The Supremes van ser un grup vocal femení nord-americà, un dels pilars fonamentals del so Motown i el grup femení amb més èxit comercial de la història de la música popular.
El grup va néixer a Detroit el 1959 amb el nom de The Primettes, format per quatre noies del barri: Florence Ballard, Mary Wilson, Diana Ross i Betty McGlown (més tard substituïda per Barbara Martin). Eren la versió femenina «germana» d’un altre grup local, The Primes, que acabaria esdevenint The Temptations.
El 1961 van fitxar per la discogràfica Motown de Berry Gordy, i per exigència del propi Gordy van canviar el nom pel de The Supremes. Els primers anys van ser difícils: diversos singles no van reeixir, fins al punt que dins la companyia se les arribava a anomenar amb sorna «the no-hit Supremes».
El gir decisiu va arribar quan Motown les va aparellar amb l’equip de compositors i productors Holland-Dozier-Holland. El 1964 va arribar el primer número u, «Where Did Our Love Go», seguit ràpidament per «Baby Love» i «Come See About Me». Diana Ross es va consolidar com a veu principal, un fet que amb el temps generaria tensions dins el grup.
Entre 1964 i 1969 The Supremes van encadenar una dotzena de números u a les llistes Billboard, entre ells «Stop! In the Name of Love», «Back in My Arms Again», «I Hear a Symphony», «You Can’t Hurry Love», «You Keep Me Hangin’ On» i «The Happening». Es van convertir en ambaixadores del so Motown arreu del món i en un símbol d’elegància i èxit afroamericà en plena època dels drets civils.
El 1967, Florence Ballard va ser expulsada del grup enmig de conflictes personals i professionals, i la va substituir Cindy Birdsong. Aquell mateix any el grup va passar a anomenar-se oficialment Diana Ross & The Supremes, reflectint el paper cada cop més central de Ross.
El 1970, Diana Ross va deixar el grup per emprendre una carrera en solitari (amb èxits com «Ain’t No Mountain High Enough»), i va ser substituïda per Jean Terrell. El grup va continuar en actiu amb diverses formacions durant la dècada dels 70, aconseguint encara algun èxit notable com «Stoned Love», fins a la seva dissolució definitiva el 1977.
The Supremes van vendre desenes de milions de discos i van obrir la porta a la música negra dins les llistes generalistes nord-americanes com cap altre grup femení abans. La seva influència s’estén des de l’estètica visual fins a la mateixa idea de «girl group» tal com l’entenem avui. El 1988 van ser incloses al Rock and Roll Hall of Fame, i continuen sent un referent obligat de la música pop del segle XX.
