Aquest passat divendres 9 d’octubre es va presentar al Teatre Auditori l’audiovisual Aquells dies de festa: relats compartits de la nostra història, un treball de Joan Teixidó, de la productora Saber Com. La peça ens trasllada a anys enrere, quan diversos testimonis de Ripollet expliquen oralment les seves vivències i ens regalen els seus records, fent un repàs a la història local.
Una història i una memòria viscudes en primera persona. Cadascú dels qui han participat amb el seu testimoni s’ha pogut endur una còpia en un llapis de memòria, i l’arxiu es conservarà perquè les noves generacions puguin gaudir-ne i conèixer de primera mà, i de viva veu, episodis d’un Ripollet que ja no tornarà.
Joan Teixidó, responsable de la realització tècnica i l’enregistrament del documental sobre les festes de Ripollet, explica a la Revista Digital de Ripollet el projecte, que ha estat una experiència de recuperació de la memòria a través del testimoni de les persones grans del poble. En total, s’han recollit més de 30 hores de material d’entrevistes, un volum que permet aprofundir en els records i les vivències dels protagonistes.
La producció i la recerca de les persones que havien de participar en les entrevistes va anar a càrrec de l’Elena Vilalta, directora del CIP Molí d’en Rata, que coneix la gent del poble i que, precisament per aquest coneixement, va facilitar que les persones contactades acceptessin participar en el projecte.
Teixidó valora l’experiència de manera molt positiva. Explica que obtenir informació dels participants no ha estat una tasca especialment feixuga. Quan en algun moment costava més avançar en una conversa, assegura que «no era per manca de voluntat, sinó perquè la memòria ja no arribava«. Per això, una part important de la feina de l’entrevistador ha consistit a crear un ambient de confiança i aconseguir que la persona se senti còmoda per explicar els seus records.
El documental parteix d’un concepte de memòria oral, i no estrictament historicista. Els protagonistes són les persones entrevistades i les seves vivències, mentre que les fotografies procedents del fons documental de Ripollet ajuden a contextualitzar cada època i permeten mostrar una manera de viure que, en molts aspectes, és molt diferent de l’actual.
Tot el material recollit, a més, obre la porta a nous projectes. Segons Teixidó, amb les entrevistes que ja s’han enregistrat es produiran dos documentals més: un dedicat a explicar com es va viure la guerra a Ripollet i un altre centrat en l’evolució del poble. En aquest sentit, Teixidor considera especialment important recuperar la mirada de la gent anònima, perquè sovint la història explica què feien els generals o els polítics, però no tant com ho va viure la gent del carrer.
En el cas de la guerra, però, no van poder entrevistar cap persona que hagués estat al front, ja que els participants en el projecte eren massa joves per haver-hi anat. Segons en Joan Teixidó, Vilalta, que té molta sensibilitat per aquest tipus de temes, vol continuar treballant en la recuperació d’altres aspectes de la història local, tot i que actualment no hi ha cap nou encàrrec.
Paral·lelament, l’equip treballa en altres projectes. Actualment, preparen un documental sobre la Transició a Bigues i Riells i un altre dedicat als cinquanta anys de la Mostra de Teatre de Piera. Habitualment, els seus treballs se centren en poblacions d’entre 5.000 i 15.000 habitants. Teixidó explica que, en les ciutats grans, la burocràcia acostuma a complicar aquest tipus de projectes.
Però més enllà del documental, hi ha un aspecte que dona un valor especial a tota aquesta feina. Algunes de les persones entrevistades ja han mort, i «això fa que el material enregistrat adquireixi una dimensió especialment emotiva«. Les seves famílies han rebut un llapis de memòria amb el documental i amb l’entrevista íntegra, conservant així no només el resultat final del projecte, sinó també els testimonis complets.
D’aquesta manera, el documental es converteix també en un llegat per a les generacions futures. Els nets i altres familiars podran escoltar i conèixer, encara que no hi haguessin arribat a tractar personalment, persones que van formar part de la història quotidiana de Ripollet.
