Ripollet— Aquest diumenge 12 d’abril, s’ha viscut una nova edició de les tradicionals Caramelles, una de les cites més destacades del calendari cultural i tradicional del municipi, que ha tornat a omplir els carrers de música, dansa i esperit festiu.
La jornada ha arrencat a les 11 del matí al parc d’Anselm Clavé, on els caramellaires s’han aplegat per compartir un esmorzar popular amb entrepans, coca i mistela. Després d’aquest primer moment de convivència, la festa ha començat amb diverses peces de música tradicional acompanyades de danses, amb la participació de les gitanes, sardanes i els gegants. Els Trabucaires de Ripollet han donat el tret de sortida oficial amb una tronada que ha marcat l’inici del recorregut.
Tot seguit, el públic i les entitats participants —la Banda de Ripollet, la Societat Coral El Vallès, les Gitanes de Ripollet, els Sardanistes de Ripollet i la Colla Gegantera— han iniciat un itinerari festiu que ha recorregut el carrer Montcada, la plaça Onze de Setembre, carrer La Lluna i la rambla Sant Jordi fins la plaça Pere Quart, on s’ha celebrat la cloenda de l’activitat.
Arrelades a la cultura catalana i estretament vinculades a les celebracions de Pasqua, les Caramelles han tornat a reunir el teixit associatiu local en una nova edició que reforça la voluntat de les entitats de consolidar-se com a eix vertebrador de la cultura tradicional a Ripollet.
L’organització ha anat a càrrec de l’Associació Sardanistes de Ripollet, la Comissió Ripolletenca d’Activitats Culturals, les Gitanes de Ripollet, la Societat Coral El Vallès i els Trabucaires de Ripollet, que un any més han unit esforços per preservar i projectar aquesta expressió del patrimoni immaterial.
Amb cants, balls i un ambient festiu, la jornada ha convidat veïns i visitants a sortir al carrer i participar d’una celebració que marca la identitat i la cohesió cultural del municipi.
La tradició com a fil invisible que uneix passat i present
En un món com el nostre on les fronteres culturals semblen diluir-se amb la facilitat de la mel en un got de llet calenta, les tradicions continuen exercint un paper essencial en la construcció de la identitat col·lectiva, la nostra, la de casa. Lluny de ser simples vestigis del passat, aquestes pràctiques esdevenen un fil que no es veu, però que connecta generacions i reforça el sentiment de pertinença a un país, a un territori.
La tradició es manifesta en múltiples formes que reflecteixen la història i els valors d’una comunitat. Aquest llegat cultural no només es transmet oralment o mitjançant celebracions, sinó també a través de la quotidianitat: en la manera de relacionar-se, de celebrar i fins i tot d’entendre el temps i el territori, cosa que sembla s’ha oblidat, i molt.
Tanmateix, la tradició no és un element estàtic. Amb el pas dels anys, s’adapta als nous contextos socials i tecnològics, incorporant canvis que permeten la seva supervivència sense perdre l’essència original que ha perdurat gràcies a la feina dels nostres avantpassats. Aquest equilibri entre conservació i evolució és clau perquè les pràctiques culturals continuïn sent rellevants per a les noves generacions.
En aquest sentit, la preservació del patrimoni cultural esdevé una responsabilitat compartida i que molta gent ha oblidat, o per desídia o per política. Institucions, entitats i ciutadania tenen un paper actiu en la protecció i difusió d’aquestes tradicions, assegurant que no quedin relegades a un record anecdòtic, folklòric o de gent gran.
Així, la tradició cultural no és només memòria, sinó també futur. És una eina viva que permet als pobles reconèixer-se, explicar-se i projectar-se en un món canviant sense perdre les seves arrels i que a Ripollet mantenim, tot i que hi ha qui vol enviar aquestes essències al bagul dels records.
De la llengua en parlarem un altre dia.
fmwripollet.cat
