Aquesta setmana, una dona ha estat víctima d’una agressió sexual mentre es dirigia a treballar de bon matí pel carrer Tarragona, a tocar d’un polígon industrial. Un escenari quotidià, gairebé invisible, que recorda amb cruesa que la violència sexual no estén d’horaris ni de contextos, i que pot irrompre en qualsevol racó de la vida diària.
Davant fets com aquest, el debat reapareix amb força: cal endurir les penes de presó per als delictes de violència sexual? La resposta, però, no és tan simple com podria semblar en calent, quan l’emoció i la ràbia -legítimes- reclamen respostes contundents.
D’una banda, hi ha qui defensa que penes més dures poden tenir un efecte dissuasiu i transmetre un missatge clar de tolerància zero. En una societat que vol avançar cap a la igualtat real, sembla coherent exigir una resposta penal ferma davant conductes que vulneren greument la llibertat i la dignitat de les persones. A més, per a moltes víctimes, la percepció de justícia està estretament vinculada a la severitat de la condemna.
Ara bé, l’experiència i els estudis criminològics apunten que l’enduriment de les penes, per si sol, no resol el problema de fons. La majoria d’agressions sexuals no es produeixen per càlcul racional del càstig, sinó en contextos de desigualtat, de cultura masclista o de manca de control i empatia. Si no s’actualitza sobre aquestes arrels, el risc és convertir el dret penal en una eina reactiva però insuficient.
Això no vol dir que les penes no hagin de ser proporcionades i efectives. Vol dir que el debat no pot quedar-se aquí. Cal reforçar la prevenció, l’educació afectiva i sexual, la detecció precoç de conductes de risc i, sobretot, l’acompanyament integral a les víctimes. També és imprescindible millorar els protocols policials i judicials perquè les denúncies siguin tractades amb la sostenibilitat i la diligència que mereixen.
El cas de Ripollet ens interpel.la com a comunitat. Ens obliga a mirar més enllà de la reacció immediata i a preguntar-nos quin tipus de resposta volem donar: una que només castigui, o una que, a més, transformi? Probablement, la resposta més honesta sigui una combinació de totes dues: fermesa davant el delicte i compromís real per erradicar les causes que el fan possible.
Perquè la seguretat no es construeix només amb anys de presó, sinó amb carrers, consciències i institucions que no permetin que fets com aquest es repeteixin.
fmwripollet.cat
