El Teatre Auditori de Ripollet va ser l’escenari aquest primer divendres de juliol, d’una de les propostes musicals més ambicioses dels darrers decennis. Feia molts anys que Ripollet no acollia un esdeveniment cultural d’una magnitud tan extraordinària, capaç de captivar un públic que va omplir prop de tres quartes parts de la platea.
L’audiència va respondre amb un llarg aplaudiment, tot i que, probablement, l’espectacle mereixia encara un reconeixement més entusiasta, atesa la qualitat majúscula de l’obra i l’excel·lent interpretació dels cantaires. Tant les corals com els solistes i els músics van oferir una actuació de gran nivell, culminant un programa espectacular, executat amb mestria, sensibilitat i encert.
El concert d’aquest divendres 3 de juliol, és el resultat d’un projecte de col·laboració entre el Cor l’Aixa i el Cor de la Societat Coral «El Vallès», que han treballat la partitura per separat abans d’unir esforços. L’obra ha estat preparada sota la direcció d’Alfred Cañamero, amb la participació de Jordi Giménez en la preparació del cor. Aquesta actuació representa l’estrena d’aquest treball conjunt, amb l’acompanyament de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48.
Un Stabat Mater, dues veus que es troben
L’Stabat Mater és una seqüència medieval escrita en llatí, atribuïda tradicionalment a Jacopone da Todi, que reflexiona sobre el dolor de la Mare de Déu davant la creu de Jesús. Al llarg de la història, aquest text ha inspirat centenars de compositors, que n’han creat nombroses versions musicals amb estils molt diferents.
La versió de Joseph Haydn (1732-1809) va ser composta l’any 1767, quan treballava al servei de la família Esterházy. Haydn, que era profundament catòlic i havia rebut gran part de la seva formació musical a l’església, va escriure aquesta obra per iniciativa pròpia, sense que ningú li ho encarregués. El seu Stabat Mater es va convertir en l’obra religiosa més exitosa de tota la seva vida, amb còpies que es van difondre per molts països europeus, com Àustria, Alemanya, França, Itàlia, Espanya i la Gran Bretanya. A Catalunya, a partir de la dècada de 1780, aquesta composició va arribar a substituir la versió de Pergolesi com la més interpretada, fet que va contribuir de manera decisiva a fer conèixer el nom de Haydn arreu d’Europa.
Musicalment, l’obra és un exemple del classicisme, amb un estil més serè i equilibrat que el d’altres compositors com Scarlatti, Vivaldi o Pergolesi. Tot i que no destaca tant pel dramatisme, transmet un profund sentiment religiós i una gran bellesa espiritual. El final de l’obra és especialment destacat: es tracta d’un final fugat que fa referència a la resurrecció i transmet un missatge d’esperança i optimisme. En aquest fragment, la veu de la soprano té un paper protagonista, acompanyada pel cor i, finalment, per la resta de solistes.
Els protagonistes
El concert va reunir tres formacions musicals de prestigi: la Societat Coral El Vallès, entitat històrica fundada a Ripollet l’any 1877 i referent del cant coral al Vallès Occidental; el Cor l’Aixa, d’Arenys de Mar, reconegut pel seu ampli repertori simfonic i coral i la seva trajectòria en grans produccions; i l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, formació especialitzada en repertori per a cordes amb una intensa activitat concertística i nombroses col·laboracions amb cors, directors i solistes de renom.
La interpretació va comptar amb un destacat quartet de solistes vocals. La soprano Anaïs Oliveras, especialitzada en música antiga i barroca, ha desenvolupat una sòlida carrera en formacions de referència. La mezzosoprano Tanit Bono, premiada al Concurs Internacional Francesc Viñas, ha actuat en escenaris com el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana. El tenor Joan Francesc Folqué, format a l’ESMUC i a Viena, destaca tant en el repertori operístic com en l’oratori i el lied. L’acompanyament a l’orgue va anar a càrrec d’Arnau Farré, organista amb experiència en festivals i col·laboracions amb diverses formacions corals.
La direcció musical va ser compartida. Jordi Giménez, director del Cor de la Societat Coral El Vallès, és especialista en música antiga i professor a l’ESMUC, amb una reconeguda trajectòria com a instrumentista i director coral. Alfred Cañamero, director del Cor l’Aixa, té una extensa experiència al capdavant de cors i orquestres i és un dels directors més actius del panorama coral català, amb un ampli repertori que inclou les grans obres simfoniques i corals del Barroc, el Classicisme i el Romanticisme.
Programa
Stabat Mater, Hob. XXbis (1767)
Joseph Haydn
- Stabat Mater dolorosa — Largo — Cor
- O quam tristis et afflicta — Larghetto affettuoso — Contralt solista
- Quis est homo qui non fleret — Lento — Cor
- Quis non posset contristari — Moderato — Soprano solista
- Pro peccatis suae gentis — Allegro ma non troppo — Baix solista
- Vidit suum dulcem natum — Lento e mesto — Tenor solista
- Eja Mater, fons amoris — Allegretto — Cor
- Sancta Mater, istud agas — Larghetto — Duo de soprano i tenor
- Fac me vere tecum flere — Lagrimoso — Contralt solista
- Virgo virginum praeclara — Andante — Quartet i cor
- Flammis orci ne succendar — Presto — Baix solista
- Fac me cruce custodiri — Moderato — Tenor solista
- Quando corpus morietur – Paradisi gloria — Largo assai – Allabreve — Contralt i soprano solistes, quartet i cor
I dissabte 4 de Juliol…
Imatges de la SCV a Arenys
