Quan abaixa la persiana de La Libre, la llibreria generalista i «punk» de Ripollet, Julio Pérez, el seu gerent, aprofita els últims minuts del dia per parlar de llibres, negoci i cultura amb la Revista Digital de Ripollet. Fa tres anys que està al capdavant de l’establiment, una aventura que va començar després d’una trajectòria laboral de dues dècades en una empresa aliena al món editorial. L’atur i una indemnització van obrir-li la porta a plantejar-se un canvi de vida: invertir els seus estalvis en una llibreria al municipi on vivia.
La decisió, però, no va ser immediata. La pandèmia va fer ajornar el projecte i Pérez va provar de tornar al mercat laboral. Finalment, amb 51 anys, va decidir apostar pel negoci propi. El fet que Ripollet no tingués aleshores una llibreria generalista va acabar de convèncer-lo. Va trobar el local actual, al carrer Moncada, i hi va veure una oportunitat més enllà de la venda de llibres.
Per al llibreter, l’espai on està situada La Libre té un potencial cultural considerable. Considera que la plaça està “desaprofitada” i que, amb el teatre, el centre cultural i altres equipaments dels voltants, podria convertir-se en un autèntic epicentre cultural. En canvi, lamenta que bona part de l’activitat comercial i social de Ripollet es concentri a la Rambla.
Sant Jordi i Nadal, dates clau
Des del punt de vista empresarial, Pérez té clar quines són les dates que sostenen bona part de l’any. Sant Jordi és «la millor» època de vendes, juntament amb Nadal. La diada, explica, és una jornada frenètica en què llibreter, ajudants i parada funcionen gairebé com una maquinària perfectament coordinada, tot i que també admet que és “un infern màgic”.
La resta de l’any és més irregular. El setembre, coincidint amb la tornada a les escoles, representa també un moment important, mentre que alguns mesos poden ser especialment complicats. En l’àmbit educatiu, La Libre treballa sota demanda, però no comercialitza habitualment llibre de text perquè l’espai de magatzem és limitat.
Un Ripollet lector i amb gustos particulars
Una de les sorpreses que ha trobat Pérez en aquests anys és que els hàbits lectors dels ripolletencs no coincideixen necessàriament amb les tendències generals de vendes. Hi ha títols que triomfen arreu, però que no tenen el mateix èxit a la localitat, mentre que altres obres tenen una demanda especialment elevada entre els clients de la llibreria.
Entre els gèneres que més funcionen hi ha la literatura fantàstica juvenil, la novel·la romàntica i els thrillers. Pérez destaca especialment el fenomen dels llibres de fantasia juvenil, que qualifica, amb humor, de “literatura de dracs”. També li ha cridat l’atenció la presència de lectors joves interessats en autors clàssics com Dostoievski.
En aquest canvi d’hàbits, el llibreter reivindica el paper dels booktubers i d’altres creadors de contingut literari a internet. Malgrat les crítiques que reben, considera que han aconseguit acostar els joves als llibres i generar vendes. “Recomanen i venen els joves” resumeix.
Paper o pantalla?
Pérez no veu el llibre electrònic com un enemic del paper. De fet, ell mateix és usuari de l’e-book i estudia la possibilitat d’incorporar-ne la venda a La Libre. La manca d’espai a casa i la comoditat de viatjar amb centenars de llibres en un únic dispositiu són alguns dels motius pels quals en defensa l’ús. Tot i això, manté una preferència clara: “el llibre en paper no hi ha color”.
Aquesta capacitat d’adaptació és, segons ell, imprescindible per al futur de les llibreries. Un establiment que es limiti a vendre llibres ho té difícil, considera. Per això aposta per transformar La Libre en un espai d’intercanvi cultural i de trobada.
Una llibreria que vol ser alguna cosa més
Actualment, La Libre disposa de tres clubs de lectura i Pérez estudia organitzar tallers, o seguir amb activitats que ja fa com les projeccions de cinema vinculades a llibres i altres activitats. També s’hi han fet concerts i l’establiment disposa fins i tot d’una màquina de cafè. L’objectiu és clar: donar vida a l’espai i aconseguir que els clients no hi entrin només per comprar un llibre, sinó també per quedar, conversar, compartir interessos i fer comunitat.
Aquesta filosofia també explica la seva relació amb els autors locals i, especialment, amb els escriptors que publiquen pel seu compte. Pérez defensa l’autoedició i reconeix que pot donar lloc a obres “meravelloses”, però també és exigent amb els llibres que posa a la venda. Si considera que una obra no està prou ben treballada, prefereix no vendre-la, encara que això li hagi comportat algun conflicte amb autors.
Llibreter i escriptor
La relació de Pérez amb la literatura no es limita a la seva feina. També escriu, habitualment a la mateixa llibreria, aprofitant les hores en què l’establiment ja està tancat. Explica que cada vegada disposa de menys temps per fer-ho perquè la gestió del negoci li ocupa més hores.
Al final de la conversa, Pérez resumeix amb dues paraules una part essencial de la seva manera d’entendre el negoci: “Punk al poder”. Una filosofia que, assegura, també impregna La Libre. Una llibreria que va néixer d’un canvi vital i que ara busca consolidar-se com alguna cosa més que una botiga: un espai obert a la literatura, als lectors i a la vida cultural de Ripollet.
… I després de vint anys
Durant dues dècades, Ripollet va viure sense cap llibreria. Una mancança que Julio va detectar mentre passejava pel municipi i que, amb el temps, es va convertir en una oportunitat per obrir-hi un nou establiment dedicat als llibres.
«Aquí no hi ha cap llibreria. I al poble del costat n’hi ha tres», recorda que pensava mentre passejava per Ripollet. La situació li cridava especialment l’atenció perquè, a poca distància, Cerdanyola disposava de diverses llibreries que, segons explica, funcionaven amb normalitat.
Aquella constatació va ser un dels motius que el van empènyer a prendre la decisió: «I llavors va ser això el que em va decidir a obrir una llibreria aquí».
L’acollida que ha tingut el projecte a Ripollet ha estat, segons Julio, molt positiva. La resposta dels veïns ha confirmat que hi havia una demanda latent i que el municipi feia temps que necessitava recuperar un espai dedicat als llibres.
La decisió, però, també va tenir una cara menys amable. Julio coneix les llibreteres de Cerdanyola i una d’elles li va advertir, en to distès, que amb la seva arribada podria perdre part de la seva clientela de Ripollet. «No saps la quantitat de gent de Ripollet que perdré com a clienta», li va arribar a dir.
Una situació que Julio viu amb sentiments contraposats. «Això em fot, perquè no sé si l’he perjudicada o no, perquè l’estimo molt», reconeix. Al mateix temps, defensa que l’obertura d’una llibreria a Ripollet responia a una necessitat evident del municipi.
I és precisament aquesta absència la que més li costa d’entendre: «Com es pot estar un poble vint anys sense llibreria?»
En parlar de les llibreries que hi havia hagut anteriorment, apareix inevitablement el nom de Cabraboc, que molts veïns encara recorden. Julio explica que sovint li’n parlen. La memòria, però, també porta un altre nom: Llibreria Pinetons, que havia estat ubicada ben a prop, al carrer Sant Joan.
Avui, aquests noms formen part de la memòria comercial i cultural de Ripollet. La nova llibreria, en canvi, representa el retorn d’un espai que el municipi havia perdut durant anys i que ara torna a ocupar un lloc en la vida quotidiana dels seus veïns.
Si voleu escoltar l’àudio d’aquesta xerrada amb en Julio Pérez, ho podeu fer aquí:
