L’índex Gini català puja dues dècimes fins als 31,6 punts, tot i que continua per sota de la mitjana espanyola
La desigualtat econòmica a Catalunya ha crescut lleugerament. Segons l’Atles de la renda de les llars de l’INE 2024, l’índex Gini se situa en 31,6 sobre 100, dues dècimes més que el 2023. Catalunya manté un millor resultat que el conjunt de l’Estat (31,9), tot i que Espanya ha reduït la desigualtat respecte de l’any anterior, quan era de 32,1 punts.
Una tendència que no és uniforme
Per demarcacions, l’evolució és desigual. L’índex puja una dècima tant a Barcelona (31,6) com a Lleida (30,4), mentre que millora una dècima a Girona (30,5) i a Tarragona (30,8). Barcelona continua sent el territori amb la desigualtat d’ingressos més elevada.
Dins de cada demarcació hi ha municipis on la distància entre els ingressos de les unitats de consum, la mesura estadística amb què l’informe es refereix a les llars, és molt superior a la mitjana catalana. Fins a 128 municipis superen l’índex del conjunt del país, alguns amb xifres destacades: la Vajol (44,8) i Sant Mori (43), tots dos a l’Alt Empordà; Guixers (43), al Solsonès; Bolvir (42) i Das (40,4), a la Cerdanya; o Fontanilles (41,3), al Baix Empordà.
A l’extrem oposat, el rànquing de municipis menys desiguals l’encapçala Castellar de la Ribera (Solsonès), l’únic poble de Catalunya per sota dels 20 punts (19,7). L’acompanyen, entre altres nuclis molt petits, Santa Maria de Besora (Osona), Sant Esteve de la Sagra (Pallars Jussà) i la Nou de Berguedà (Berguedà), tots amb valors lleugerament per sobre dels vint.
Més desigualtat no vol dir més renda
Que un municipi tingui un índex de desigualtat alt no implica que la seva renda mediana sigui elevada. Sant Mori, amb 167 habitants, té una renda mediana de 24.850 euros anuals per unitat de consum, que li dona la posició 211 del llistat. Guixers (posició 254) la té força similar, amb 24.150 euros, i Fontanilles tanca el grup amb 22.050 euros, a la posició 530.
A la Cerdanya, en canvi, el patró és un altre. Das és el municipi de desigualtat elevada que ocupa el lloc més alt del rànquing de renda (27), amb una mediana de 29.750 euros anuals. Bolvir, amb gairebé cinc-cents habitants, també és a la part alta de la llista (posició 49), amb 27.650 euros.
La Vajol, el municipi amb l’índex Gini més alt, no consta als registres de renda de l’INE. En tenir menys de 100 habitants, s’hi aplica el secret estadístic per protegir la confidencialitat de la situació econòmica dels veïns.
I a casa nostra…
Ripollet destaca en el mapa socioeconòmic català per una xifra: un índex Gini del 26,9%, que reflecteix un nivell baix de desigualtat interna en els ingressos. El coeficient Gini mesura la concentració de la riquesa en una escala de 0, on tothom tindria els mateixos ingressos, a 100, que representaria la desigualtat absoluta. Com més a prop del zero, més repartida és la renda.
La mitjana de Catalunya se situa entorn del 31,6%, de manera que Ripollet queda gairebé cinc punts per sota. En la pràctica, això vol dir que les diferències d’ingressos entre els seus veïns són molt menys pronunciades que a la majoria dels municipis del territori.
La regió metropolitana de Barcelona és una zona d’extrems: hi conviuen municipis de renda molt alta, on el Gini s’enfila per la dispersió de la riquesa, i localitats amb una forta vulnerabilitat social. Ripollet es manté al marge d’aquesta polarització i conserva una cohesió interna notable pel que fa a la renda de les llars. És un tret que comparteix amb altres municipis de perfil socioeconòmic industrial del Vallès Occidental.
La imatge, però, té un matís. Si es compara amb el conjunt del país, l’Índex Socioeconòmic Territorial (IST) i el PIB per habitant del municipi acostumen a situar-se per sota de la mitjana catalana. Dit d’una altra manera, Ripollet és una comunitat on els recursos es reparteixen de manera força equitativa, però on el sostre mitjà d’ingressos és més modest que el dels municipis veïns més rics.
El coeficient de Gini
El coeficient de Gini és una mesura de la desigualtat ideada per l’estadístic italià Corrado Gini. Se sol utilitzar per mesurar la desigualtat en els ingressos, però serveix per quantificar qualsevol forma de distribució desigual.
El coeficient és un valor entre 0 i 1: el 0 correspon a la perfecta igualtat (tothom té els mateixos ingressos) i l’1, a la perfecta desigualtat (una sola persona concentra tots els ingressos i la resta no en té cap). Els dos casos extrems són, doncs, la societat més igualitària possible, en què cada persona rep els mateixos ingressos (G = 0), i la més desigual, en què, en una població de N individus, un de sol rep el 100% dels ingressos i els altres N − 1 no en reben res (G = 1 − 1/N).
L’índex de Gini és el mateix coeficient expressat en percentatge, és a dir, multiplicat per 100. Tot i que s’aplica sobretot als ingressos, també pot servir per mesurar la desigualtat en la riquesa, sempre que ningú tingui una riquesa negativa.
No és possible elaborar un rànquing mundial complet, perquè alguns governs, com el de Somàlia o els d’alguns estats insulars, no faciliten les dades. Tot i això, segons les xifres disponibles, els països amb un índex de Gini més alt (és a dir, amb més desigualtat interna) són Namíbia i Sud-àfrica, mentre que els més igualitaris són els països nòrdics.
