Ripollet estava al punt per viure una nova edició de la seva tradicional Trobada de Gegants, que enguany arriba a la 35a edició. La cita havia de ser aquest diumenge, 4 d’octubre de 2026, cita que volia tornar a omplir els carrers de la Vila de música, colors i figures gegantines.
La jornada havia de començar a les 11 h amb la plantada, a la rambla de Sant Jordi, cantonada amb Sarrià de Ter. Una hora més tard, a les 12 h, arrencaria la cercavila, per recórrer la rambla de Sant Jordi i la rambla de Sant Esteve. La festa es tancava a les 13 h amb el tradicional ball de gegants, que aquest any tindrà lloc a les antigues pistes de l’ESBAR. Però no ha pogut ser.
En total, hi participaven catorze colles geganteres. Fins a disset entitats, havien de venir de diferents localitats catalanes: Cerdanyola del Vallès, Les Cinc Sénies (Mataró), Alella, Tàrrega, Cardona, Mura, Calders, Empòrion (l’Escala), Sant Pere de Torelló, Santa Perpètua de Mogoda, la Garriga, Corbera de Llobregat i Barberà del Vallès, a més de la representació local amb els Diables de Ripollet amb el Poll Foll i La Brama, l’Esplai l’Estel i l’Escola Escursell amb la Faniquita i la Escupafoc amb la seva batucada i els Gegants de Ripollet amb tota la representació: L’Elisenda i en Pere, els gegantons Gonçal i la Teresa, i els gegantonets Jordi i Mariona. En cas de pluja, la trobada es farà al patí de l’Escola Anselm Clavé.
Un any més la trobada, organitzada pels Gegants de Ripollet, amb el suport del C.R.A.C. (Comissió Ripolletenca d’Activitats Culturals), hauria esdevingut la cita referent de la cultura popular gegantera a la comarca. Les amenaces de fortes pluges han obligat a aquesta suspensió.
Els Gegants, Gegantons i Gegantonets de Ripollet
Pere i Elisenda — Els Gegants Grans
Ripollet compta amb una parella de gegants que representa un matrimoni medieval: en Pere i l’Elisenda, obra del constructor Manel Casserras i Boix, estrenats l’any 1990 per la Comissió Ripolletenca d’Activitats Culturals. En Pere fa 3,85 metres i l’Elisenda 3,70.
En Pere de Ripollet recorda la figura d’un jutge real que va exercir en els orígens històrics de la vila, destacat per la defensa de la justícia en una època, l’alta edat mitjana, en què aquesta.
Sovint es veia compromesa. Entre els anys 1178 i 1180 va administrar justícia a la comarca del Vallès, i el seu nom apareix documentat en plets que van arribar a implicar el mateix rei i comte de Barcelona, Alfons el Cast. Va actuar al costat d’altres jutges destacats de l’època, com Bernat d’Anglesola, Guerau de Jorba i Berenguer de Boixadors. Per aquesta trajectòria, en Pere de Ripollet ocupa avui un lloc d’honor en la vida ciutadana, convertit en gegant.
L’Elisenda de Ripollet, en canvi, no respon a una figura històrica documentada individualment, sinó que simbolitza totes les dones que, al llarg de l’edat mitjana, van quedar condemnades al silenci dins la documentació de l’època. El nom es va triar perquè Elisenda era un nom molt habitual als segles XII i XIII, i també en homenatge a l’Elisenda de Montcada, figura vallesana amb un paper rellevant en la història de Catalunya. Rescatada de l’oblit, l’Elisenda de Ripollet és un reconeixement a totes les dones que, silenciosament, han construït la història.
Pere i Elisenda van ser apadrinats, en el moment de la seva estrena, pels Gegants Vells de Terrassa i pels Gegants de la Ciutat de Barcelona.
Gonçal i Teresa — Els Gegantons dels Mestres
L’any 1991, també de la mà de Manel Casserras i Boix, es van estrenar en Gonçal Bonilla Martín i na Teresa Vila Arrufat, dos gegantons de 2,65 i 2,95 metres respectivament, apadrinats pels Gegants Grossos del Pi de Barcelona. La colla és, a més, sòcia de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya.
A diferència de Pere i Elisenda, aquesta parella no representa figures simbòliques, sinó dos docents de Ripollet: van ser dels primers mestres a impulsar una renovació de l’ensenyament al poble, i convertir-los en gegantons és una manera de retre’ls honor i mantenir viu el seu llegat.
Gonçal Bonilla Martín, conegut com el Senyor Bonilla, va néixer a Santa Oliva (Tarragona) l’any 1887 i va morir a Barcelona el 1952. Va crear un nou mètode per a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, que fins i tot va arribar a publicar-se. A Ripollet va fer créixer tant el nombre d’alumnes que l’escola unitària es va haver de transformar en graduada, de la qual ell mateix en fou director. Hi va treballar entre 1924 i 1933.
Teresa Vila Arrufat, coneguda com a Doña Teresita, va néixer a Sabadell l’any 1892 i va morir a Barcelona el 1978. Va defensar els models educatius més progressistes de l’Europa de començaments del segle XX, moltes de les idees de la qual encara avui es mantenen vigents. Durant la seva etapa a Ripollet, entre 1923 i 1931, va rebre reconeixement explícit per la millora que va suposar la seva tasca en l’educació del poble.
Jordi, Mariona i el Drac – Els Gegantonets i el Drac
Al costat dels gegants grans, Ripollet va voler tenir també una parella que representés la mainada del poble: en Jordi i la Mariona, gegantonets de 2,35 i 2,10 metres, construïts per Jordi Grau i estrenats l’any 1997.
La idea va sorgir perquè, comptant ja amb dues parelles de gegants que representaven persones grans de diferents èpoques històriques, es va voler equilibrar-ho amb una parella que representés els infants en edat escolar de Ripollet. En Jordi encarna un nen de 9 anys i la Mariona una nena de 7. El seu nom no el va triar la colla, sinó els mateixos infants del poble, en un referèndum celebrat durant la festa de Sant Jordi de 1997 a la Rambla. El seu to de pell, diferent entre ells, respon deliberadament a la diversitat cultural de Ripollet, poble amb persones vingudes de contrades i cultures ben diverses.
Anys més tard, coincidint amb el 25è aniversari de la colla l’any 2015, es va incorporar el Drac, construït per la tieta d’un dels infants de la colla i vestit per membres d’aquesta, amb l’objectiu de donar als més petits una figura pròpia amb què identificar-se i, de retop, fer créixer l’entitat.
