Terrassa – Òscar Andreu desplega un humor que arrenca riallades, però que, sovint, acaba glaçant el somriure. Amb aquesta mirada punyent, pren el pols a l’estat actual del català i afronta sense embuts les grans qüestions que en comprometen la supervivència: com desapareix una llengua, quins en són els símptomes, per què els parlants es comporten, com es comporten i, sobretot, si encara som a temps de redreçar una situació cada cop més fràgil.
Nascut a Terrassa el 1975, Andreu trasllada al paper el seu monòleg de sociolingüística Crida els ocells de colors llampants amb Manual de defensa del català, un llibre que destil·la anys d’ofici en la sàtira —especialment política— en espais com ‘La competència‘ o ‘Està passant‘. Fidel al seu estil directe, irònic i sense concessions, dissecciona la realitat lingüística del país amb una lucidesa que incomoda i fa riure a parts iguals.
En un context en què la llengua travessa una etapa delicada, Andreu proposa una recepta tant elemental com contundent: parlar-la. Sempre, a tot arreu i amb tothom. Un gest quotidià que, sense ser l’únic, esdevé imprescindible per començar a revertir la tendència.
La voluntat del llibre és clara: fixar i ordenar les idees clau del monòleg i convertir-les en una eina útil i accessible. “El que volia és que els catalanoparlants d’avui i els del futur tinguin clares les idees bàsiques que la sociolingüística té molt assumides sobre les llengües minoritzades”, explica el mateix autor.
Manual de defensa del català
Òscar Andreu
Univers Llibres 2026
fmwripollet.cat
