El Teatre Auditori de Ripollet ha acollit aquest diumenge una nova edició de la Mostra Internacional de Dansa Popular, una cita organitzada per la Comissió Ripolletenca d’Activitats Culturals que ha permès al públic descobrir expressions folklòriques d’arreu del món. En aquesta ocasió, l’espectacle ha reunit dues formacions internacionals: Pesona Cahaya Manikam, d’Indonèsia, i el Ballet Folklórico Aztlán, de Mèxic, en una proposta que ha fomentat l’intercanvi cultural i ha apropat la riquesa de les danses populars internacionals als assistents.
L’entrada ha tingut un caràcter solidari, amb un donatiu de 3 euros.
Una mirada contemporània al folklore d’Indonèsia
El grup Pesona Cahaya Manikam està format per dones procedents de diferents ciutats de l’arxipèlag indonesi, principalment de Jakarta, la capital. La seva actuació ha sorprès el públic ripolletenc per la modernitat de les composicions musicals que acompanyaven les coreografies, amb la presència de guitarres elèctriques, baixos, teclats i bases electròniques.
Aquesta aposta respon a la voluntat de convertir cada actuació en una celebració compartida amb el públic, una manera molt estesa a Indonèsia de gaudir de la música i la dansa en família, amb els amics o en espais públics. Segons expliquen els mateixos integrants del grup, el folklore tradicional del país és molt més introspectiu, pausat i vinculat a costums ancestrals que poden resultar difícils d’interpretar per al públic occidental. Per aquest motiu, en les seves participacions en festivals internacionals prefereixen presentar una versió més actual i festiva del seu patrimoni cultural.
El Ballet Folklórico Aztlán reivindica la fusió entre l’herència indígena i la tradició europea
La segona part de la mostra ha anat a càrrec del Ballet Folklórico Aztlán, integrat per ballarins originaris de Veracruz i de la regió de Jalisco. El seu repertori s’ajusta més a la imatge tradicional que sovint es té del folklore mexicà, amb coreografies de zapateado, cançons populars i boleros, en una posada en escena marcada també pel color i la riquesa del vestuari.
Precisament, aquest vestuari evoca els orígens asteques d’una cultura que, després de la fundació de la Villa Rica de la Vera Cruz per Hernán Cortés el 22 d’abril de 1519, va iniciar un llarg procés de fusió entre les tradicions indígenes i la influència europea.
Els asteques, originaris del mític Aztlán, van fundar la ciutat de Tenochtitlán l’any 1325 sobre un illot del llac de Texcoco, l’actual Ciutat de Mèxic, i es van convertir en la civilització dominant de Mesoamèrica abans de l’arribada dels espanyols. Aquesta barreja entre la tradició indígena i la cultura europea és avui una de les bases del folklore mexicà, una identitat que el Ballet Folklórico Aztlán ha traslladat aquests dies als escenaris del Vallès.
El resultat de tot plegat ha esdevingut un festival de ritmes que ha fet gaudir al públic de Ripollet, participant de les cançons i ballant fins i tot amb les ballarines i ballarins de les dues formacions que han visitat Ripollet aquest diumenge, i amb aquesta nova edició, la CRAC ha tornat a impulsar una iniciativa que converteix Ripollet en un punt de trobada entre cultures de diferents indrets del món.
La Revista Digital ha volgut parlar uns minuts amb Dante Cardona, representant del Ballet Folklòric Aztlán. Durant la conversa, fins i tot hem parlat del Mundial de futbol i de la selecció mexicana. La matinada de diumenge a dilluns, Mèxic es va enfrontar a Anglaterra als vuitens de final. Després d’un partit molt disputat, el conjunt dirigit pel Vasco Aguirre no va tenir prou encert i va acabar eliminat del Mundial després de caure per 2-3 davant la selecció anglesa.
Més imatges
Indonèsia
Mèxic
