IniciActualitatLes campanes de Ripollet: patrimoni sonor

Les campanes de Ripollet: patrimoni sonor

l’Estat de les campanes de l’església de Sant Esteve de Ripollet s’ha recollit en un informe que ara us presentem a la Revista Digital de Ripollet

Després de la rehabilitació del campanar de l’església de Sant Esteve de Ripollet, es va aprofitar l’accés a l’espai per conèixer amb detall l’estat de les campanes. A proposta de Blai Siurana i Abellí, autor de l’informe, es va fer una visita d’inventari i revisió de les campanes, una tasca que ha permès trobar els noms, història i context a un element tan emblemàtic del patrimoni del poble.

L’informe elaborat per Blai Siurana i Abellí ha permès conèixer millor el patrimoni que es desprèn de les campanes de l’església de Sant Esteve de Ripollet i disposar, per primera vegada, d’un inventari detallat d’aquest bé cultural i històric. L’estudi confirma que el campanar es troba en bones condicions generals, tot i que caldrà fer algunes petites tasques de manteniment.

Més enllà de l’estat físic de les campanes, l’informe valora la seva funció dins la vida del poble: els seus tocs continuen marcant les hores, les celebracions i els moments significatius de la comunitat. La voluntat és, doncs, conservar-les, mantenir-les en bon estat i garantir que continuïn sonant a Ripollet.

La Revista Digital de Ripollet ha acostat els micròfons a mossèn Josep Gassó, rector de la parròquia de Ripollet i ens ha aclarit algunes qüestions sobre aquest informe d’en Blai Siurana i la seva transcendència.

Aquestes són les campanes de Ripollet, totes amb noms de dona. Campanar feminista, doncs?

Campana «Teresa»

Any de fosa: 1942

Fonedor: Barberí (Olot, Girona)

Dimensions

Boca: 51,1 cm.

Altura: 42 cm.

Gruix (punt): 35mm.

Massa: 77kg.

Epigrafia

Alçada de les lletres: 2,2 cm.

Inscripció llatina: DIffusa Est Gratia In Labiis Tuis.

Traducció: La gràcia ha estat vessada als teus llavis.

Inscripció (castellà):

Apadrinada per Josep Barneda Alsina i Tersa Baqués de Barneda i beneïda per delegació de l’excel·lentíssim i reverendíssim Bisbe de Barcelona, el Capella Miquel Casabella Majó, mossèn de Ripollet, el 30 d’agost de 1942.

Marca de fàbrica:

Barberí Fundidor Olot.

Imatges i motius decoratius

Creu llatina

Escut parroquial: Parròquia de Sant Esteve Ripollet.

Elements tècnics

Anses: 3

Jou: de fusta, amb capçal de ferro; per voltejar immobilitzat.

Finestra del jou: 64 cm.

Mecanisme de toc: martell elèctric extern.

Data de la documentació: 24/7/2026.

Campana «Teresa»

Campana “Josefa”

Dades tècniques

Boca: 73,9 cm.

Altura: 58 cm.

Punt: 49 mm.

Massa: 233 kg.

Fonedor: Barberí (Olot, Girona).

Any de fosa: 1942.

Epigrafia

Mida de lletra: 2,2 cm.

Josefa

Quoniam Domun Et Pax Est Electis Dei.
Traducció del llatí: Ja que és un do i pau pels elegits per Déu.

Apadrinada per D. José Calvet Soler i Josefa Soler Vidua De Calvet, i beneïda per delegació de l’Excel·lentíssim i Reverendíssim Sr. Bisbe de Barcelona pel Reverend. Dr. Miquel Casabella Majó.

Marca de fàbrica: Barberí Fundidor Olot.

Imatges: Creu llatina i escut parroquial – Parròquia de Sant Esteve de Ripollet.

Anses 7.

Jou: Jou de fusta amb capçal de ferro, per voltejar, actualment immobilitzat.

Finestra: 123 cm.

Mecanisme de toc: Martell elèctric extern.

Data de la documentació:24/7/2026

Campana “Josefa”

Campana: “Casimira, Eugènia de Ricarda”

Dades tècniques

Boca: 84,6 cm.

Altura: 70 cm.

Punt: 61 mm.

Massa: 350 kg.

Fonedor: Fill d’Esteve Barberí (Olot, Girona).

Any de fosa: 1942.

Epigrafia

Mida de lletra: 2,7 cm.

Casimira, Eugènia, Ricarda

Laudate Dominum In Santitate Eius.
Traducció del llatí: Lloat sigui el Senyor en la seva santedat.

«Apadrinada pel Magnífic Ajuntament d’aquesta vila, i beneïda per delegació de l’Exm. i Rvdm. Sr. Bisbe de Barcelona, Dr. Miquel Casabella Majó, Pbre. Cura de Ripollet, el 30 d’agost de 1942.»

Marca de fàbrica: Foneria de Campanes de H. de E. Barberí a Olot – Medalla d’Or.

Imatges

Creu llatina i escut parroquialParròquia de Sant Esteve de Ripollet

Jou: Jou de fusta amb capçal de pedra, per voltejar, actualment immobilitzat.

Finestra: 122 cm

Mecanisme de toc: Text il·legible/malmès a l’original («warel مpctrc pxrمr»). No s’ha pogut reconstruir amb fiabilitat.

Data de documentació: 24/7/2026

Campana: “Casimira, Eugènia de Ricarda”

Campana: “Estefania”

Dimensions

Boca: 108,4 cm.

Altura: 83 cm.

Punt: 80 mm.

Massa: 737 kg.

Fonedor: Fill d’Esteve Barberí (Olot, Girona).

Any de fosa: 1942.

Epigrafia: Lletres: 2,7 cm.

Estefania.

Ne Statuas Illis Hoc Pecatum.
Traducció del llatí: No els retreguis aquest pecat.

«Apadrinada per Esteve Font Molist i Montserrat Petit de Font i beneïda per delegació de l’excel·lentíssim i reverendíssim bisbe de Barcelona pel reverend Miquel Casabella Majó Capella de Ripollet el 30 d’agost de 1942.»

Marca de fàbrica: Foneria de Campanes de H. de E. Barberí a Olot – Medalla d’Or.

Imatges: Creu llatina i escut parroquial: Parròquia de Sant Esteve de Ripollet.

Anses: 7.

Jou: Jou de fusta amb capçal de ferro, per vogar immobilitzat.

Finestra: 122 cm.

Mecanisme de toc: Martell elèctric extern.

Data de documentació: 24/7/2026.

Campana: “Estefania”

Campana “dels quarts”

Dades tècniques

Boca: 50,2 cm

Altura: 40 cm

Massa: 73 kg

Any de fosa: 1793

Epigrafia

San Stephane Ora Pronobis 1793 – Traducció del llatí: Sant Esteve, prega per nosaltres. 1793.

Imatges: Creu de Calvari i Sant Esteve Protomàrtir.

Elements estructurals

Anses: 3.

Jou: estructura de ferro situada a la part superior del campanar.

Mecanisme de toc: Martell elèctric extern. Martell extern per gravetat desconnectat.

Data de documentació: 24/7/2026.

Campana “dels quarts”

Campana “de les Hores”

Dades tècniques

Boca: 58,8 cm.

Altura: 47 cm.

Punt: 40 mm.

Massa: 117 kg.

Any de fosa: 1793.

Epigrafia

Sit Nomen Domini Benedictvm 1793Traducció del llatí: Sigui beneït el nom del Senyor. 1793.

Iconografia:
Imatges de la Creu de calvari i de Sant Isidre de Madrid.

Elements estructurals

Anses: 3.

Jou: estructura de ferro, situada a la part superior del campanar.

Mecanisme de toc: Martell elèctric extern (en funcionament). Martell extern per gravetat desconnectat.

Data de documentació: 24/7/2026.

Campana “de les Hores”

Campana de sortida de missa

Dades tècniques

Boca: 15 cm (mesura orientativa).

Massa: 1 kg.

Epigrafia


Anepígrafa (sense inscripció).

Elements estructurals

Anses: 1.

Jou: estructura de ferro, clavada a la paret.

Mecanisme de toc: Corda per repicar.

Data de documentació: 24/7/2026

Campana de sortida de missa

Rogle o roda de campanes

Campanes: 12

Època: XXI

Data de documentació: 24/7/2026

Rogle o roda de campanes

Campana de l’escola FEDAC

Boca orientativa: (cm) 40.

Massa (kg): 37

Fonedor: Frances UsicH (Barcelona).

Any fosa: 1950ca

Epigrafia: Anepígrafa.

Anses: 3

Jou: Jou de fusta per vogar.

Mecanisme de toc: Sense mecanismes.

Data documentació: 24/7/2026

Campana de l’escola FEDAC

«El Cervel electrònic»

A la sagristia hi ha l’aparell electrònic de control i programació de les campanes i els diferents tocs segons de les circumstàncies.

Un informe d’en Blai Siurana i Abellí

Blai Siurana i Abellí és campanòleg i professor de piano, graduat per l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on es va especialitzar en pedagogia del piano clàssic i contemporani.

Activitat docent i professional

2012: inicia l’inventari Campanes i Campanars del Gironès, actualment en projecte.

2018: assumeix la secretaria de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya.

Ha estudiat i catalogat campanes de diferents indrets del Principat i també ha col·laborat com a assessor amb empreses especialitzades en la instal·lació i el manteniment de campanes.

Des del 2021 és delegat de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya a la World Carillon Federation i el 2022 ingressa a la prestigiosa Reial Escola de Carilló Jef Denijn, a Malines (Bèlgica).

Instal·lació i manteniment de campanes

Tradicionalment, els mateixos fonedors de campanes s’encarregaven, si més no, d’instal·lar-les al seu lloc definitiu o, com a mínim, de coordinar-ne el muntatge, amb l’ajut de diversos oficis locals.

No obstant això, a partir dels darrers anys del segle XX, va aparèixer un fenomen nou, ja conegut des de feia dècades en altres indrets d’Europa: l’existència d’empreses especialitzades en el muntatge i el manteniment de campanes, independents dels fonedors.

Aquestes empreses treballen amb campanes i materials de procedències diverses, en funció de les necessitats i dels pressupostos de cada projecte, i sovint concentren la seva activitat en una àrea geogràfica concreta i propera als seus tallers.

Blai Siurana
RELATED ARTICLES

Els més llegits