connexió immediata amb el públic.
El cartell també va comptar amb Headon, tota una descàrrega de metal alternatiu, directe i sense concessions. La formació combinà contundència i ganxos melòdics en una actuació pensada per sacsejar el públic des dels primers compassos.
La recta final de la nit va tenir un marcat caràcter festiu amb Leyendärian, que va posar sobre l’escenari el seu particular còctel de rock celta i metal, amb instruments com el violí o la flauta. Una proposta concebuda per convidar el públic a saltar, cantar i brindar des del primer acord.
Amb cinc propostes diferents i una mateixa passió pel metal, el Ripollet Rock Festival 2026 es va convertir en una de les grans cites musicals de la Festa Major. I ho va fer mantenint intacta una de les seves principals senyes d’identitat: entrada gratuïta i bon rollo, reafirmant així el compromís del festival amb la música en directe i amb una cultura accessible i oberta a tothom.
Sempre ens queixem a Ripollet que no tenim una proposta cultural i musical de pes a casa nostra. Que no tenim un festival com tenen a Cerdanyola amb el Blues. Que no? El Ripollet Rock Festival, és de fet, un esdeveniment musical del mateix nivell o més, que la trobada de blues dels veïns de l’altra banda del Ripoll. Qui no ho vulgui veure… que s’hi posi fulles. El Festival de Metal pot quedar una mica tapat dins del programa de Festa Major? Sí. Però el seu nivell és internacional
