Aquest dimecres 7 d’octubre, al vespre, el Centre Cultural de Ripollet va acollir la presentació d’un llibre petit però ple de respostes sobre la situació que viu el Vell Continent: Europa és un estat d’ànim, un manual per entendre moltes de les situacions polítiques i econòmiques que preocupen el continent, que encara no ha acabat de definir-se com a estat d’estats o només com a mercat econòmic europeu. La periodista i investigadora del CIDOB Carme Colomina n’és l’autora. La presentació, que va començar a les 18.30 h, va ser un acte de l’Espai Àgora, de Traça.
Colomina és una veu habitual en taules de debat als mitjans i en sessions amb especialistes internacionals, on s’ha fet coneguda per les seves opinions clares i rigoroses. Ara recull en aquest llibre la seva mirada sobre les contradiccions de l’Europa actual i sobre un projecte polític que cal repensar: quin és i quin paper vol tenir en el nou desordre global.
Durant la xerrada, l’autora va conversar amb la també periodista Helena Rodríguez, en una trobada entre les dues periodistes ripolletenques i en format entrevista, que va permetre aprofundir en les reflexions que Colomina publica al llibre.
La presentació va donar molt de si, repassant moltes de les qüestions d’actualitat que, des d’Europa, es veuen i es viuen amb preocupació. Colomina ho diu a la contraportada del llibre: El gran conflicte d’Europa, però, no és amb el món, sinó amb ella mateixa. Podrà resoldre les tensions i sobreposar-se a un moment tan complex?
La xerrada va començar amb una qüestió candent: Ceuta i el discurs de l’Estat de la Unió
Colomina considera que el discurs anual de Von der Leyen concentra molts dels mals de la UE: grandiloqüent, ple de titulars i allunyat de la gent. Sobre Ceuta, assegura que Brussel·les va respondre amb un silenci evident, en contrast amb la rapidesa amb què va donar suport a Polònia davant la crisi a la frontera amb Bielorússia. Ho atribueix en part al fet que Pedro Sánchez s’ha desmarcat de la política migratòria europea. Per a l’autora, el discurs confirma que la política migratòria de la UE és, sobretot, control de fronteres, i que el problema ve de lluny: Lampedusa, Lesbos i ara Ceuta s’han vist sempre com a problemes del sud.
Un món que ja no compra el model europeu
La UE busca el seu lloc i nous aliats -el Canadà, Mercosur, Índia- perquè els Estats Units de Trump veuen en ella tot allò que menyspreen: cessió de sobirania, consens i regulació de les tecnològiques. Colomina recorda que l’última estratègia de seguretat nord-americana parla de donar suport a qui vulgui destruir la UE des de dins. Com a símptoma de pèrdua d’influència, explica que a Armènia l’Estat només té paraules d’elogi per Trump malgrat que la missió europea hi fa la feina sobre el terreny: la UE està present, però no sap capitalitzar-ho políticament.
L’ascens de l’extrema dreta
L’autora recorda que el 2000 la coalició d’Àustria amb l’extrema dreta va provocar sis mesos d’aïllament diplomàtic; avui és un soci indispensable de governabilitat en bona part dels Vint-i-set. Destaca el canvi d’estratègia de Le Pen: del dinamitar Europa del 2014 a prendre’n el control el 2019. Atribueix el creixement d’aquests partits a un malestar real sense respostes -desigualtats creixents, habitatge, preu del dièsel- i recorda que el 2027 hi haurà eleccions a quatre dels cinc països més poblats.
Defensa i Gaza
Colomina creu que l’Europa de la defensa té un doble problema: s’ha acabat comprant armament als Estats Units i no hi ha coordinació real. Considera que la dissuasió depèn més de la credibilitat que de l’arsenal i adverteix de les conseqüències socials del rearmament (tancs o mantega). Sobre Gaza, el que més l’ha colpit és el poc debat intern: només Irlanda, Bèlgica, Espanya i algun altre país van mantenir una posició diferent.
Les eleccions de Sánchez
Subratllant que la UE ha deixat de ser la gran coalició entre democristians i socialdemòcrates, destaca que a la Comissió només hi ha 4 comissaris socialdemòcrates, tres de països petits i Espanya. Per això, el resultat del 29 de novembre pesarà en un escenari on cada cop costa més trobar veus dissonants.
Torn de preguntes
Davant la queixa que la UE va contra els interessos de sectors com l’agrari o el pesquer, Colomina respon que les decisions s’imposen sense explicar-les ni amortir-ne els efectes, i que s’ha trencat el consentiment passiu ciutadà. Recorda que el pressupost comunitari és només l’1% del PIB i que la negociació del 2027 serà dura: Alemanya i Països Baixos volen retallar-lo, i la Comissió vol destinar fons de cohesió a defensa. Preguntada sobre l’OTAN, afirma que la UE era un projecte de pau amb la seguretat externalitzada als Estats Units, un model que ara entra en contradicció.
Per acabar, Colomina ens va regalar un espòiler del seu llibre. La periodista creu que, el futur no és més Europa sinó més Europes: una unió de geometries variables, amb diferents nivells d’integració, sobretot amb la nova ampliació. Tot i el desconcert, defensa que reflexionar sobre aquestes qüestions ajuda a prendre partit de forma més activa en unes polítiques que afecten el dia a dia.
