Títol original: Disclosure Day.
Director: Steven Spielberg. EUA, 2026. 2h25
Creu Spielberg en els extraterrestres? Jo diria que sí i que ens ho ha demostrat a bastament al llarg de la seva filmografia.
Sembla que el tema ja li interessava molt quan era adolescent i feia films casolans amb els seus amics, recordeu Los Fabelman. I ja com a cineasta consagrat, va rodar una de les pel·lícules més amables i vistoses sobre el tema amb Encuentros en la tercera fase (1977) a la que seguiria l’entranyable, E.T. L’extraterrestre (1982). Aquests dos films ens parlaven d’aliens bons, que buscaven el contacte amb els humans, voluntàriament o involuntàriament, però sense cap ànim destructor. Segurament Spielberg, quan era adolescent ens va empassar moltes de les pel·lícules de marcians dolents fetes durant la dècada dels anys cinquanta del passat segle (aquí cal veure l’amenaça àlien com una metàfora del mal que representava pels Estats Units el comunisme soviètic). Però ben segur que el jove Spielberg també va veure i gaudir aquella petita joia que era Ultimátum a la Tierra (Robert Wise, 1951) en la qual ens visitava el marcià Klaatu (Michael Rennie) i ens advertia als terraqüis que ens comportéssim i aprenguessin a viure en pau, ja que les nostres guerres provocaven malestar a la resta de l’espai, i que si no ho fèiem, doncs haurien d’intervenir. Guau!
Spielberg només es va apartar un cop d’aquesta visió amable dels extraterrestres, que va ser amb la nova versió de La guerra dels mons, que va rodar el 2005, segurament com una clara ressaca dels atacs patits pels Estats Units el 2001, i que van canviar el món.
Però jo crec que el cineasta confia plenament en uns extraterrestres amics com Klaatu (i jo, ho confesso, que també, i en els darrers anys, sobretot, he desitjat amb força que un com ell ens visités per posar ordre). I amb El dia de la revelació ens ho vol provar, ja que l’esquema general del film és molt similar al que desenvolupava en Encuentros en la tercera fase, començant per dos personatges (home i dona) afectats pel contacte amb els aliens (allà eren Richard Dreyfuss i Melinda Dillon i ara són Josh O’Connor i Emily Blunt). Però ara Spielberg ho desenvolupa creant un film molt més d’acció, sobretot en la seva primera part, en què hi ha escenes que són clavades a altres films seus com una persecució de cotxes que remet directament a Loca evasión (1974), o la fabulosa escena del tren, que el cineasta ha fet només per millorar la molt similar que va rodar en El diable sobre rodes (1971).
En el film es planteja també la dicotomia que existeix sobre el dret a la informació que hauria de prevaldre en les societats que es consideren democràtiques i en el poder de les grans empreses, especialment tecnològiques, aquí representades per aquest dolent una mica sui generis que interpreta Colin Firth. Malgrat tot, el guió que han escrit David Koepp, un col·laborador força habitual de l’Spielberg, i el mateix cineasta, peca d’una certa confusió en l’aclariment d’algunes línies narratives (jo encara estic pensant en l’estri se suposa d’origen marcià que té un gran protagonisme en escenes clau, i que no tinc clar d’on surt). Spielberg també accentua aspectes ja tractats en pel·lícules anteriors: les famílies desestructurades, un cert sentiment de religiositat i també un cert infantilisme en algunes resolucions visuals, que ens fa pensar en el món de Disney.
Tot plegat dona peu a un film una mica desequilibrat; que funciona molt bé en la seva primera part i que es perd una mica en la part final, encara que tècnicament és impecable, com és d’esperar en un cineasta de la talla de Spielberg. També representa la seva col·laboració número trenta amb el compositor John Williams, que possiblement serà la darrera, atesa l’edat avançada d’aquest gran músic, que ha fet una partitura molt intimista, que acompanya molt bé les imatges, però que no té un tema que quedi gravat en la memòria de l’espectador.
En definitiva, jo he gaudit del film, tot i que no el posaria entre els deu que més m’agraden del cineasta. I contestant la pregunta inicial en reafirmo en què Spielberg sí que creu en els extraterrestres i voldria que, si ens visiten, fossin molt millor tractats per part de l’espècie humana.
La crítica sonora:
