l’Estat de les campanes de l’església de Sant Esteve de Ripollet s’ha recollit en un informe que ara us presentem a la Revista Digital de Ripollet
Després de la rehabilitació del campanar de l’església de Sant Esteve de Ripollet, es va aprofitar l’accés a l’espai per conèixer amb detall l’estat de les campanes. A proposta de Blai Siurana i Abellí, autor de l’informe, es va fer una visita d’inventari i revisió de les campanes, una tasca que ha permès trobar els noms, història i context a un element tan emblemàtic del patrimoni del poble.
L’informe elaborat per Blai Siurana i Abellí ha permès conèixer millor el patrimoni que es desprèn de les campanes de l’església de Sant Esteve de Ripollet i disposar, per primera vegada, d’un inventari detallat d’aquest bé cultural i històric. L’estudi confirma que el campanar es troba en bones condicions generals, tot i que caldrà fer algunes petites tasques de manteniment.
Més enllà de l’estat físic de les campanes, l’informe valora la seva funció dins la vida del poble: els seus tocs continuen marcant les hores, les celebracions i els moments significatius de la comunitat. La voluntat és, doncs, conservar-les, mantenir-les en bon estat i garantir que continuïn sonant a Ripollet.
La Revista Digital de Ripollet ha acostat els micròfons a mossèn Josep Gassó, rector de la parròquia de Ripollet i ens ha aclarit algunes qüestions sobre aquest informe d’en Blai Siurana i la seva transcendència.
Aquestes són les campanes de Ripollet, totes amb noms de dona. Campanar feminista, doncs?
Campana «Teresa»
Any de fosa: 1942
Fonedor: Barberí (Olot, Girona)
Dimensions
Boca: 51,1 cm.
Altura: 42 cm.
Gruix (punt): 35mm.
Massa: 77kg.
Epigrafia
Alçada de les lletres: 2,2 cm.
Inscripció llatina: DIffusa Est Gratia In Labiis Tuis.
Traducció: La gràcia ha estat vessada als teus llavis.
Inscripció (castellà):
Apadrinada per Josep Barneda Alsina i Tersa Baqués de Barneda i beneïda per delegació de l’excel·lentíssim i reverendíssim Bisbe de Barcelona, el Capella Miquel Casabella Majó, mossèn de Ripollet, el 30 d’agost de 1942.
Marca de fàbrica:
Barberí Fundidor Olot.
Imatges i motius decoratius
Creu llatina
Escut parroquial: Parròquia de Sant Esteve Ripollet.
Elements tècnics
Anses: 3
Jou: de fusta, amb capçal de ferro; per voltejar immobilitzat.
Finestra del jou: 64 cm.
Mecanisme de toc: martell elèctric extern.
Data de la documentació: 24/7/2026.
Campana “Josefa”
Dades tècniques
Boca: 73,9 cm.
Altura: 58 cm.
Punt: 49 mm.
Massa: 233 kg.
Fonedor: Barberí (Olot, Girona).
Any de fosa: 1942.
Epigrafia
Mida de lletra: 2,2 cm.
Josefa
Quoniam Domun Et Pax Est Electis Dei.
Traducció del llatí: Ja que és un do i pau pels elegits per Déu.
Apadrinada per D. José Calvet Soler i Josefa Soler Vidua De Calvet, i beneïda per delegació de l’Excel·lentíssim i Reverendíssim Sr. Bisbe de Barcelona pel Reverend. Dr. Miquel Casabella Majó.
Marca de fàbrica: Barberí Fundidor Olot.
Imatges: Creu llatina i escut parroquial – Parròquia de Sant Esteve de Ripollet.
Anses 7.
Jou: Jou de fusta amb capçal de ferro, per voltejar, actualment immobilitzat.
Finestra: 123 cm.
Mecanisme de toc: Martell elèctric extern.
Data de la documentació:24/7/2026
Campana: “Casimira, Eugènia de Ricarda”
Dades tècniques
Boca: 84,6 cm.
Altura: 70 cm.
Punt: 61 mm.
Massa: 350 kg.
Fonedor: Fill d’Esteve Barberí (Olot, Girona).
Any de fosa: 1942.
Epigrafia
Mida de lletra: 2,7 cm.
Casimira, Eugènia, Ricarda
Laudate Dominum In Santitate Eius.
Traducció del llatí: Lloat sigui el Senyor en la seva santedat.
«Apadrinada pel Magnífic Ajuntament d’aquesta vila, i beneïda per delegació de l’Exm. i Rvdm. Sr. Bisbe de Barcelona, Dr. Miquel Casabella Majó, Pbre. Cura de Ripollet, el 30 d’agost de 1942.»
Marca de fàbrica: Foneria de Campanes de H. de E. Barberí a Olot – Medalla d’Or.
Imatges
Creu llatina i escut parroquial — Parròquia de Sant Esteve de Ripollet
Jou: Jou de fusta amb capçal de pedra, per voltejar, actualment immobilitzat.
Finestra: 122 cm
Mecanisme de toc: Text il·legible/malmès a l’original («warel مpctrc pxrمr»). No s’ha pogut reconstruir amb fiabilitat.
Data de documentació: 24/7/2026
Campana: “Estefania”
Dimensions
Boca: 108,4 cm.
Altura: 83 cm.
Punt: 80 mm.
Massa: 737 kg.
Fonedor: Fill d’Esteve Barberí (Olot, Girona).
Any de fosa: 1942.
Epigrafia: Lletres: 2,7 cm.
Estefania.
Ne Statuas Illis Hoc Pecatum.
Traducció del llatí: No els retreguis aquest pecat.
«Apadrinada per Esteve Font Molist i Montserrat Petit de Font i beneïda per delegació de l’excel·lentíssim i reverendíssim bisbe de Barcelona pel reverend Miquel Casabella Majó Capella de Ripollet el 30 d’agost de 1942.»
Marca de fàbrica: Foneria de Campanes de H. de E. Barberí a Olot – Medalla d’Or.
Imatges: Creu llatina i escut parroquial: Parròquia de Sant Esteve de Ripollet.
Anses: 7.
Jou: Jou de fusta amb capçal de ferro, per vogar immobilitzat.
Finestra: 122 cm.
Mecanisme de toc: Martell elèctric extern.
Data de documentació: 24/7/2026.
Campana “dels quarts”
Dades tècniques
Boca: 50,2 cm
Altura: 40 cm
Massa: 73 kg
Any de fosa: 1793
Epigrafia
San Stephane Ora Pronobis 1793 – Traducció del llatí: Sant Esteve, prega per nosaltres. 1793.
Imatges: Creu de Calvari i Sant Esteve Protomàrtir.
Elements estructurals
Anses: 3.
Jou: estructura de ferro situada a la part superior del campanar.
Mecanisme de toc: Martell elèctric extern. Martell extern per gravetat desconnectat.
Data de documentació: 24/7/2026.
Campana “de les Hores”
Dades tècniques
Boca: 58,8 cm.
Altura: 47 cm.
Punt: 40 mm.
Massa: 117 kg.
Any de fosa: 1793.
Epigrafia
Sit Nomen Domini Benedictvm 1793 – Traducció del llatí: Sigui beneït el nom del Senyor. 1793.
Iconografia:
Imatges de la Creu de calvari i de Sant Isidre de Madrid.
Elements estructurals
Anses: 3.
Jou: estructura de ferro, situada a la part superior del campanar.
Mecanisme de toc: Martell elèctric extern (en funcionament). Martell extern per gravetat desconnectat.
Data de documentació: 24/7/2026.
Campana de sortida de missa
Dades tècniques
Boca: 15 cm (mesura orientativa).
Massa: 1 kg.
Epigrafia
Anepígrafa (sense inscripció).
Elements estructurals
Anses: 1.
Jou: estructura de ferro, clavada a la paret.
Mecanisme de toc: Corda per repicar.
Data de documentació: 24/7/2026
Rogle o roda de campanes
Campanes: 12
Època: XXI
Data de documentació: 24/7/2026
Campana de l’escola FEDAC
Boca orientativa: (cm) 40.
Massa (kg): 37
Fonedor: Frances UsicH (Barcelona).
Any fosa: 1950ca
Epigrafia: Anepígrafa.
Anses: 3
Jou: Jou de fusta per vogar.
Mecanisme de toc: Sense mecanismes.
Data documentació: 24/7/2026
«El Cervel electrònic»
Un informe d’en Blai Siurana i Abellí
Blai Siurana i Abellí és campanòleg i professor de piano, graduat per l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on es va especialitzar en pedagogia del piano clàssic i contemporani.
Activitat docent i professional
2012: inicia l’inventari Campanes i Campanars del Gironès, actualment en projecte.
2018: assumeix la secretaria de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya.
Ha estudiat i catalogat campanes de diferents indrets del Principat i també ha col·laborat com a assessor amb empreses especialitzades en la instal·lació i el manteniment de campanes.
Des del 2021 és delegat de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya a la World Carillon Federation i el 2022 ingressa a la prestigiosa Reial Escola de Carilló Jef Denijn, a Malines (Bèlgica).
Instal·lació i manteniment de campanes
Tradicionalment, els mateixos fonedors de campanes s’encarregaven, si més no, d’instal·lar-les al seu lloc definitiu o, com a mínim, de coordinar-ne el muntatge, amb l’ajut de diversos oficis locals.
No obstant això, a partir dels darrers anys del segle XX, va aparèixer un fenomen nou, ja conegut des de feia dècades en altres indrets d’Europa: l’existència d’empreses especialitzades en el muntatge i el manteniment de campanes, independents dels fonedors.
Aquestes empreses treballen amb campanes i materials de procedències diverses, en funció de les necessitats i dels pressupostos de cada projecte, i sovint concentren la seva activitat en una àrea geogràfica concreta i propera als seus tallers.
