L’Ajuntament de Ripollet ha començat a fer arribar als propietaris de gossos del municipi una carta informativa sobre la posada en marxa del nou cens genètic caní, una eina que té com a objectiu protegir els animals de companyia, facilitar la localització de gossos perduts o robats i contribuir a mantenir els carrers més nets.
Un tràmit obligatori amb bonificació temporal
Segons el comunicat, la inscripció al cens genètic caní és obligatòria per a tots els gossos i gosses del municipi, i els propietaris disposen de fins al 31 de desembre de 2026 per formalitzar-la.
Durant aquest període, la taxa gaudirà d’una bonificació del 66%, situant-ne l’import en 34 euros per animal, mentre que l’Ajuntament assumirà la resta del cost real del servei. Un cop finalitzat el termini, la taxa s’incrementarà fins als 100 euros, tal com estableix l’ordenança fiscal núm. 25, article 7.9.
Un test genètic gratuït per als primers 2.500 animals
Més enllà de la bonificació econòmica, el consistori ha volgut incentivar la inscripció dins de termini amb un avantatge addicional: els primers 2.500 animals inscrits rebran de manera gratuïta un test MDR1, una prova genètica que permet detectar una possible sensibilitat a determinats medicaments, especialment freqüent en gossos de pastor i en els seus encreuaments. Aquesta informació, remarca l’Ajuntament, pot ajudar els veterinaris a escollir tractaments més segurs per als animals.
Les proves es lliuraran en el mateix moment de fer el cens, fins a exhaurir les unitats disponibles.
Com fer la inscripció
El procediment estableix dos passos. En primer lloc, cal abonar la taxa a través del tràmit disponible al web municipal (ripollet.cat/tramit/0175). Posteriorment, cal demanar cita al centre veterinari de Ripollet corresponent, on es prendrà la mostra, es lliurarà la xapa identificativa que el gos o la gossa haurà de portar al collar, i s’actualitzaran les dades del cens.
Sancions per incompliment i responsabilitat davant els excrements
L’Ajuntament recorda que, en tractar-se d’un cens obligatori, no inscriure l’animal pot comportar una sanció. A més, el comunicat adverteix que la despesa derivada de l’anàlisi dels excrements abandonats a la via pública es repercutirà directament sobre les persones infractores, sense perjudici de la sanció que correspongui.
Per a qualsevol consulta relacionada amb aquest tràmit, el consistori posa a disposició de la ciutadania el telèfon de Benestar Animal (93 504 60 00), així com el correu electrònic proteccioanimal@ripollet.cat.
Primeres queixes a les xarxes per la taxa del cens genètic caní a Ripollet
La posada en marxa del nou cens a Ripollet ha començat a generar les primeres reaccions crítiques a les xarxes socials. Un dels missatges que ha començat a circular, acompanyat d’una imatge generada amb intel·ligència artificial que ironitza sobre la situació, qüestiona obertament l’import de la taxa aprovada pel consistori.
El missatge que circula a les xarxes
La publicació, que planteja directament la pregunta «¿De verdad estamos de acuerdo con esta ordenanza?», posa el focus en el cost econòmic del tràmit. Segons el text, la taxa del cens genètic caní a Ripollet se situa en 36 euros durant el període de campanya i en 100 euros un cop finalitzat aquest termini.
El punt central de la crítica rau en la comparació amb altres municipis, on, segons el mateix missatge, el tràmit seria gratuït durant la campanya i tindria un cost de 40 euros fora d’aquest període. Aquesta diferència és la que ha alimentat el malestar d’una part de la ciutadania, que considera desproporcionat l’import fixat per l’Ajuntament de Ripollet en comparació amb altres localitats.
Un debat que s’obre pas
Aquesta publicació s’afegeix a les reaccions que ja han començat a aparèixer arran de la carta informativa que l’Ajuntament ha fet arribar als propietaris de mascotes, en la qual s’anunciava la bonificació del 66% sobre l’import original, quedant la taxa en 34 euros segons la informació municipal —una xifra que, en el missatge difós a les xarxes, apareix arrodonida a 36 euros.
De moment, es tracta d’una reacció ciutadana espontània a les xarxes socials, sense que hi hagi, per ara, una resposta oficial per part del consistori a aquesta comparativa concreta. Aquest mitjà continuarà seguint l’evolució del debat i recollirà, si es produeix, la reacció de l’Ajuntament de Ripollet davant d’aquestes crítiques ciutadanes.
A Ripollet hi ha una bona colla de comentaris a les xarxes socials, on molts veïns i veïnes han expressat el seu malestar davant la mesura. Els arguments que hem recollit a la Revista Digital de Ripollet, es reparteixen entre errors en l’enviament de les cartes, la percepció d’injustícia cap a qui ja compleix la normativa, i el rebuig frontal a un nou impost en un context de pressió fiscal creixent.
Cartes enviades a gossos que ja han mort
Un dels punts que més indignació ha generat és que diverses persones asseguren haver rebut la carta reclamant la taxa per animals que fa anys que han mort. Alguns testimonis parlen de mascotes traspassades fa nou mesos, deu anys o fins i tot dotze anys, malgrat que en alguns casos els propietaris asseguren haver notificat la defunció a l’Ajuntament en el seu moment. Aquesta situació ha provocat comentaris carregats de duresa, amb usuaris que expliquen que rebre la notificació els ha remogut el record dolorós de la pèrdua del seu animal.
«Sempre paguem els mateixos«
Un altre argument recurrent és la sensació que la mesura penalitza precisament els propietaris responsables. Diversos comentaris asseguren que la carta només ha arribat a qui ja té el gos censat i compleix amb les seves obligacions, mentre que els propietaris que mai han fet el tràmit, o que no recullen els excrements dels seus animals, quedarien novament al marge del control municipal. Alguns usuaris reclamen més mà dura contra la incivisme real —excrements a la via pública, gossos sense identificar o sense assegurança— per davant de noves taxes.
Un impost més enmig d’una pressió fiscal percebuda com a excessiva
Bona part dels missatges emmarquen aquesta taxa dins d’una sensació general de saturació fiscal, esmentant-la juntament amb altres tributs municipals com la taxa de residus. Alguns usuaris arriben a ironitzar sobre futurs impostos hipotètics, mentre d’altres es pregunten obertament si el tràmit és realment obligatori.
Veus a favor de la mesura
Enmig de la controvèrsia, també hi ha hagut espai per a posicions més matisades. Un comentari extens defensa que, tot i entendre el rebuig a pagar més impostos, la finalitat de la mesura —identificar correctament els animals, localitzar propietaris d’animals abandonats i responsabilitzar els amos incívics— és positiva, sempre que es contempli la possibilitat de bonificacions o exempcions per a casos vulnerables, com gossos molt grans o famílies amb dificultats econòmiques.
El civisme, al centre del debat
Finalment, un bloc important de comentaris desplaça el focus cap al problema de fons: la manca de civisme d’alguns propietaris que no recullen els excrements dels seus gossos o permeten que els animals embrutin l’espai públic. Diversos veïns expliquen episodis concrets i reclamen que la taxa vagi acompanyada d’un control real i de sancions efectives cap a qui incompleix les normes, i no només d’un nou cost per a qui ja actua correctament.
En conjunt, els comentaris reflecteixen un malestar generalitzat, alimentat tant per errors administratius concrets en l’enviament de les notificacions com per una percepció d’injustícia en el repartiment de les càrregues fiscals i de control entre propietaris responsables i infractors.
Aquesta fotografia forma part d’un conjunt de cinc imatges diferents recollides el mateix dia a la vorera del mateix carrer.
