El Parlament de Catalunya va acollir aquest passat divendres un emotiu acte de desgreuge a les persones afectades per l’amiant, un dels problemes de salut pública més greus de les darreres dècades. Durant la cerimònia, el president de la cambra, Josep Rull, va demanar perdó públicament per la “indolència de les institucions” davant les conseqüències provocades per aquest material altament perillós.
L’acte de reconeixement institucional va coincidir amb l’aprovació per unanimitat de la Llei per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya, considerada una norma pionera a Europa destinada a eliminar definitivament aquest material i a reparar les víctimes que n’han patit els efectes.
Entre les principals mesures de la nova legislació destaca l’obligació de retirar l’amiant de tots els immobles, tant de titularitat pública com privada. La norma també estableix sancions de fins a 100.000 euros per als propietaris que incompleixin aquesta obligació.
A més, es crearà el Cens Català de Materials amb Amiant, una eina que permetrà identificar i localitzar les instal·lacions afectades, així com una Oficina específica de coordinació, encarregada de gestionar el desplegament de les actuacions previstes per la llei.
Al Parlament, el desgreuge
“El reconeixement per si sol no és suficient”. Amb aquesta idea central, la directora del documental La Fibra Sensible, Isabel Andrés Portí, va obrir i conduir aquest divendres al Parlament de Catalunya l’acte institucional de reconeixement i desgreuge a les víctimes de l’amiant, una cerimònia carregada d’emoció, memòria i reivindicació.
Davant representants institucionals, entitats, familiars i afectats, Andrés va voler deixar clar des del primer moment que l’acte estava dedicat, sobretot, a les persones que han patit les conseqüències d’aquest material cancerigen. “Aquest acte és per a vosaltres”, va afirmar, dirigint-se a les víctimes i als seus familiars.
La directora va explicar que acceptar la responsabilitat de conduir l’acte l’havia obligada a reflexionar profundament sobre com expressar el reconeixement a les víctimes. Ho feia des d’una experiència personal marcada per la pèrdua. “Hi veig el meu pare, hi veig l’avi, d’altres persones properes i tantíssimes de desconegudes”, va dir, convertint el seu testimoni en la veu d’un dolor compartit per milers de famílies.
Durant la seva intervenció va remarcar que l’amiant no és només una qüestió de salut pública o un problema jurídic. “Té un nom, té una cara, té una història”, va recordar. Per a moltes famílies representa la pèrdua d’éssers estimats, la convivència amb malalties devastadores i sentiments de por, impotència i incertesa.
L’experiència acumulada durant la realització del documental La Fibra Sensible li va permetre conèixer de prop aquest sofriment. Andrés va recordar les històries escoltades en desenes de llars afectades i va destacar especialment “una dignitat immensa” en totes les víctimes. Segons va denunciar, durant massa anys aquestes històries han estat invisibilitzades o reduïdes a simples dades estadístiques.
Un dels moments més contundents del discurs va arribar quan va denunciar la manca de reconeixement institucional i social que han patit els afectats. “Les víctimes de l’amiant no haurien hagut d’haver demostrat tantes vegades que el seu sofriment era real”, va afirmar. També va lamentar que moltes persones hagin hagut de lluitar durant dècades perquè es reconegués una evidència: “que les vides de les persones són importants, el més important”.
Per a Andrés, la celebració de l’acte al Parlament representa un pas necessari per reparar una injustícia històrica. “Reconèixer i anomenar aquest dolor és dignificar, és recuperar una mica de justícia”, va assenyalar, tot reclamant que la societat afronti sense silencis ni excuses una part fosca de la seva història.
Tanmateix, va advertir que el reconeixement simbòlic no pot ser l’única resposta. “El reconeixement per si sol no és suficient. Aquest acte també ha de parlar de justícia, de responsabilitat, de compromís i de valors”, va subratllar. En aquest sentit, va reclamar que es depurin responsabilitats i que les administracions garanteixin que la salut i la vida de les persones no quedin subordinades a interessos econòmics.
La directora va recordar igualment que darrere les víctimes hi ha responsables identificables. “Si els malalts, els difunts i les seves famílies tenen nom i rostre, els que s’han enriquit sense tenir en compte el seu benestar a costa de les seves vides i salut, i els responsables polítics que no han fet res per evitar-ho fins ara, també”, va afirmar.
En el tram final del discurs, Andrés va retre homenatge a les persones mortes per l’amiant i va expressar suport als qui encara conviuen amb la malaltia. Va insistir especialment en una idea que va voler remarcar amb força: “Dolor evitable”. Una expressió que resumeix bona part de la reivindicació del moviment de víctimes.
Finalment, va agrair la perseverança de les entitats i de totes les persones que han mantingut viva la lluita durant dècades fins a fer possible un acte que va definir com “l’expressió d’una justícia històrica, d’un deute moral”. I va concloure recordant que les demandes de les víctimes no són privilegis, sinó drets fonamentals: “Reparació, justícia, salut, oportunitats i una vida viscuda amb plenitud.”
Qui també va participar de l’acte de desgreuge va ser el doctor Josep Tarrés Olivella, metge de família i pneumòleg, és una de les principals veus de referència en l’estudi de les malalties derivades de l’amiant i en l’anàlisi del seu impacte real sobre la salut de les persones. La seva trajectòria s’ha caracteritzat per un profund rigor científic i un ferm compromís humà amb les víctimes.
Al llarg dels anys, ha acompanyat centenars de persones afectades i les seves famílies, convertint-se en un referent no només en l’àmbit mèdic, sinó també en el suport i la defensa dels seus drets. La seva tasca ha estat fonamental per visibilitzar les conseqüències de l’exposició a l’amiant, impulsar la conscienciació social i contribuir al reconeixement d’un greu problema de salut pública.
Aquest va ser la seva intervenció:
També varen prendre la paraula dues figures clau en la defensa dels drets de les víctimes de l’amiant i en la lluita per la seva visibilització i reparació.
D’una banda, Ferran Saro Madridejos, membre del col·lectiu Jubilats de Macosa-Alston i altres afectats per l’amiant, una entitat que ha estat al capdavant de la reivindicació de justícia per a les persones perjudicades per l’exposició a aquest material.
De l’altra, Joan Maria Soler Ferràs, portaveu de la Comissió contra l’Amiant de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB),
Intervingueren amb aquestes paraules:
A continuació se sentiren al pati cobert del Parlament, les paraules del senyor Miguel Moreno Pérez, que va intervenir en nom de les víctimes de l’amiant:
Les institucions
Entre les autoritats presents hi havia el president del Parlament, Josep Rull, que va donar suport institucional a un homenatge considerat històric per les entitats que durant anys han reclamat el reconeixement del patiment causat per l’amiant.
També hi van assistir la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, així com diversos representants del món local especialment vinculats a municipis afectats per la presència d’amiant.
Sílvia Paneque:
Entre ells destacaven l’alcalde de Badia del Vallès, Josep Martínez València, i l’alcalde de Ripollet, Luis Tirado, dos municipis que han mantingut una implicació activa en les reivindicacions relacionades amb la retirada de l’amiant i la protecció de la salut pública.
La representació de Ripollet també va comptar amb la presència de la diputada al Parlament de Catalunya Pilar Castillejo, que va ser present en aquest acte de reparació i reconeixement institucional.
La presència conjunta de representants del Parlament, del Govern de la Generalitat i dels ajuntaments va simbolitzar el suport de les institucions a una reivindicació que les víctimes i les seves famílies han sostingut durant dècades. L’acte es va tancar amb la veu del president del Parlament de Catalunya Josep Rull.
L’acte va esdevenir així un dels gestos institucionals més significatius realitzats fins ara a Catalunya en favor de les víctimes de l’amiant, convertint el Parlament en l’escenari d’un reconeixement llargament reclamat per les persones afectades i les entitats que les representen.
