El Teatre Auditori va acollir aquest divendres la projecció d’Aquells dies de festa: relats compartits de la nostra història, un treball de 45 minuts amb els testimonis de divuit veïns i veïnes
La memòria d’allò que marcava les festes locals fa dècades, es va refrescar al Teatre Auditori amb la presentació de l’audiovisual Aquells dies de festa: relats compartits de la nostra història, un projecte que posa veu i rostre a la gent gran del municipi.
El documental, d’uns 45 minuts, és el primer d’una sèrie sorgida d’entrevistes gravades en vídeo a persones grans del poble. La iniciativa té un objectiu clar: no perdre la memòria oral de Ripollet i preservar un patrimoni immaterial que, sense aquests testimonis, quedaria exposat a l’oblit. En aquesta primera entrega, els protagonistes repassen les festes d’abans i en transmeten l’ambient, les tradicions i les anècdotes a les noves generacions. Hi apareix la festa com a moment de retrobament, de fer comunitat i de viure al carrer.
Patrimoni en risc
L’acte va servir per obrir la participació de Ripollet a les Jornades Europees de Patrimoni, que enguany tenen com a lema patrimoni en risc: reviure, resistir, reimaginar. La directora del CIP Molí d’en Rata, Elena Vilalta, va ser l’encarregada de presentar la projecció. Com a tècnica referent del projecte, va defensar que els professionals de la cultura treballen sovint amb el patrimoni arquitectònic o documental, però que de vegades s’oblida el més fràgil: la memòria oral, que pot desaparèixer amb les persones que la custodien. La història real no només es llegeix als documents oficials, es respira, es recorda i es transmet, va destacar.
Més de trenta hores de gravacions
El projecte ha estat una obra de Vilalta des de la producció, des de la política, el regidor de Cultura i Patrimoni, Roger Bayó, i d’en Joan Teixidor, realitzador del treball, al capdavant de l’empresa Saber Com, que s’ha encarregat de la gravació i de les entrevistes. Les converses es van fer a les cases dels participants o al Centre de Patrimoni, i en van sortir més de trenta hores de material, que Vilalta va definir com un tresor documental d’un valor incalculable.
La selecció dels 45 minuts finals va ser, segons va explicar, una feina difícil. El resultat recull els relats de divuit persones, i alguns dels entrevistats han mort mentre es feia el muntatge. Per això, la directora va presentar el treball com un homenatge als qui ja no hi són i com un regal per a les seves famílies, i va enviar també una abraçada als testimonis que no van poder assistir-hi per motius de salut o familiars.
Una sèrie amb nous capítols
El documental és només el primer pas. L’equip conserva molt de material que s’utilitzarà en futures edicions, dedicades a temes com la vida al camp o els records de la guerra.
Vilalta va tancar la seva intervenció agraint als participants i va cedir la paraula als veritables protagonistes: els veïns i veïnes que, amb els seus records, ajuden a reconstruir la història de Ripollet.
El repàs a la nostra història que fem amb aquest treball audiovisual és possible gràcies al testimoni de: Adelaida Alonso Guillén, Sebastià Argenter Bellavista, Maria Teresa Asbert Malla, Núria Brull Braut, Matilde Bulbena Bonaset, Maria Cristina Casas Palau, Neus Coll Oliver, Maria Figures Arús, Marta Figueres Arús, Antònia Gorchs Ferrer, Maria Malla Rovira, Maria Montesinos Lozano, Encarnació Morera Braut, Ramón Navàs Diviu, Pere Navinès Oliver, Aurora Pena Lacuna, Silvestre Pérez Sánchez, Maria Rosa Roviralta Sallent, Paquita Roviralta Sallent, Lluisa Sallent Sabaté, Francisco Valero Cervera.
Aquest acte forma part del programa de les Jornades Europees de Patrimoni.
