La Montserrat Arenas, comerciant de la rambla de Sant Jordi des de fa quaranta-set anys, denuncia que l’Ajuntament no ha complert el calendari d’obres que va explicar als veïns i que el seu tram ha quedat sense accés amb vehicle en plena campanya prèvia a Nadal
La Perfumeria Mary fa quaranta-set anys que està a la rambla de Sant Jordi, al tram final entre els carrers Sarrià de Ter i Mercè. Ara, diu la seva propietària, la Montserrat Arenas, la botiga ha quedat “encaixonada” entre dos fronts d’obra, i els clients habituals no hi poden arribar amb facilitat. Ha demanat a la Revista Digital de Ripollet que faci públic el seu cas perquè, assegura, el que li passa a ella també afecta la resta de comerços del tram i el comerç de proximitat en general.
Una reunió, un calendari i un tall sense avís
La Montserrat explica que el conflicte va començar abans de les obres. Quan es va planificar la reforma de Sarrià de Ter, va ser convocada a una reunió en horari comercial i hi va assistir. Allà, assegura, es va explicar que els treballs durarien uns deu mesos, fins a l’abril, i que es farien en dues fases. L’autobús havia de passar per aquell eix, de manera que l’asfaltatge s’havia de fer per trams. A ella li van assegurar que l’accés a aquest tros de Rambla no es tallaria.
“Un dia arribo i em trobo el carrer tallat, sense cap avís previ”, resumeix. Segons la seva versió, no es va fer primer un tram i després l’altre, com s’havia dit, i el seu comerç va quedar tancat pel cantó de Sarrià de Ter. També descriu un canvi constant de la senyalització: un dia apareixen senyals de trànsit davant la seva vorera, a la tarda ja no hi són i dos dies després tornen a ser-hi. “Tot el que fan no es correspon amb el que ens havien dit”, afirma.
La setmana passada, en plena crisi, es va afegir un segon tall: dilluns van tancar també el carrer Mercè per asfaltar-lo. Això va deixar un únic accés a la zona, passant pel parc 1 de maig, que la Montserrat qualifica d’insuficient per al trànsit de cotxes i camions que hi ha de passar. “Ja no em crec res”, diu sobre la durada que li van anunciar d’aquest segon tall.
Veïns, ambulàncies i camions de càrrega
La comerciant assegura que el problema va més enllà de la seva botiga. Explica que rep queixes de veïns que no poden accedir als seus aparcaments i que ha vist la dificultat per passar d’una ambulància i dels Mossos d’Esquadra. A això hi suma els camions de repartiment que han de descarregar en comerços de la zona, com el Condis, i que ara han de maniobrar d’esquena en un espai limitat.
Per a la Perfumeria Mary el tall arriba en el pitjor moment. Nadal és la seva campanya més forta, i explica que, si li haguessin plantejat la necessitat de tallar aquest tram, ho hauria pogut consensuar. “Si em diuen que ho fan al maig o al juny, els dic que endavant, perquè la meva campanya principal és Nadal”, afirma.
Explica també que la seva clientela ho nota directament. Treballa molt per Instagram i en fires, i el seu local no és un lloc de pas. Fa pocs dies una persona que volia comprar-li uns productes naturals li va dir que arribar-hi era “impossible”. Segons la comerciant, hi ha clients que tampoc s’hi atreveixen a arribar en cotxe. Ha vist, a més, que una clienta es queixava de l’accessibilitat de l’entorn per la runa acumulada prop dels contenidors, i que pensava fer arribar la queixa a les entitats de persones amb discapacitat.
“No s’ha fet res” del que es va acordar
La Montserrat diu que ha adreçat les queixes a la regidoria de barri, i al departament de Comerç, a qui va exposar la situació en una reunió amb la unió de comerciants. En ambdós casos, explica, va rebre mostres de comprensió, però cap solució: “Ens diuen que tenim raó, però no hi ha resposta administrativa”.
Recorda que durant l’estiu, en una assemblea de veïns de Can Mas amb l’Ajuntament, es va plantejar la reparació de desperfectes del barri. Ella mateixa va fer un inventari, escrit en paper, d’arbres trencats, papereres malmeses i altres elements per arreglar entre Sarrià de Ter i la seva botiga. “No s’ha fet cap reparació, ni de seguretat, ni de neteja, ni de res”, assegura.
Aquest dimarts dia 20, va trobar un avís de neteja que obligava a retirar els cotxes un dissabte. “Per fer una neteja, si hi passen els camions de l’obra? No heu vingut en tot l’estiu”, diu. Ho defineix com a “surrealista”.
Un tram de Rambla que, segons ella, sempre queda al final
La comerciant afegeix un altre greuge, anterior a les obres actuals. Explica que, quan es va fer el primer projecte d’asfaltatge, la rambla de Sant Jordi es va asfaltar com a carrer principal des de l’establiment Juma a la rambla dels Pinetons, fins a Sarrià de Ter, però no el tram següent, entre Sarrià de Ter i Mercè, on és la seva botiga. Segons la seva versió, urbanisme li va dir que aquest tram no estava al pla d’asfaltatge, i li va explicar que “no es pot gastar diners així com així”, per què el tram on està la seva botiga, estava prou bé per a asfaltar-lo.
Pocs dies després d’haver fet la queixa, afegeix amb ironia, van anar a pintar les línies blaves de l’aparcament: “Com dient, no l’asfaltarem, però el pintaré perquè quedi bonic”.
Què demana
Preguntada sobre què exigirà a l’Ajuntament si aconsegueix plantejar-los aquesta problemàtica i ho té clar: que es compleixi el que s’ha dit en les reunions i que s’afronti el contacte amb la ciutadania. “Que no diguin a les reunions de fer allò que no acabaran fent i que sàpiguen donar la cara i parlar amb el ciutadà”, va afirmar a l’inici. Al llarg de la conversa va matisar el to: preferiria parlar d’un calendari de treballs que “no s’està complint” i d’una administració que “no ha sabut escoltar” les demandes dels veïns i dels comerciants. “Una reunió és molt bonica, però de què serveix si després no es consensua res?”, planteja.
Insisteix que no vol que el seu cas es llegeixi en clau de partits: “No vull entrar en política. La política me la reservo per a mi”.
Sobre possibles accions legals o compensacions, admet que no ho ha estudiat. Va dir que no sap si hi ha cap via i que de moment la seva reacció és més d’indignació que econòmica. Li preguntarem sobre la possibilitat de demanar una reducció d’impostos, com l’IBI, en proporció als dies perjudicats, una cosa que diu que consultarà.
Quaranta-set anys i la fidelitat al barri
La Montserrat és l’última comerciant que queda d’un grup que, segons ella, havia fet força comuna a Can Mas. “Abans teníem la força, però, desgraciadament, estic sola”, lamenta. També hi pesa el vessant afectiu: “M’agrada el barri, no he tingut mai problemes de ser aquí”.
No amaga que el comerç local travessa un moment difícil, i atribueix a la pandèmia un “abans i un després” per l’auge de la compra en línia. Considera que la mala fama que arrossega Can Mas ve de lluny i que, si no es fa res perquè canviï, difícilment millorarà. Els clients se sorprenen quan sabran que fa tants anys que està oberta.
