Ahir dimecres 20 de maig, a les 18.30 hores, El Local de Ripollet va acollir un cicle de debats dedicat a la memòria històrica i a la repressió franquista exercida contra les dones.
La iniciativa vol crear un espai de reflexió col·lectiva al voltant de la repressió política, el paper de les dones durant el franquisme i la necessitat de preservar la memòria democràtica.
La sessió d’aquest dimecres va comptar amb la participació de Carlota Falgueras i Marsal, historiadora, ex-presa política i coautora del llibre ‘Trinitat. La presó de dones ignorada (1963-1983)’, una obra que recupera la història de la presó de la Trinitat i les experiències de moltes dones represaliades durant la dictadura.
La trobada va incloure també una conversa oberta amb Pilar Rebaque Mas i Genoveva Munell Madriles, ambdues ex-preses, que compartiren els seus testimonis personals i la seva experiència durant els anys de repressió franquista.
L’acte es va convertir en un espai per escoltar relats directes, compartir memòria i generar debat sobre una part de la història sovint silenciada. El la xerrada posava especial atenció en la repressió específica que van patir moltes dones, tant des del punt de vista polític com social i personal.
Una activitat d’El Local, situat al carrer Monturiol, 32 de Ripollet, i organitzat conjuntament amb l’Ohlalà Associació Cultural i Artística de Cerdanyola del Vallès.
El llibre ‘Trinitat. La presó de dones ignorada (1963-1983)’ forma part dels treballs de recuperació de la memòria impulsats pel Memorial Democràtic, dedicats a preservar i difondre la història de la repressió franquista i la lluita per les llibertats democràtiques.
La presó
L’any 1963 es va inaugurar al barri de la Trinitat la Presó Provincial de Dones de Barcelona, un centre penitenciari que marcaria durant dues dècades la vida de milers de dones. Es tractava de la primera presó de Catalunya construïda específicament per a la reclusió femenina, després d’anys en què les dones havien estat empresonades en espais reutilitzats o compartits, com les antigues presons d’Amàlia, les Corts o la Model.
Les internes hi van romandre fins a finals del 1983, quan la Trinitat es va reconvertir en presó d’homes joves i les dones van ser traslladades a l’antic reformatori de menors de Wad Ras. Durant aquells vint anys, rere els murs del centre penitenciari hi van conviure realitats molt diverses, marcades per la repressió social, política i moral de l’època.
La majoria de les internes eren preses comunes, acusades principalment de delictes contra la propietat o la moral. Moltes provenien de contextos de pobresa i marginalitat, i patien una doble condemna: la judicial i la derivada de la seva condició de dones en plena dictadura franquista. Al costat d’elles també hi havia preses polítiques, estudiants i treballadores vinculades als moviments antifranquistes i a grups d’oposició que havien desafiat el règim.
El control ideològic i disciplinari del centre estava en mans d’una vintena de religioses de les ‘Cruzadas Evangèliques’, encarregades de vigilar, adoctrinar i reprimir les internes. Amb el catecisme com a eina de control, exercien una disciplina severa que va marcar profundament la vida quotidiana de les recluses.
L’Entrevista
La Genoveva i la Pilar varen apropar-se als micròfons de la Revista Digital de Ripollet i ens varen explicar la seva experiència com a recluses de la presó de la Trinitat.
fmwripollet.cat
