Nou llibre de Valentin Roma
Valentín Roma va néixer a Ripollet l’any 1970. Doctor en Filosofia per la Universitat de Southampton, Winchester School of Art, des del 2016 dirigeix La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona. Ha comissariat exposicions sobre figures destacades com Alexander Kluge, Susan Sontag, August Sander, Marguerite Duras, Barbara Hammer o John Berger.
El ripolletenc ha publicat amb Periférica el llibre Rostres (2011), a mig camí entre la ficció i l’assaig, seguit de L’infermer de Lenin (2017), Retrat del futbolista adolescent (2019) i El capitalista simbòlic (2022), un interessant cicle de novel·les d’aprenentatge que construeix un fris narratiu sobre el desclassament a Espanya. També és autor del text miscel·lani Dinou apagades i un centelleig (Arcàdia, 2020).
Ara ha escrit un nou llibre titulat: ‘Los Trillizos‘. Valentin Roma reflexiona sobre la criança i les cures en aquesta nova novel·la.
La història que amaga el llibre
Un home passa la tarda al parc. És la seva primera vegada tot sol amb els fills de la seva nova parella, mare de trigèmins. Com que es nega a interactuar amb altres adults en la mateixa situació, fingeix llegir el diari, on anota: «La família és una cèl·lula opressiva».
Irònic, mordaç i ocurrent, el narrador d’aquesta història és un home sense fills propis que, arribada la cinquantena, deixa enrere la seva vida anterior per convertir-se, de sobte, en pare postís i ocasional d’una família nombrosa. Aquest univers desconegut li serveix per abordar alguns dels grans temes contemporanis: la síndrome del salvador de la classe mitjana intel·lectual davant les persones racialitzades, migrants i vulnerables; el discurs idealitzat de les cures; i la incompatibilitat entre la precarietat laboral i la necessitat de tenir una vida pròpia.
A través d’aquest fill de les classes obreres emigrades a les perifèries urbanes, convertit ara en un professional de l’emprenedoria procliu a l’eslògan buit i la rampinya, Los Trillizos ofereix una revisió crítica de la figura del desclassat cultural i retrata la generació nascuda als anys setanta: una generació que volia ser alternativa al conservadorisme i a la socialdemocràcia benpensant, però que va acabar atrapada en les seves pròpies contradiccions i mitificacions.
fmwripollet.cat
