Ripollet és a la llista dels 8 municipis que pot rebre la gestió de Veolia
L’oferta de l’empresa genera dubtes entre l’oposició, així com advertències prèvies d’empreses competidores i de la plataforma ciutadana Aigua és Vida
El ple del Consell de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha validat la Societat General d’Aigües de Barcelona, del grup Veolia i antiga Agbar, com a millor classificada en el concurs per adjudicar el servei d’aigua de vuit municipis metropolitans: Sant Cugat del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Molins de Rei, Sant Andreu de la Barca, Tiana i Ripollet. En conjunt, aquests municipis concentren uns 250.000 habitants.
Aigües de Barcelona se situa així en una posició preferent per aconseguir l’adjudicació del contracte, valorat en 1.078 milions d’euros i amb una durada de 25 anys. El contracte correspon als vuit municipis on havia caducat la concessió i tanca les opcions d’altres alternatives per gestionar el servei o per municipalitzar-lo.
La votació, marcada pels dubtes de l’oposició i les advertències prèvies d’empreses competidores sobre l’excepcional rebaixa econòmica de l’oferta guanyadora, ha tirat endavant amb els vots a favor del PSC, Vivim Montcada i la majoria dels membres de Junts.
Per contra, s’han abstingut ERC, el PP i els consellers de Sant Cugat del Vallès Josep Maria Vallès i Cristina Paraira. Hi han votat en contra En Comú Podem, Vox, Junts per Tiana i Compromís i Acord per Torrelles.
Aquesta aprovació no suposa encara l’adjudicació definitiva del concurs. Ara l’AMB haurà de demanar a Veolia la documentació que acrediti la seva solvència tècnica i econòmica. Si tota la documentació és correcta, el concurs tornarà al ple per formalitzar l’adjudicació definitiva.
Segons l’AMB, Aigües de Barcelona encapçala el concurs després d’obtenir la millor puntuació tècnica i econòmica, amb 100 punts, per davant de cinc competidors.
Repensar el model i una rebaixa del 60% per a les inversions
Durant el ple, el conseller delegat d’Acció Climàtica, Guille López, d’En Comú Podem, ha justificat el seu rebuig i ha demanat aturar l’adjudicació per “repensar el model”.
López ha recordat que un estudi de l’AMB del 2022 concloïa que la gestió directa era “el millor escenari”, una opció que el mateix Consell Metropolità va aprovar a l’inici del mandat.
També ha expressat la seva preocupació perquè una concessió “amb tants interessos en joc” arribi als tribunals i la licitació acabi suspesa, cosa que, segons ha advertit, deixaria els municipis “en situació precària”.
Precisament, la vicepresidenta d’Acció Climàtica de l’AMB, Carol Recio, ha lamentat la validació de la proposta: “Entregar la gestió de l’aigua 25 anys a una multinacional que només vol fer negoci és hipotecar el futur de la gestió de l’aigua i, per tant, dels nostres recursos.”
L’alcalde de Tiana, Isaac Salvatierra, ha incidit en els dubtes que genera la proposta econòmica de Veolia, perquè, segons ha explicat, “és una oferta amb una rebaixa del 60% sobre el preu de les inversions, quan el límit de normalitat era del 28%”.
Salvatierra ha afegit: “Això vol dir fer per 40 euros el que el plec valora per 100. Ens preocupa que si els números no surten ho acabi pagant la xarxa o la factura dels veïns.”
En canvi, l’alcaldessa de la Palma de Cervelló, Anna Pascual Roca, considera que “millorarà el servei de la xarxa de l’aigua” i que hi haurà millores al municipi, tant pel que fa a la xarxa com al servei.
Per la seva banda, la vicepresidenta de l’Àrea del Cicle de l’Aigua, Belén García, ha defensat el resultat del concurs. Ha argumentat que aturar la proposta allargaria encara més la situació “imperfecta” del servei a molts municipis i ha assegurat que des de l’ens metropolità confien que “és una bona proposta”.
El debat d’aquest dimarts arriba precedit per les advertències d’empreses competidores i de plataformes ciutadanes com Aigua és Vida.
Advertències d’empreses competidores
En una carta enviada fa uns dies als membres del Consell Metropolità, Aiguamet, la unió temporal d’empreses formada per Aqualia i Global Omnium, alertava dels riscos d’acceptar l’oferta de Veolia, que considera “insuficient”.
La UTE exigia el “màxim rigor tècnic” i denunciava una “rebaixa temerària” de l’adjudicatària que duplicava el llindar de l’oferta. Segons Aiguamet, aquest preu podria generar riscos de futur, com ara una menor qualitat dels materials, una reducció del manteniment o dificultats per executar les inversions.
Aigua és Vida denuncia la creació d’un “monopoli de facto”
La plataforma Aigua és Vida s’ha oposat a aquesta privatització i havia demanat el vot en contra de tots els consellers metropolitans.
A més, ha acusat l’AMB de prevaricació per l’omissió de l’informe que avala la gestió pública, i d’afavorir que Veolia es converteixi en “un monopoli de facto” que passaria a gestionar l’aigua d’un total de 31 municipis metropolitans, inclosa la ciutat de Barcelona.
La plataforma denuncia que “la gestió indirecta és molt més opaca” i considera que és un negoci per a grans multinacionals com Veolia, que, segons Aigua és Vida, contracten serveis a empreses del seu propi grup i acaben encarint el preu de l’aigua en comparació amb operadors públics.
Segons la plataforma, Aigües de Barcelona, que fins ara operava a Barcelona i en 22 municipis més de l’AMB i que està controlada en un 70% per Veolia, va tancar el 2025 amb un benefici de 48,6 milions d’euros, un 70% més que l’any anterior. Aigua és Vida assenyala que aquests beneficis es reparteixen, en general, entre els accionistes.
