La Revista Digital de Ripollet ha localitzat a les xarxes socials locals una denúncia feta pública per un veí del municipi, que ha compartit imatges per visibilitzar la situació d’algunes persones que es veuen obligades a dormir al carrer a Ripollet.
Segons el testimoni recollit a xarxes, el cas fa referència a tres persones que pernocten actualment al parc del riu Ripoll. No és, però, un fet aïllat: fa unes setmanes ja es va difondre a través de les mateixes xarxes la situació d’una dona de mitjana edat que dormia i vivia al carrer a la zona dels pisos del Sindicat.
Això sí, la imatge que il·lustra el reel del denunciant sorprèn, ja que, amb les calors d’aquestes setmanes i les nits tropicals i roentes que patim, resulta xocant que les persones que dormen al parc necessitin tapar-se el cos a qualsevol hora de la nit o la matinada. Des de la Revista Digital, suggerim datar sempre les imatges que es difonen, si aquestes no són actuals o d’arxiu.
Una realitat cada cop més visible
La imatge compartida avui a Ripollet posa de manifest un fenomen que, fins fa relativament poc, no tenia una presència tan evident a la via pública del municipi. El denunciant explicava que “l’aparició de cada vegada més persones sense llar dormint al carrer genera preocupació entre els veïns” i posa sobre la taula la necessitat d’abordar la qüestió des d’una perspectiva social i responsable, allunyada tant de l’alarmisme com de la indiferència.
Les causes que porten a l’exclusió residencial solen ser múltiples i s’entrellacen entre si, així ho explicava el veí ripolletenc autor del reel: “la manca d’habitatge assequible, la precarietat laboral, l’absència de xarxes familiars de suport, els problemes de salut —física i mental— i la insuficiència de recursos socials per atendre aquests casos a temps.”
A un nivell més ampli, factors com la globalització econòmica o determinades polítiques migratòries també hi influeixen, encara que els experts en l’àmbit social coincideixen que la resposta ha de centrar-se a garantir una “atenció adequada a les persones afectades, facilitar-los l’accés a l’habitatge i a l’ocupació, i reforçar la coordinació entre les diferents administracions públiques implicades.”
El silenci institucional, motiu de queixa
Una de les crítiques que es repeteixen entre els veïns que denuncien aquestes situacions a xarxes és la manca d’informació per part de l’Ajuntament de Ripollet. Sovint, quan es donen casos com aquest, el consistori no en trasllada informació als mitjans de comunicació locals; i quan ho fa, acostuma a ser únicament per donar resposta a preguntes plantejades pels grups municipals durant els plens, és a dir, de manera reactiva i no proactiva.
Aquesta manca de comunicació dificulta conèixer quins recursos s’estan destinant a l’atenció d’aquestes persones i quin seguiment se’n fa des dels serveis socials municipals.
Des d’aquesta redacció continuarem seguint el cas i restem atents a qualsevol resposta o actuació per part de l’Ajuntament de Ripollet en relació amb aquesta problemàtica.
